Full parroquial - Barcelona, 23 de març de 2008 - n. 874

Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser

pasqua

Només la plena comunió amb Déu és salvació per a l’ésser humà. Amb una fórmula que produeix vertigen, sant Pau ho defineix com aquell estat en què Déu sigui tot en totes les coses. Aquest és el nostre destí, tal com promulga la fe. I aquest és el missatge més radical del temps pasqual: res no acaba en l’absurd, la realitat no està abocada definitivament al no res, hi ha un sentit ple en tot allò que s’esdevé, Déu ho sustenta tot fins a la fi dels temps.

A través de la imatge de la redempció se’ns convida a pensar que Déu es revela on menys hauríem sospitat: en els homes i dones que pateixen l’explotació a mans d’altres éssers humans. Déu crida la humanitat a la lluita per l’emancipació. L’èxode es troba a l’arrel de l’experiència religiosa del poble d’Israel, i la commemoració d’aquest alliberament vers la terra promesa era el sentit originari de la festa pasqual entre els jueus. També avui dia, entre nosaltres, el relat de l’alliberament de Déu alimenta l’obstinació per entrar en diàleg amb Déu des de les situacions conflictives de la història. A través de la imatge de la redempció se’ns transmet una crítica constant al poder i la tasca dels profetes va ser sempre denunciar l’opressió dels pobres i la manipulació com a cobertura de les injustícies socials. Per això els relats pasquals incideixen precisament en presentar Jesús com aquell profeta que va oferir una alternativa al poder oferint-lo com una realitat en la que l’autoritat s’exerceix com a servei. Jesús rentant els peus als seus deixebles és una imatge perfecta d’aquesta nova concepció. Déu se’ns manifesta en el servei, allà on hi ha persones que clamen per la seva llibertat i per una vida digna.

Una altra imatge que presenten les lectures del temps pasqual és la de la victòria. La resistència enfront de la fugida o l’agressivitat és una de les imatges més impactant i perdurables que Jesús ofereix en els darrers dies a Jerusalem: resistència les humiliacions amb una noblesa posada a prova, desarmament dels violents amb una generositat duta a l’extrem. Aquesta és la bona notícia que va guiar la seva vida: el Regne s’obre als qui posen en Déu la seva confiança, i la resurrecció n’és la prova definitiva.

Finalment, trobem una altra imatge en les lectures: el sacrifici com a finalitat de la vida. No el sacrifici entès com a capacitat de sofriment, sinó com a donar i rebre més enllà de la lògica mecànica de donar per tal de poder reclamar més endavant que ens donin. El sacrifici és la prova per excel·lència de la generositat i del desig de comunió.

No són aquestes les úniques imatges del missatge pasqual; escoltant amb atenció les lectures sentirem parlar també de justificació, guariment, perdó, reconciliació, divinització o filiació. En tots els casos la lliçó és la mateixa: les lluites humanes per l’emancipació, llegides des de la fe, es revelen com a llocs de presència del poder alliberador de Déu. Tota tasca alliberadora en aquesta direcció pot mostrar-nos el Déu que és al nostre costat obrint la via a la comunió amb ell. En una història humana fortament marcada per la violència, Déu allibera sense exercir un poder anul·lador de la capacitat humana. La salvació i la victòria no provenen de l’eliminació de l’agressor sinó de la lluita contra el mal que perjudica també a l’agressor. Només la vida lliurada per amor és capaç de redimir. Només qui estima els altres és capaç de salvar-los.

No hi ha lloc en aquesta concepció per a la prepotència de qui creu que pot anar fent sol per la vida. En queda exclòs qui ha perdut de la seva mirada la capacitat de recordar-se dels altres. La salvació és Déu irrompent en les nostres vides per a transformar-les i dur-les a la plenitud, ressuscitades, és a dir, tocades per Déu.

Francesc-Xavier Marín

EXPOSICIÓ AMB EL SANTÍSSIM SAGRAMENT. El dimarts, de 19:15 a 20h tindrem exposat el Santíssim Sagrament a la Custòdia, a la Capella del Santíssim, per a l’adoració i pregària dels fidels.

DILLUNS DE PASQUA. El dilluns, dia 24, en ser festa civil, no hi haurà missa a les 8 del matí.

BATEIGS. Aquesta setmana seran batejats a la nostra parròquia els infants Pol Uriach Vinyals, Jhonata Vicente Loaiza Abad i Signey Milay Navarrete Cabrera. Per molts anys.

GRUP DE GENT GRAN. Dimarts, dia 25, a les 18h, tindrem la propera trobada del Grup de Gent Gran, en la que seguirem comentant els números del Catecisme, del 66 al 78. Aquest dia vindrà Mn. Emili Gil per a guiar la sessió.

FESTA DE LA DIVINA MISERICÒRDIA. El diumenge dia 30, segon de pasqua, l’Església celebra la festa de la divina misericòrdia. El Papa Joan Pau II va instituir aquesta festivitat tot fent realitat la petició de Sor Faustina Kovalska, beatificada pel mateix Papa. Per aquest motiu, dedicarem especialment la missa de les 20h per celebrar aquest fet.

Fa molts anys, quan treballava com a voluntari en un hospital, vaig conèixer a una nena que es deia Liz que sofria d’una estranya malaltia. La seva única oportunitat de recuperar-se aparentment era una transfusió de sang del seu germà de cinc anys, qui havia sobreviscut miraculosament a la mateixa malaltia i havia desenvolupat els anticossos necessaris per a combatre-la.

El doctor va explicar la situació al germà de la nena, i li va preguntar si estaria disposat a donar la seva sang a la seva germana. Jo el vaig veure dubtar per sol un moment abans de fer un gran sospir i dir: «Sí, ho faré, si això salva la meva germana.»

Mentre li feien la transfusió, el noi estava estirat al llit en un llit al costat de la de la seva germana, i somrient mentre nosaltres els assistíem, a ell i a la seva germana, tot veient retornar el color a les galtes de la nena. Llavors la cara del nen es va posar pàl·lida i el seu somriure va desaparèixer. Mirà el doctor i li va preguntar amb veu tremolosa: «a quina hora començaré a morir-me?»

Pel fet de ser només un nen, no havia comprès el doctor; ell pensava que li donaria tota la seva sang a la seva germana. I així i tot la hi donava!

Durant el meu segon semestre a l’escola d’infermeria, el nostre professor ens va posar un examen sorpresa. Jo era un estudiant conscient i vaig llegir ràpidament totes les preguntes, fins que vaig llegir l’última: «Quin és el nom de la dona que neteja l’escola?»

Segurament això era algun tipus de broma. Jo havia vist moltes vegades la dona que netejava l’escola. Ella era alta, cabell fosc, com de cinquanta anys, però, com anava jo a saber el seu nom?

Vaig lliurar el meu examen, deixant l’última pregunta en blanc.

Abans que acabés la classe, algú li va preguntar al professor si l’última pregunta comptaria per a la nota de l’examen. «absolutament», va dir el professor. «A les seves professions vostès coneixeran moltes persones. Totes són importants. Elles mereixen la seva atenció i cura, encara que només els somriguin i diguin: ’hola!’»

Mai no vaig oblidar aquesta lliçó. També vaig aprendre que el seu nom era Marta.

Tots som importants!