Full parroquial - Barcelona, 20 de gener de 2008 - n. 865

John Henry Newman va néixer a Londres el 1801, el gran de sis germans d’una família anglicana no gaire practicant. El seu pare era banquer i la seva mare provenia d’una nissaga de protestants d’origen francès. Estudiant brillant, es defineix a ell mateix en una redacció de col·legi com a "una persona virtuosa però no pas religiosa". Tanmateix, la tardor de 1816 experimenta allò que ell va anomenar la seva conversió: descobreix que la religió és més que un sentiment (de temor de Déu o de sentir-se acollit per Déu) i que té a veure amb la vivència de la gràcia divina viscuda en una comunitat de fe. La clara percepció que ell va tenir d’aquest fenomen de la religiositat basada en una relació personal amb Déu el va portar a escriure amb contundència que "només existeixen dos éssers en l’univers: jo i Déu".

No serveix de gaire saber coses sobre Jesús si no ens acompanya la capacitat d’establir-hi una relació. No n’hi ha prou amb llegir sobre ell si no sabem donar-se testimoni. L’inici d’aquest any, amb les lectures litúrgiques centrades en el baptisme de Jesús i el testimoniatge de Joan han d’il·lustrar-nos sobre el camí a seguir per a poder proclamar com el salmista: "Tinc posada l’esperança en el Senyor; m’ha parlat a cau d’orella; per això dic: "Aquí em teniu, vull fer la vostra voluntat". No puc deixar d’anunciar la salvació".

VIGÍLIA D’ORACIÓ. El dijous dia 25 de gener, a les 19:15h, tindrem una vigília de pregària amb el Santíssim Sagrament exposat a la Custòdia. Hi sou tots convidats.

OCTAVARI PER LA UNITAT DELS CRISTIANS. Des del dijous dia 17 fins el dia 25 de gener, festa de la conversió de Sant Pau, l’Església celebra la setmana de pregàries per la unitat de tots els cristians. Convé que ens hi ajuntem també amb la nostra pregària personal i comunitària. Aquest any la Setmana de Pregària per a la Unitat dels Cristians celebra el seu primer centenari. L’any 1908 Paul Wattson començà aquesta iniciativa ecumènica, i en els anys 30 l’abbé Paul Couturier li donà el sentit que té actualment. L’any 2007 va estar curull d’esdeveniments ecumènics, quasi tots marcats per l’ecumenisme espiritual ara tan potenciat per la Santa Seu. Estem, doncs, disposats i esperem que també preparats per fer realitat el lema d’enguany: «Pregar sense parar». Aquesta invitació paulina, que tantes ressonàncies té en la tradició patrística i espiritual de les Esglésies d’Orient i d’Occident, pot ser també una indicació vàlida en aquest centenari de l’octavari que inaugurava la Setmana per a la Unitat.

REUNIÓ DE PARES DE CATEQUESI. El dijous, dia 24, a les 20:30h, tindrem la segona reunió de pares dels infants de catequesi per comentar la marxa del curs i preparar el que resta fins el tercer trimestre.

ROBER. El rober de la nostra parròquia que distribueix la roba que rebem a les famílies necessitades del barri fa una crida a la comunitat parroquial bo i manifestant que necessita, en general, roba d’abric d’home i, especialment, anoracs, calçat, guants, camises de màniga llarga i flassades. La roba es pot portar directament al rober, els dijous, de 5 a 7 de la tarda, al carrer Ribes, 69. Gràcies per la vostra col·laboració.

CORAL. També la Coral Roser, de la parròquia, fa una crida a animar a qui vulgui participar de la Coral a formar-hi part. Cal tenir uns mínims de coneixements de música i tenir alhora bona veu i bona oïda. Tots els qui estiguin interessats que parlin amb el director. Els assajos són els dilluns a les 20:30h.

GRAN ACTE PER LA VIDA, LA FAMÍLIA, I LES LLIBERTATS. El diumenge dia 27 de gener se celebrarà un acte al Palau de Congressos (Avd. Maria Cristina) per mobilitzar la consciència dels cristians a favor de la família, la vida i les llibertats. El Cardenal de Barcelona celebrarà la Missa a les 10:30 i a les 12 hi haurà les distintes intervencions. Tot plegat acabarà a les 13:30h. Hi sou tots convocats.

CATALUNYA CRISTIANA. Des de fa ja tres caps de setmana haureu vist que, a les tauletes d’entrada, tenim més exemplars del diari «Catalunya Cristiana», d’informació religiosa, tant local com de tot el món. Animem a agafar-lo, doncs és un bon instrument per estar informats sobre qüestions de la nostra Església i per anar adquirint criteri sobre temes de debat. Hi ha tant en català com en castellà. Si convé, se’n poden demanar més.

RADAR SOCIAL. Trobareu a les tauletes d’entrada una revista, «Radar Social», de la Federació de Cristians de Catalunya, en la que trobareu articles d’opinió i comentaris a documents eclesials.

ELS SANTS DE LA SETMANA. Dilluns, dia 21, sants Fructuós, Auguri i Eulogi, màrtir. Dimecres, dia 23, memòria de sant Ildefons, bisbe. Dijous, dia 24, memòria de sant Francesc de Sales. Divendres, dia 25, celebrarem la Conversió de sant Pau. Dissabte, dia 26, memòria de sant Timoteu i sant Titus.

Sant Pau va escriure: "Estigueu sempre alegres. No cesseu de pregar. Mantingueu-vos en constant acció de gràcies, perquè això és el que Déu vol de vosaltres com a cristians". Cal, doncs, que "preguem sense parar". Tota la nostra vida ha de ser una recerca de Déu, amb la convicció que si busquem, trobarem.

En ple exili, quan tot sembla inútil i sense esperança, el profeta Isaías proclama: "Busqueu el Senyor mentre es deixa trobar, invoqueu-lo mentre és a prop". Fins i tot en l’exili, el Senyor està a prop del seu poble i li exhorta a dirigir-se a ell en l’oració, i a seguir els seus manaments, perquè pugui conèixer la seva misericòrdia i el seu perdó.

En l’evangeli de Lluc, Jesús exposa la paràbola de la vídua que demana justícia per un jutge que no té temor de Déu ni respecte als homes. Aquest relat és una manera de recordar la necessitat d’una oració constant, "orar sempre i sense defallir", i la certesa que l’oració concedirà allò que demanem "I Déu no faria justícia als seus escollits que li demanen dia i nit?"

Com a cristians en recerca de la unitat, meditem sobre aquestes lectures per a trobar "la voluntat de Déu" respecte a nosaltres "en Crist Jesús". És Crist aquell que viu en nosaltres. La crida a orar sense parar es converteix en part integral de la seva intercessió eterna davant el Pare: "Que tots siguin un... perquè el món cregui... ". La unitat que busquem és la unitat "tal com Crist la vol" i la celebració de l’octavari d’oració per la unitat dels cristians és el reflex del concepte bíblic de plenitud, és a dir, l’esperança que un dia hi haurà resposta a la nostra oració.

La unitat és un do que Déu fa a l’Església. És també la vocació dels cristians destinats a viure d’aquest do. L’oració per la unitat és la font d’on brolla qualsevol esforç humà dedicat per a manifestar la unitat plena i visible. Nombrosos són els fruits produïts fa un segle d’ctavaris d’oració per la unitat. Amb tot, nombroses també són les barreres que divideixen encara els cristians i les seves Esglésies. Amb la finalitat de no descoratjar-nos, hem de ser constants en l’oració i buscar el Senyor i la seva voluntat en tot el que emprenem i en tot el que som.

ARRAN DE LES NOTÍCIES DE PRÀCTIQUES D’AVORTAMENT AL NOSTRE PAÍS

El coneixement de pràctiques abortives il·legals en alguns centres del nostre país ha estat un fet notori, no exempt de sorpresa per part de l’opinió pública,

L’Església sempre ha proposat que la vida s’ha d’acollir, protegir i estimar des dels seus inicis i així ho manifesta en tots els seus documents, entre d’altres a l’encíclica "Evangelium vitae" de Joan Pau II, al document de la Conferència Episcopal Espanyola: Comitè Episcopal per a la Defensa de la Vida sobre "L’avortament" de l’any 1991 i a la Carta a les Famílies de Joan Pau II, on exhorta a construir una civilització de l’amor contraposada a la de la mort.

No es pot negar que l’avortament sempre és un fet traumàtic que colpeja la sensibilitat humana. Significa un fracàs per a la futura mare quan pren la decisió d’oposar-se a la vida que hi ha a les seves entranyes, rebutjant la seva maternitat. Ho és encara més pel fetus, al qual es considera un element distorsionador per al futur de la mare. És la llei civil la que, de manera unilateral, creient defensar i reconèixer drets de la dona, tals com evitar traumatismes psicològics, riscos de l’embaràs, etc. no té en compte la part més dèbil: la del fetus i el seu "status" de dret a la vida, i permet l’anomenada "interrupció de l’embaràs", com si amb tal descripció es volgués amagar la dura realitat de l’exercici d’un acte violent per a provocar la mort d’un ser vivent.

S’hauria d’oferir a les dones, en els moments difícils del dubte i abans de prendre tal decisió, un acompanyament personal, una reflexió sobre els valors, mitjans humans de protecció i d’ajut, cosa que no ofereix ni la fredor de la llei ni els centres dedicats a l’avortament. Avui la nostra societat té suficients mitjans de resposta personal, social i espiritual per a ajudar a retrobar i redescobrir la grandesa del servei a la vida, per sobre de la difícil decisió, i a la vegada fàcil recurs a l’avortament. Ningú no té dret a interrompre la vida. La vida ens ve de Déu, és un do, i l’hem d’estimar i servir. Certament que hi ha casos de difícil solució, però aquests no s’han de solucionar a través d’una nova injustícia.

La llei de l’avortament no implica que sigui moralment acceptable; tampoc els legisladors són la font de moralitat. Que una llei permeti tal acció no implica que aquesta sigui moral, és a dir, que sigui una acció que s’adigui a la dignitat i racionalitat de la persona humana. Els ciutadans, els grups i les institucions socials tenen dret a fer sentir la seva paraula davant d’aquelles lleis que creuen que posen en entredit els grans valors humans, entre ells el del respecte i protecció a la vida.. Els legisladors són també responsables de promoure valors socials, com és el de la salut moral de la societat, i no tota reivindicació personal o social l’han d’elevar a la categoria de dret. L’avortament és una injustícia envers el dèbil, envers aquell que ja és un ésser vivent i per tant té el dret de ser defensat en justícia i per la Justícia. Si bé alguns posen en dubte quin és el moment en què s’inicia la vida humana, aquest mateix dubte, per tractar-se de la possible l’existència de la vida, exigeix un major respecte.

Els cristians creiem que Déu ha fet l’home responsable d’acollir i de servir la vida. Els polítics i la societat en general tenen cada vegada més consciència que fins i tot els més culpables d'aquests món tenen dret a la justícia i no poden ser condemnats a mort. Per què s’ha d’aplicar, ni que sigui en alguns casos, al nonat però ésser vivent? Amb quins criteris la legislació pot decidir a partir de quina setmana el fetus té dret a la vida? Cal que es dignifiqui i protegeixi el valor de la maternitat; de la mare i del fill, sigui quina sigui la seva situació.

L’Església no és una instància política. Ofereix al món el que pensa des de la paraula i des del testimoni, convençuda que fa una aportació als valors humans i al sentit i valor de la vida humana Ella està a favor de l’home, de la dona, dels infants, dels qui ja han estat cridats a la vida, en especial dels qui no tenen veu, dels pobres, dels febles. Es dirigeix a tots els homes, en especial a aquells que es declaren creients, que volen seguir a Jesucrist, que reconeixen la grandesa, el valor i el sentit del qui ha dit "Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida".

Delegació Diocesana de Pastoral Familiar

Arquebisbat de Barcelona

Gener de 2008