SAVIESA DEL TEMPS

Un conte de l’Àfrica oriental explica que un dia el Temps va passar per casa d’un home prou hospitalari com per convidar-lo a passar-hi la nit i refer les forces. Com que el Temps (ja ho sabem) sempre té pressa, no va acceptar la invitació però es va comprometre a tornar-hi al cap de cinc dies quan en aquell poble hi celebraven la festa de la collita. Dit i fet, arribat el dia s’hi va presentar ben puntual i mudat; va menjar de tot i va beure també de tot, però dempeus, a punt per marxar en qualsevol moment. Convidat pels notables del poble, el Temps va iniciar un ball però, enmig de l’animació de la festa, quan se’n van adonar ja havia abandonat el poble. Quin disgust!. La gent estava decebuda i preguntaven a l’home que l’havia convidat buscant alguna resposta que expliqués aquell comportament del Temps. I aquell home va dir: "Potser al Temps no li agraden les festes". I van decidir convidar-lo a un funeral, esperant que s’hi quedés més dies per tal de consolar la família del finat. Quan el Temps va arribar al funeral, la gent va tancar les portes i finestres de la casa per tal de retenir-lo. A mitja tarda, quan tothom plorava el difunt, va veure com el temps intentava fugir forçant una finestra. Els seus intents d’aturar-lo no van tenir èxit malgrat que se li van aferrar a la roba. El Temps se’l havia tornat a escapar. Es van reunir de nou els notables del poble per analitzar la situació i van dir-se: "Ja que el Temps no es deixa retenir, el matarem i amb la seva pell farem un tambor per celebrar la nostra victòria". Van tornar a convidar el Temps i li van oferir hospitalàriament de tot esperant el moment oportú en què badés i poguessin llançar-se damunt d’ell i matar-lo. Però van ser els homes del poblat els qui, esgotats, anaven fent cops de cap fins a quedar tots ells adormits. Quan van despertar-se, com era d’esperar, el temps va havia marxat. I reunit una vegada més els notables del poble, van adonar-se que no podien retenir el Temps, però que tampoc no podien perdre el Temps. I el conte acaba assegurant que, des de llavors, les persones sàvies estan despertes i atentes, es fan amigues del Temps i organitzen la seva vida per a deixar-lo passar però no perdre’l.

més els notables del poble, van adonar-se que no podien retenir el Temps, però que tampoc no podien perdre el Temps. I el conte acaba assegurant que, des de llavors, les persones sàvies estan despertes i atentes, es fan amigues del Temps i organitzen la seva vida per a deixar-lo passar però no perdre’l.

Què és més oportú: una concepció del temps basada en el rellotge que mai no s’atura, que avança implacable al marge de la nostra voluntat de voler-lo retenir per fruir més estona d’aquelles situacions que ens resulten agradables o d’accelerar-lo per a treure’ns del damunt aquelles circumstàncies que ens perjudiquen, o una visió del temps que no és independent de l’ésser humà ni dels esdeveniments?. El temps no es cronometra, sinó que ha de ser viscut. El temps pot ser organitzat i planificat, però l’experiència quotidiana ens demostra contínuament que una hora no val sempre el mateix. La saviesa de totes les cultures fa segles que ho afirma: més d’un, creient que domini el temps, en realitat n’ha esdevingut esclau.

Sant Pau escriu als cristians de Corint que, d’acord amb els paràmetres habituals de l’època, entre ells no hi ha savis ni poderosos sinó gent humil. Aquella mena de gent sobre la qual havia profetitzat Sofonies segles enrere: els humils que busquen la justícia i la moderació. Els mateixos a qui Jesús proclamarà feliços perquè saben buscar el temps per a centrar-se en allò que realment compta: els pobres, els qui ploren i pateixen, busquen la justícia i són compassius i pacífics. Els Temps no passa en va sinó que ens configura, edifica les nostres qualitats i modela la nostra identitat. Comptat i debatut, la nostra vivència del temps configura la nostra biografia, reeixida o malaguanyada, aprofitada o malbaratada.

Francesc-Xavier Marín

CATEQUESI. El dilluns, dia 4, a les 17h, propera trobada de catequistes de primer curs per preparar les sessions de catequesi d’infants.

CATEQUESI D’ADULTS. El dimarts, dia 5, tindrem la catequesi d’adults. Parlarem sobre la ideologia de gènere, els seus pressupòsits i les seves conseqüències a la vida social. Hi sou tots convidats.

DIMECRES DE CENDRA. El proper dimecres, dia 6 de febrer comença la Quaresma amb la imposició de la cendra. Aquestes setmanes abans de la pasqua ens preparem per rebre el do de la pasqua de Crist. Cal, doncs, disposar el nostre cor amb la pregària, el dejuni i l’almoina, com ens recordarà l’evangeli d’aquest dia. S’imposarà la cendra a totes les misses.

VIA CRUCIS. Els dissabtes de quaresma, seguint el costum d’aquesta parròquia, celebrarem el Via Crucis a les 7’30 de la tarda. Hi sou tots convidats a seguir de prop el camí de Jesús.

EXPOSICIÓ AMB EL SANTÍSSIM SAGRAMENT. El dijous, de 19:15 a 20h tindrem exposat el Santíssim Sagrament a la Custòdia, a la Capella del Santíssim, per a l’adoració i pregària dels fidels.

REUNIÓ ARXIPRESTAL. Els capellans de l’arxiprestat ens reunirem el proper dimecres, dia 6, per pregar junts i parlar d’aquelles qüestions que afecten la nostra pastoral. Pregueu perquè en traiem molt de fruit.

GRUP DE JOVES. Com tots els dimecres del curs, després de la Missa vespertina, tindrem la trobada del grup de joves, amb sopar i xerrada. Aquest dimecres, un xicot del grup dissertarà sobre sant Agustí, la seva vida, el misteri del mal i el sentit del temps. Recordeu que estem preparant la sortida-convivència pel cap de setmana del 9 i 10 de febrer.

EL DEJUNI I L’ABSTINÈNCIA. Durant la Quaresma, en la qual el poble cristià es prepara per celebrar la Pasqua i renovar la pròpia participació en aquest misteri, es recomana vivament a tots els fidels que cultivin l’esperit penitencial, que pot expressar-se per una major austeritat de vida, per les diverses pràctiques de pietat i per iniciatives de caritat. Segons el cànon 1250, són dies penitencials tots els divendres de l’any (si no s’escauen en una solemnitat) i tot el temps de Quaresma. D’acord amb això: