Full parroquial - Barcelona, 20 d’abril de 2008 - n. 878
Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser
El camí
"Acosteu-vos
a Déu, que és la roca viva", escrivia sant Pere en la seva carta. I és que
la viva humana no és una quimera ni està condemnada a un fracàs estrepitós, sinó
que està destinada a un futur de plenitud. Aquesta és la promesa de Déu: les
nostres ànsies d’infinitud, de perfecció i eternitat no quedaran frustrades. La
Bíblia és plena de textos que, amb diferents metàfores (estar sempre amb el
Senyor, adquirirem la llibertat dels fills de Déu, res no podrà separar-nos de
l’amor de Déu, estarem en el goig del Senyor...) intenta de suggerir aquesta
idea d’una felicitat que no té fi. Un estat en què s’actualitzen les nostres
capacitats i actituds, en què es manifesta tot allò que està latent en ordre a
facilitar l’acompliment dels nostres desigs i aspiracions. Mica a mica Déu anirà
recollint en el seu si, sabedor que l’ésser humà no se satisfà plenament en la
seva relació amb les coses sinó que està sempre a la recerca de relacions amb
altres persones. Déu és el futur últim de l’ésser humà i la trobada definitiva
amb Ell és el nostre destí.
"Buscar veritablement Déu" és la fórmula que fa servir sant Benet per a qualificar aquest desig de Déu. Malgrat que aquest desig sembla esmorteït en molts, i malgrat que per a més d’un resulta quelcom ocult i fins i tot utòpic, el cas és que res no arrossega més que la recerca de Déu. Perquè l’esperança no és el resultat dramàtic de qui ja no saps en què aferrar-se sinó un desig confiat. Per al creient és raonable esperar confiats en la fidelitat de Déu que garanteix el bon resultat. Aquesta fidelitat de Déu, aquesta fermesa, es revela sobretot en Jesús que testimonia aquell Amor sempre a punt de Déu. En Ell trobem la validació d’un amor més durador que l’odi i la indiferència, una alegria més persistent que el desànim, la vida més potent que la mort.
"Que els vostres cors estiguin tranquils: confieu en Déu, i confieu també en mi", diu Jesús en l’evangeli d’avui. Quan els deixebles li preguntin quin camí porta cap a Déu, contestarà que ell és el camí, la veritat i la vida. Que qui el veu a ell veu el Pare. Que ell està en el Pare i el Pare en ell. Que les paraules que ell diu no vénen d’ell mateix sinó del Pare. Sant Pere ho formularà dient que som la possessió personal de Déu, un temple espiritual on Déu habita de forma permanent.
La peculiar experiència de Déu que Jesús tenia i el seu afany per edificar el regne qualificaven la seva vida. Com sabem pels evangelis, estava convençut que el Regne és el millor do que Déu fa a la humanitat, fins el punt que paga la pena sacrificar-ho tot per a formar-ne part. Per això, en la pregària per excel
·lència dels cristians, es demana per la vinguda d’un Regne que, malgrat les resistències, no para de créixer. Els conflictes entre els valors del Regne i els contravalors imperants van trobar també el reflex en la primitiva comunitat cristiana, a punt de la fractura perquè els d’origen grec es lamentaven del fet de ser discriminats.La paraula de Déu és sincera, es manté fidel en tot el que fa, diu el salmista. Déu estima el dret i la justícia, omple la terra del seu amor, els seus ulls vetllen pels qui el veneren i esperen en el seu amor. Vet ací la lliçó del temps pasqual.
Francesc-Xavier Marín
Activitats parroquials i Notícies
SANT JORDI. El
dimecres, dia 23 és la diada de sant Jordi, patró de Catalunya. És festa civil
però no és dia de precepte, per la qual cosa se suprimeix la missa de 8 del
matí.
EXPOSICIÓ AMB EL SANTÍSSIM SAGRAMENT. El dimarts, de 19:15 a 20h tindrem exposat el Santíssim Sagrament a la Custòdia, a la Capella del Santíssim.
CATEQUESI. El dijous, dia 24, tindrem una reunió amb els pares de la catequesi, a les 20:35h, amb vista a la preparació de les primeres comunions dels seus fills i de programar el curs vinent.
ACCIÓ SOCIAL. El grup del Rober de l’Acció Social de la parròquia té demanda de dos bressols i calçat per a home dels números 40 al 44. Si els hi podeu fer arribar, cal deixar-ho el dijous, de 5 a 7 de la tarda, al Rober situat al carrer Ribes, n. 69. Esperem que ben aviat puguem donar suport a aquestes necessitats.
SANTS DE LA SETMANA. Dilluns, dia 21, memòria de sant Anselm, bisbe i doctor de l’Església. Dimecres, dia 23, sant Jordi, solemnitat. Divendres, dia 25, festa de sant Marc, evangelista. Dissabtes, dia 26, festa de sant Isidor, bisbe i doctor de l’Església.
ANIVERSARI. El divendres, dia 25 d’abril, farà ja quatre anys que Mn. Joan Costa, el nostre rector, va fer l’entrada com a rector de la nostra parròquia. Per molts anys pugui estar entre nosaltres! I no deixeu de resar pels vostres sacerdots!
SORTIDA ARXIPRESTAL. Recordeu-vos, els que us vàreu apuntar, de la sortida arxiprestal al Santuari de Nostra Senyora de Núria, el dissabte dia 26 d’abril. Cal estar a les 7:30 del matí a la plaça de la Palmera de la Sagrada Família.
VERGE PEREGRINA .Com dèiem diumenge passat, el moviment de Schoenstatt promou cada any l’enviament de la imatge de la Verge peregrina a fi i efecte d’estendre la devoció a la Mare de Déu i la benedicció de Maria a les llars que la reben. Per això calen també "missioners" de la Mare de Déu. Aquesta "missió" es concreta en fer-se responsables d’una o més imatges de la Mare de Déu peregrina i fer-la arribar a familiars, amics, veïns, etc., que vulguin tenir-la a casa, per implorar gràcies divines i la benedicció de la nostra Mare del Cel per a tots els de la llar. Si algú vol rebre aquesta imatge a casa seva durant el mes de maig, cal apuntar-se a la sagristia. Si també se’n vol fer responsable com a missioner, cal posar-se en contacte amb la Gna. Maria del Mar Parés (936748962; cenba@arrakis.es). Per a tots els qui s’apuntin com a responsables "missioners", la cerimònia de l’enviament es farà el diumenge dia 27 a la missa de 12 del migdia.
Un got de llet
Un dia, un noi pobre
que venia mercaderies de porta en porta per pagar els seus estudis universitaris
va trobar que només li quedava una simple moneda de deu cèntims, i tenia fam. Va
decidir que demanaria menjar a la primera casa que trobés. No obstant això, els
seus nervis el van trair quan una dona jove i encantadora li va obrir la porta.
En lloc de menjar va demanar un got d’aigua. Ella va pensar que el jove semblava
famolenc, així que li va portar un gran got de llet. Ell el va beure a poc a
poc, i llavors li va preguntar:
- Quant li dec?
- No em deus res, va contestar ella.
- La meva mare sempre ens ha ensenyat que mai no podem acceptar un pagament per una caritat.
Ell li va dir,
- Llavors, t’ho agraeixo de tot cor!
Quan Howard Kelly se’n va anar de la casa, no només es va sentir més fort, si no que també la seva fe en Déu i en els homes era més fort. Ell havia estat a punt a rendir-se i deixar-ho tot.
Anys després aquesta dona va emmal·ltir greument. Els doctors locals estaven confosos. Finalment la
van enviar a la gran ciutat. Van cridar al Dr. Howard Kelly per a consultar-lo. Quan aquest va escoltar el nom del poble d’on venia la pacient, una estranya llum omplí els seus ulls. Immediatament el Dr. Kelly va pujar del vestíbul de l’hospital a la seva cambra. Vestit amb la seva bata de doctor va entrar a veure-la. La va reconèixer de seguida. Va regressar a la cambra d’observació determinat a fer tan bé com sigui possible per a salvar la seva vida. Des d’aquest dia ell va prestar la millor atenció a aquest cas.
Després d’una llarga lluita, ella va guanyar la batalla. Estava totalment recuperada!
Com ja la pacient estava sana i salva el Dr. Kelly va demanar a l’oficina d’administració de l’hospital que li enviessin la factura total de les despeses per a aprovar-la.
Ell la va revisar i va signar. A més va escriure quelcom en la vora de la factura i la va enviar a la cambra de la pacient. El compte va arribar a la cambra de la pacient, però ella temia obrir-la, perquè sabia que li prendria la resta de la seva vida per a poder pagar tots les despeses.
Finalment la va obrir, i alguna cosa va cridar la seva atenció: en la vora de la factura va llegir aquestes paraules...
"Pagat per complet fa molts anys amb un got de llet"