Full parroquial - Barcelona, 6 d’abril de 2008 - n. 876

Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser

 

RETROBAR L’ESPERANÇA

Segons molts especialistes, el futur és percebut pels europeus més com una amenaça que com una promesa. En aquest punt, l’optimisme s’ha dissipat i moltes il·lusions s’han convertit, almenys parcialment, en decepcions: des de la creença en les possibilitats del creixement econòmic en ordre a afavorir un món més just i solidari, fins les pors diverses que enfosqueixen el futur (amenaces ecològiques o terroristes), passant per una profunda crisi ètica que reflecteix un dèficit d’humanisme (la creixent corrupció, l’oportunisme polític, tota mena d’explotacions), per un enfosquiment notable del sentit de la vida (tirar endavant la família, obrir-se camí professional, ser capaç d’establir relacions interpersonals de qualitat), o per una creixent incertesa col·lectiva respecte del futur més immediat. Tot plegat no fa més que promoure uns sentiments de decepció, decadència i defalliment que no casen bé amb el manteniment de l’esperança.

Ni els temps d’optimisme ni els de pessimisme són els millors per a l’esperança cristiana. L’optimisme ingenu creia que l’ésser humà seria capaç de salvar-se a ell mateix mentre que el pessimisme exagerat posava en qüestió la possibilitat d’una salvació. Sigui com sigui, l’ésser humà no pot renunciar a l’esperança sense deixar de ser humà. I, des del punt de vista espiritual, no s’accepta de cap de les maneres que Deu abandoni la història i contempli amb apatia la seva deriva. Ben bé al contrari, si hi ha signes que provoquen desànim i fins i tot desesperació, no falten altres signes que estimulen la nostra esperança.

Explica els Fets dels Apòstols que, el dia de Pentecosta, Pere va assegurar la mort no podia retenir captiu Jesús. La mort de Jesús no va cloure la seva missió sinó que la va ampliar obrint una via inesperada a l’esperança: el Messies sempre està present animant la comunitat dels creients. Per això, el mateix sant Pere escriu en la seva carta que ja des d’abans de crear el món Déu n’havia previst el destí, i així rau la base del fet que tinguem posada en Déu la fe i l’esperança.

En efecte, l’ésser humà viu de l’esperança perquè està vitalment orientat al futur. Mantenir viva l’esperança és tan necessari com respirar perquè ens neguem a seguir avançant si no tenim present una porta oberta cap al futur. Quan perdem l’esperança perdem també la capacitat de viure, i aquesta és la condició més dura a què pot ser sotmès un ésser humà. En efecte, l’esperança necessita ser cuidada perquè és molt fràgil. Tots coneixem persones desenganyades que han quedat aturades en algun moment del seu passat que idealitzen nostàlgicament, que viuen traumàticament el seu present i dramatitzen el seu futur.

Segons el relat evangèlic, després de la mort de Jesús alguns dels seus seguidors van estar a punt de caure en aquesta actitud. Aquells que marxaven decebuts de Jerusalem després dels fets de Pasqua van veure enfortida la seva esperança després del trobament amb Jesús. Ells esperaven que Jesús alliberaria Israel i amb tres dies en van tenir prou per a caure en el desànim. En canvi, el Jesús que se’ls fa present en l’eucaristia els permet reconèixer-lo. Efectivament, després de Pasqua serà en l’actitud de servei i capacitat de compartir on Jesús esdevindrà accessible.

Francesc-Xavier Marín

 

Activitats parroquials i Notícies

MISSA PER CHIARA LUBICH. El dimecres, dia 9 d’abril, tindrem una Missa en sufragi per Chiara Lubich, fundadora del moviment dels Focolars, presidida pel Cardenal de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach. Chiara morí el 14 de març, a Rocca di Papa (Roma), a l’edat de 88 anys. Així s’expressà el sant Pare Benet XVI en un telegrama que adreçà als responsables del moviment: «He rebut amb emoció la notícia de la mort de Chiara Lubich, al final d’una vida llarga i fecunda caracteritzada incansablement pel seu amor cap a Jesús abandonat. En aquesta hora de separació dolorosa estic proper espiritualment i amb afecte als familiars i a tota l’Obra de Maria —Moviment dels Focolares—, que ella va fundar, com a tots els que han apreciat el seu compromís constant per la comunió en l’Església, el diàleg ecumènic i la germanor entre tots els pobles. Dono gràcies a Déu pel testimoniatge de la seva existència dedicada a l’escolta de les necessitats del ser humà contemporani en plena fidelitat a l’Església i al Papa. Mentre confio la seva ànima a la Bondat Divina perquè l’aculli en el si del Pare, desitjo que tots el que la van conèixer i van trobar admirant les meravelles que Déu va complir a través del seu lliurament missioner segueixin les seves petjades tot mantenint viu el seu carisma. Amb aquests vots invoco la intercessió maternal de Maria i imparteixo a tots la benedicció apostòlica.»

CORAL NAU. El Grup Instrumental i Coral Nau, format per persones amb disminucions, participaran a la Missa del diumenge dia 13 d’abril a les 13h. Tot just acabada la Missa oferiran un breu concert. El fet d’acollir-los, escoltar-los i quedar-nos fins el final del concert serà la manera d’agrair l’esforç que hi dediquen.

EXPOSICIÓ AMB EL SANTÍSSIM SAGRAMENT. El dimarts, de 19:15 a 20h tindrem exposat el Santíssim Sagrament a la Custòdia, a la Capella del Santíssim.

TROBADA DIOCESANA. Recordeu la convocatòria de la Trobada Diocesana que tindrà lloc el dissabte 12 d’abril a la Basílica de Santa Maria del Mar, de les 10 a les 14h, que ha adreçat el cardenal Lluís Martínez Sistach a tots els fidels de l’arquidiocesi de Barcelona.

SANTS DE LA SETMANA. El dilluns, dia 7, memòria de sant Joan Baptista de la Salle. Divendres, dia 11, memòria de sant Estanislau, bisbe i màrtir.

 

L’arbre dels problemes

El fuster que havia contractat per a ajudar-me a reparar una granja vella que tenia acabava el primer dia de treball. La seva talladora elèctrica es va danyar i li va fer perdre una hora de treball i després el seu antic camió es va negar a engegar.

Mentre el portava a casa, es va asseure en silenci. Una vegada arribàrem em va convidar a conèixer la seva família. Mentre ens dirigiríem a la porta es va detenir breument enfront d’un petit arbre, tocant les puntes de les branques amb ambdues mans.

Quan es va obrir la porta va ocórrer una sorprenent transformació. La seva cara estava

plena de goig. Va abraçar els seus dos fills petits i li va fer un petó a la seva esposa. Posteriorment em va acompanyar fins al meu automòbil.

Quan vam passar a prop de l’arbre, vaig sentir curiositat i li vaig preguntar sobre allò que li havia vist fer una estona abans. "Oh! aquest és el meu arbre de problemes, va contestar. Sé que jo no puc evitar tenir problemes en el treball, però una cosa és segura: els problemes no pertanyen a la casa, ni a la meva esposa, ni als meus fills. Així que simplement els penjo a l’arbre cada nit quan arribo a casa. Després al matí els recullo una altra vegada. El divertit és, va afegir somrient, que quan surto al matí a recollir-los, no n’hi ha tants com els que recordo haver penjat la nit anterior... ".