Full parroquial - Barcelona, 24 de febrer de 2008 - n. 870

REBRE VIDA

Què cal per enfortir la vida?. Quines mesures poden prendre’s per tal de revitalitzar-se? Alguns s’esforcen a fer exercici, matinen per sortir a córrer o es reserven unes hores durant la setmana per tal d’anar a un gimnàs. Altres opten per vigilar la dieta, estan pendents de cuinar aliments naturals i saben calcular les kilocalories, els carbohidrats, el colesterol i tota mena de vitamines. Uns altres centren l’interès en allò que anomenen la qualitat de vida i vetllen per residir en entorns lliures de contaminació. En tots aquest casos hom està disposat a fer els sacrificis que calgui per tal d’aconseguir una vida més sana i més equilibrada.

Vivim en un món de contraris que semblen irreconciliables: la salut i la malaltia no són més contràries que la vida i la mort. Repensar i canviar d’actitud són els requisits previs i necessaris per fugir de les il·lusions. El naixement i la mort són la parella de contraris al voltant de la qual gira la nostra vida. Ens trobem en un estat inacabable de tensió entre morir i renéixer a cada moment de la nostra vida. Cadascú de nosaltres és cridat a reflexionar i actuar cap a aquella vida de plenitud cap a on ens encaminen també la malaltia i el patiment.

I és que, malgrat la llum divina que permanentment brilla al nostre voltant, no sempre ens adonem d ela seva disponibilitat a causa del desequilibri que introdueixen en la realitat les destruccions de tota mena i els patiments que les acompanyen. No serveix de gaire queixar-se d’estar tancats en una habitació a les fosques amb les finestres brutes. El més petit llumí encès proporciona prou llum com per no ensopegar, i netejar les finestres permet que la llum exterior penetri en la nostra vida.

Portar llum als altres comporta vivificar-los. Jesús, model de guariment espiritual, il·luminava aquells que, encegats, no sabien trobar el seu camí. Apropant-se a la gent que patia, tocant-los i adreçant-los la paraula, Jesús els alliberava. Aquella dona samaritana que va anar a cercar l’aigua al pou de Jacob va descobrir en Jesús la donació de l’aigua viva, aquella aigua que allibera completament de la set. Igual com el poble hebreu, desplaçant-se pel desert cap a terra promesa, es lamentava a Moisès d’haver-los tret d’Egipte per a fer-los morir de set i Déu els va concedir l’aigua del pou a l’Horeb, Jesús va oferir a la samaritana la salvació a través de la paraula.

Com diu sant Pau, amb Jesús hem estat justificats, amb ell hem obtingut l’accés a la fe i a l’esperança que no defrauden. Hi és o no hi és Déu entre nosaltres?, es preguntaven els jueus errants pel desert. Hi és Déu al nostre costat quan les coses van maldades, quan ens trobem a les fosques o sense suport?. Els samaritans van creure en Jesús perquè ells mateixos van veure i van sentir. I el salmista reclama als seus oients: "Tant de bo escolteu avui la seva veu". Escoltar paraules sàvies ens allibera de la il·lusió i de l’error. Fer net permet recomençament de bell nou i encaminar la nostra vida en una direcció adequada. Allà on l’esperit és viu perdura la vida. Allà on Déu s’hi fa present la vida s’enforteix. La conversió i el canvi que ens reclama el temps quaresmal són vies per insuflar vida en la nostra existència, mecanismes d’orientació que ens encaminen correctament. Girar-se cap a Déu, tenir-lo constantment present, això és Vida amb majúscules.

Francesc-Xavier Marín

VIDRES. Com podeu veure, aquesta setmana han estat canviant alguns vidres de la nau de l’església. En principi només haurien d’haver posat uns de nous que transparentessin la claror però no deixessin passar la brillantor del sol. Aquesta feina ja està feta. A més, s’havien de canviar els vidres trencats. En pujar amb la grua, s’han adonat que hi ha uns 60 vidres trencats del centenar de vidres que tenim a la nostra església. La qual cosa, per no deixar-ne uns d’una manera i altres d’una altra, s’ha decidit de canviar-ho tot, la qual cosa ha disparat el pressupost inicial i fa que el cost d’aquesta feina, que s’havia de fer de totes formes per seguretat, puja a uns 30.000 euros. De fet, no comptàvem a trobar-ne tants de trencats. S’haurà de fer front a aquesta despesa, la qual cosa fa que si podeu fer un extra amb els ajuts que sovint feu a la parròquia podrem eixugar ben aviat el deute d’aquesta actuació de millora material. Gràcies per la vostra col·laboració.

Un home passejava pel centre d’una gran ciutat amb la intenció de comprar un regal. De sobte va veure un magatzem que s’anunciava amb grans llums i que deia: "Aquí trobaràs tot el que busques!"

Molt intrigat entrà al magatzem i va ser rebut per un empleat molt ben vestit, que amablement li digué:

— Sigui vostè benvingut. En què podem servir-li?

— Bé va respondre l’home tractant de desconcertar el venedor, com diuen que aquí tenen el que busco, tal vegada puguin vendre’m un bon paquet de felicitat i amor.

— Amb molt de gust, Senyor. Què més desitja?

Molt sorprès per la resposta preguntà si realment era cert que tenien el que demanava.

— Ho tenim, Senyor. Tot el que vostè busqui li ho podem proporcionar. Quin altra cosa necessita?

— Bé... vull també fortalesa, justícia, temprança i paciència.

— Bona elecció, Senyor. Alguna cosa més que se’n vulgui dur?

— És que puc demanar més? preguntà amb somriure nerviós.

L’empleat va assentir amb somriure afable.

— Què li sembla si em ven, també, pau i harmonia per a la meva família, comprensió i respecte per als meus fills, els meus amics i que mai no em falti el treball.

— Amb molt de gust, Senyor. Alguna cosa més?

— Però és que per ventura puc demanar més?, va respondre nerviós.

— Insisteixo, tot el que vostè vulgui, ho tenim, Senyor.

— Bé... tot això que li he demanat ho vull també per als meus empleats, per al meu país i.... i per a tot el món. És possible?

— Sí, Senyor. És possible. En un moment li preparo la seva comanda.

L’empleat el deixà per un moment mentre l’home es quedà amb un somriure ple d’incredulitat. L’empleat tornà amb un petit sobre a la mà, i l’hi va lliurar dient:

— Ha estat un plaer de servir-li. Aquí té el que vostè m’ha demanat.

L’home prengué el sobre amb veritable estranyesa i digué:

— És una broma, veritat?

— No, Senyor. Tot el que vostè ha demanat està contingut en aquest sobre.

L’home obrí el sobre i en trobar unes petites llavors, exclamà.

— Què és això? Són només llavors.

— Així és, va respondre l’empleat, perquè vostè obtingui el que ha sol·licitat, haurà de sembrar aquestes llavors i tenir-ne cura del seu creixement. Si vostè les diposita en terra fèrtil, obtindrà els fruits que m’ha sol·licitat.

I és que en veritat ningú no pot fer res per nosaltres sinó donar-nos una llavor, un consell o una ajuda, i després hauríem de ser nosaltres qui fem realitat els nostres desigs i qui construïm la nostra vida.