Full parroquial - Barcelona, 13 d’abril de 2008 - n. 877
Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser
REFER-SE
"Feu bé si, obrant
amb correcció, accepteu el patiment que en derivi", escriu sant Pere en la
seva carta. No deixa de ser una constatació que moltes accions acaben generant,
per bé o per mal, tota mena de patiment. No sempre l’ésser humà pot controlar
les circumstàncies de la seva vida i, tot sovint, en deriven efectes inesperats
que ens causen dolor. La psicologia ha adoptat el mot resiliència per a indicar
la capacitat de resistir davant les contrarietats. Es tracta d’un mot que prové
de la física, i que denota la qualitat que tenen alguns cossos de recuperar les
formes originàries. És la llei física que explica que un got llençat contra el
terra es trenqui però que una pilota reboti. La resiliència té a veure amb la
capacitat de refer-se i retornar a una posició estable. En efecte, l’ésser humà
té la possibilitat de sobreposar-se a tota mena de situacions, de rellegir-les
favorablement i no quedar paralitzat. Ens podem doblegar sense trencar-nos,
podem refer-nos de situacions viscudes inicialment com a traumàtiques o de
pèrdua a condició que ens seguim projectant cap el futur malgrat les dificultats
i acceptem que, malgrat tot, la vida continua. Tots coneixem casos de gent que,
davant d’un fet desolador, queda enfonsada i se sumeix en una depressió que els
condueix al deteriorament de la seva personalitat. D’altres, en canvi, semblen
recuperar-se al cap d’un temps més o menys llarg i expliquen que aquella
situació traumàtica que inicialment els havia suposat un cop dur els ha servit
de lliçó sobre la vida.
Sembla, segons els psicòlegs, que tot plegat acaba depenent de la capacitat d’activar emocions positives que no només ens protegeixin sinó que també ens estimulin. També hi ha acord en constatar que és vital comptar amb xarxes de suport social que ens permeten sentir-nos acompanyats. Els sentiments negatius han de ser integrats i educats per a què no ens desbordin. Defugir la realitat pot ser una sortida momentània, però acaba resultant sempre decebedora perquè la realitat acaba imposant les seves lleis. Per això, encarar les situacions negatives amb decisió permet convertir les dificultats en oportunitats. L’optimisme ajuda a guarir-se, fa créixer davant les adversitats i ajuda a mantenir l’equilibri interior. Diu un proverbi àrab que de l’amarga llimona se’n pot fer una dolça llimonada. Comptat i debatut, tot acaba depenent de la capacitat de mantenir ferma l’esperança enmig de les circumstàncies canviants. Valorar allò que es té i sentir-se estimats.
"Què hem de fer?". Va ser la pregunta que aquells que acabaven d’escoltar Pere després dels fets de Pasqua li van adreçar. "La promesa de Déu val també per a vosaltres" va ser la seva resposta. I, en la seva carta els proposa l’exemple de Jesús davant les adversitats: ell no va reaccionar amb violència i amenaçant enfront dels qui l’acusaven, sinó que es va posar en mans de Déu, pastor i guardià de la seva vida. Jesús és el bon pastor, diu l’evangeli de Joan: Coneix les seves ovelles i camina davant d’elles per mostrar-los el camí. El Salmista ho sabrà expressar amb la seva especial sensibilitat: "El Senyor és el meu pastor. No en manca res. Em fa reposar en prats deliciosos, em condueix fins a l’aigua i em refà les forces. Em guia pel camí just. Per això no tinc por quan passo per camins foscos perquè Ell és al meu costat i la seva bondat i misericòrdia m’acompanyen tots els dies de la meva vida". Qui confia en Déu té sempre oberta la porta a l’esperança. Qui diposita en Déu la seva fe sap que sempre tindrà activa la capacitat de refer-se. Qui creu en Déu no perdrà mai ni l’orientació ni el sentit. Cap circumstància adversa el farà trontollar, cap alteració de la vida serà capaç de derrotar-lo, cap situació viscuda negativament serà capaç d’eliminar-lo. La fe genera la confiança necessària per a viure amb sentit.
Francesc-Xavier Marín
Activitats parroquials i Notícies
CORAL NAU. El Grup Instrumental i Coral Nau, format per persones amb disminucions, participaran a la Missa d’aquest diumenge dia 13 d’abril a les 13h. Tot just acabada la Missa oferiran un breu concert. El fet d’acollir-los, escoltar-los i quedar-nos fins el final del concert serà la manera d’agrair l’esforç que hi dediquen.
EXPOSICIÓ AMB EL SANTÍSSIM SAGRAMENT. El dimarts, de 19:15 a 20h tindrem exposat el Santíssim Sagrament a la Custòdia, a la Capella del Santíssim. Hi haurà meditació.
ANIVERSARI DEL PAPA BENET XVI. El dissabte, dia 19 celebrarem el tercer aniversari de l’elecció del papa Benet XVI. Que Déu ompli de benediccions tota la seva activitat pastoral.
BATEIG. Aquest diumenge, a les 18:30h, serà batejada la nena Martina Pérez Mora. Per molts anys!
REUNIÓ DE CATEQUISTES. El dilluns, dia 14, tindrem les properes reunions de catequistes, per preparar les sessions amb els infants. El grup de segon serà de 17 a 18h; el de primer, de 19:15 a 19:45h.
CATEQUESI D’ADULTS. El dimarts, dia 15, a les 20:30h, prosseguirem les trobades de catequesi d’adults. Tractarem sobre "Ascètica i Mística" i els carismes especials. No hi falteu pas.
ACCIÓ SOCIAL. El grup d’Acció Social de la parròquia ens trobarem el dijous dia 17 a les 19h per parlar de la marxa de les activitats tant del banc d’aliments com del rober.
HORA SANTA PER A JOVES. El grup de joves de la nostra parròquia ha preparat una hora santa amb el Santíssim exposat a la Custòdia per a tots els qui hi vulguin participar, en especial els joves, el dissabte dia 19 a les 21h. Podeu convidar a tothom que vulgui. Hi haurà estones d’adoració, de silenci, de meditació i de cants.
VERGE PEREGRINA. El
moviment de Schoenstatt present a Catalunya promou cada any l’enviament de la
imatge de la Verge peregrina a fi i efecte d’estendre la devoció a la Mare de
Déu i la benedicció de Maria a les llars que la reben. Per això calen també
"missioners" de la Mare de Déu. Aquesta "missió" es concreta en fer-se
responsables d’una o més imatges de la Mare de Déu peregrina i fer-la arribar a
familiars, amics, veïns, etc., que vulguin tenir-la a casa, per implorar gràcies
divines i la benedicció de la nostra Mare del Cel per a tots els de la llar. Els
missioners, a més, donen suport a aquest apostolat amb l’oració i el sacrifici,
perquè la presència de la Mare de Déu sigui profitosa per a tots els que la
vulguin rebre. Si algú vol rebre aquesta imatge a casa seva durant el mes de
maig, cal apuntar-se a la sagristia. Si també se’n vol fer responsable com a
missioner, cal posar-se en contacte amb la Gna. Maria del Mar Parés (936748962;
cenba@arrakis.es).
A l’aeroport
Una noia estava
esperant el seu vol en una sala d’espera d’un gran aeroport. Com havia d’esperar
una llarga estona, va decidir de comprar un llibre i també un paquet de galetes.
Es va asseure en una sala de l’aeroport per a poder descansar i llegir en pau.
Al seu costat, amb un seient pel mig, es va asseure un home que va obrir una revista i va començar a llegir. Entre ells van quedar les galetes. Quan ella va agafar la primera, l’home també va prendre una. Ella es va sentir indignada, però no va dir res. Solament va pensar: Que descarat!; si jo fos més valenta, fins i tot li donaria una bufetada perquè mai no ho oblidi!"
Cada vegada que ella agafava una galeta, l’home també en prenia una. Allò li indignava tant que no aconseguia concentrar-se ni reaccionar. Quan quedava només una galeta, va pensar: "què farà ara aquest aprofitat?" Llavors, l’home va partir l’última galeta i en va deixar mitja per a ella. Ah! No! Allò li va semblar massa! Es va posar a esbufegar de ràbia! Va tancar el seu llibre i les seves coses i es va dirigir al sector de l’embarcament.
Quan es va asseure en l’interior de l’avió, va mirar dintre de la bossa i per a la seva sorpresa, allí estava el seu paquet de galetes... intacte, tancat. Va sentir tanta vergonya! Només llavors es va adonar de l’equivocada que estava. Havia oblidat que les seves galetes estaven guardades dintre de la seva bossa! L’home n’havia compartit les seves sense sentir-se indignat, nerviós, consternat o alterat. I ja no estava a temps ni tenia possibilitats per a donar, explicar o demanar disculpes. Però sí per a raonar: quantes vegades a la nostra vida traiem conclusions quan hauríem d’observar millor? quantes coses no són exactament com vam pensar sobre les persones? I va recordar que existeixen quatre coses a la vida que no es recuperen: Una pedra, després d’haver estat llançada; una paraula, després d’haver-la dit; una oportunitat, després d’haver-la perdut; el temps, després d’haver passat.