Full parroquial - Barcelona, 10 de febrer de 2008 - n. 868
Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel.
932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser
QUARESMA
Des
de sempre, l’ésser humà ha mirat de reflexionar sobre el seu destí amb la
finalitat de donar sentit a la seva vida i als interrogants que comporta
existir. En efecte, si anem al més lluny possible en la història de l’aventura
humana, trobem proves indiscutibles de creences i rituals que mostren sense
confusió una mena de necessitat innata de relacionar les seves reflexions amb la
dimensió sagrada, religiosa o espiritual. Aquesta herència que es remunta als
orígens de la humanitat és l’expressió de la recerca permanent per conèixer el
sentit, expressió del desig constant d’arrelar adequadament en la realitat.
D’aquesta manera, reflexionant no només sobre la realitat de l’entorn sinó,
bàsicament, sobre si mateixa, ha nascut la consciència humana que s’ha traduït
en tot un seguit de regles de vida, lleis, filosofies i virtuts morals.
L’ésser humà, per tal de
perfeccionar-se, necessita una marxa ben assenyalada, que indiqui orientacions i
dificulti les possibilitats de despistar-se. Moltes d’aquestes orientacions
provenen de l’experiència, la saviesa i el coneixement religiós que vincula
l’ésser humà amb l’absolut i el convida a buscar la plenitud del seu ésser. Allò
interessant d’aquest fenomen és que, malgrat la generalització dels coneixements
i l’increment del saber, també nosaltres avui vivim plens d’interrogants, potser
fins i tot insatisfets amb la vida que duem i insegurs respecte de la nostra
pròpia identitat.
Tot plegat, alhora que estimula a
seguir buscant maneres d’aprofundir en l’autoconeixement, pot abocar també cap a
tota mena d’il·lusions que fan perdre de vista allò que realment és essencial.
En efecte, hom corre el risc de confondre’s i voler-se aferrar a falses
expectatives que no faran sinó acabar decebent. Sempre hi ha latent el perill de
sucumbir a l’autorreplegament defensiu que anul·la la transparència humana i
acaba perjudicant-nos greument.
Justament per això és bo de recordar
que, en principi, l’espiritualitat és exigent: no accepta ni la mentida ni la
manipulació. Demana sinceritat i honestedat, claredat i convicció. Quan veiem, a
través de la història, la vida que han dut els grans mestres espirituals que han
marcat la humanitat ens adonem que tots sense excepció ens han convidat al bon
procedir i al millorament de la condició humana. Ells han estat portadors, guies
i fars de la civilització en educar i enfortir la consciència responsable,
conscient que tota la realitat en el seu conjunt té perspectives de futur només
si s’instal·la fermament en Déu.
L’ésser humà és la imatge de Déu, en
ser creat en va rebre l’alè vital per tal de poder-se orientar adequadament en
l’existència. Però l’ésser humà és temptat, tal com ens recorda el llibre del
Gènesi. Tanmateix, com escrivia sant Pau als cristians de Roma, la justícia de
Jesús és el do de Déu que ens absol. La justícia d’aquell Jesús que, temptat
també ell, no va oblidar que l’ésser humà viu de la paraula de Déu. Per això,
com proclama el salmista, en darrer terme tot pecat és contra Déu i la bondat
que Ell representa. Però el reconeixement de la culpa renova per dins, aferma
l’esperit i retorna l’alegria. Vet ací un bon missatge per al temps de Quaresma
que encetem: fixar-se bé en allò que és realment essencial i esforçar-se en
seguir el camí que hi porta.
Francesc-Xavier Marín
Activitats parroquials i Notícies
COL·LECTA DE "MANS
UNIDES", CAMPANYA CONTRA LA FAM. Tindrà lloc aquest cap de setmana a totes les
misses. Esperem la vostra generositat per fer front a tanta necessitat que hi ha
al món.
CATEQUESI. El dilluns, dia 11, a les
17h, propera trobada de catequistes de segon curs per preparar les sessions de
catequesi d’infants.
VIA CRUCIS. Els dissabtes de quaresma,
seguint el costum d’aquesta parròquia, celebrarem el Via Crucis a les 7’30 de la
tarda. Hi sou tots convidats a seguir de prop el camí de Jesús.
EXPOSICIÓ AMB EL SANTÍSSIM SAGRAMENT. A
partir d’aquesta setmana, haurem de canviar l’horari de l’Expossició amb el
Santíssim Sagrament. Degut a unes classes que el nostre rector fa de Doctrina
social de l’Església al Centre Teològic dels Salesians Martí Codolar, s’haurà de
traslladar l’Expossició als dimarts, mantenint, però, el mateix horari. Així
doncs, el dimarts de 19:15h a 20h tindrem exposat el Santíssim Sagrament
a la Custòdia, a la Capella del Santíssim, per a l’adoració i pregària dels
fidels. Hi haurà meditació, on seguirem comentant el Parenostre.
ELS SANTS DE LA SETMANA. Dilluns, dia
11, Mare de Déu de Lourdes. Dimarts dia 12, la ciutat de Barcelona celebra la
solemnitat de la seva copatrona, santa Eulàlia, verge i màrtir. Dijous dia 14,
festa de sant Ciril, monjo, i sant Metodi, bisbe, patrons d’Europa.
INDULGÈNCIA ESPECIAL EN EL 150è
ANIVERSARI DE LES APARICIONS DE LOURDES . Amb ocasió del 150° aniversari de la
manifestació de la Santíssima Mare de Déu a la gruta de Massabielle, prop de
Lourdes, es concedeix, cada dia la indulgència plenària als fidels que, des del
dia 8 de desembre de 2007 fins al dia 8 de desembre de 2008, devotament i segons
les condicions acostumades, visitin la gruta de Massabielle, i, del 2 al 11 de
febrer de 2008, visitin, en qualsevol temple, oratori, gruta o lloc decorós, la
imatge beneïda de la Santíssima Mare de Déu de Lourdes solemnement exposada a la
veneració pública. Poden rebre aquesta indulgència tots i cadascun dels fidels,
realment penedits, degudament purificats mitjançant el sagrament de la
Confessió, alimentats amb la sagrada Comunió i, finalment, elevant oracions amb
devoció per les intencions del Summe Pontífex, que participin en un acte piadós
de devoció mariana, o almenys dediquin un temps convenient a fer meditació
piadosa, concloent amb el rés del Parenostre, la Professió de fe amb qualsevol
fórmula legítima i la invocació de la Santíssima Mare de Déu. També els ancians,
els malalts i tots els que, per causa legítima, no poden sortir de casa, podran
aconseguir igualment, en la seva pròpia casa o on es trobin a causa dels seus
impediments, la indulgència plenària si, rebutjant tot pecat i amb el propòsit
de complir com més aviat els sigui possible les tres condicions acostumades,
realitzin, amb el desig del cor, espiritualment, una visita (als llocs abans
indicats), resin les oracions que s’han esmentat abans, i ofereixin amb
confiança a Déu, per mitjà de Maria, les mal·lties i molèsties de la seva vida.
MISSATGE DEL SANT PARE BENET XVI PER A
LA QUARESMA 2008 (Part I)
"Nostre Senyor Jesucrist, essent ric, es
va fer pobre per vosaltres" (2Co 8,9)
1. Cada any, la Quaresma ens ofereix una ocasió
providencial per a aprofundir en el sentit i el valor de ser cristians, i ens
estimula a descobrir novament la misericòrdia de Déu perquè també nosaltres
arribem a ser més misericordiosos amb els nostres germans. En el temps quaresmal
l’Església es preocupa de proposar alguns compromisos específics que acompanyin
concretament els fidels en aquest procés de renovació interior: aquests
compromisos són la pregària, el dejuni i l’almoina. Aquest any, en el meu
acostumat missatge quaresmal, vull reflexionar sobre la pràctica de l’almoina,
que representa una manera concreta d’ajudar els necessitats i, al mateix temps,
un exercici ascètic per alliberar-se de l’afició als béns terrenals. Com n’és,
de forta, la seducció de les riqueses materials, i com n’ha de ser, de
contundent, la nostra decisió de no idolatrar-les. Ho afirma Jesús de manera
peremptòria: «No podeu servir alhora Déu i el diner» (Lc 16,13).
L’almoina ens ajuda a vèncer aquesta temptació
constant, educant-nos a socórrer el proïsme en les seves necessitats i a
compartir amb els altres el que tenim gràcies a la bondat divina. Les col·lectes
especials en favor dels pobres, que per Quaresma es fan a moltes parts del món,
tenen aquesta finalitat. D’aquesta manera, a la purificació interior s’hi
afegeix un gest de comunió eclesial, com passava en l’Església primitiva.
Sant Pau en parla en les seves cartes sobre la
col·lecta en favor de la comunitat de Jerusalem (cf. 2Co 8,4-7; Rm 15,25-27).
2. Segons els ensenyaments evangèlics, no som
propietaris dels béns que posseïm, sinó administradors: per tant, no hem de
considerar-los una propietat exclusiva, sinó mitjans a través dels quals el
Senyor ens crida, a cadascun de nosaltres, a ser un mitjà de la seva providència
envers el proïsme. Com ho recorda el Catecisme de l’Església catòlica, els béns
materials tenen un valor social, segons el principi del seu destí universal (cf.
n. 2404).
A l’evangeli és clara l’amonestació de Jesús als qui
tenen les riqueses terrenals i les utilitzen només per a ells mateixos. Davant
la multitud que, mancada de tot, pateix la fam, adquireixen el to d’un fort
retret les paraules de sant Joan: «Si algú que posseeix béns en aquest món veu
el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar
dintre d’ell l’amor de Déu?» (1Jn 3,17). La crida a compartir els béns ressona
amb més eloqüència encara als països en què la majoria de la població és
cristiana, ja que la seva responsabilitat davant la multitud que pateix en la
indigència i en l’abandó és encara més greu. Socórrer els necessitats és un
deure de justícia més que no pas un acte de caritat.