Esperança viva

Ernst Bloch (1885-1977) es va veure obligat a dur una vida molt atzarosa a causa de la seva condició de jueu en un context històricament convuls. Exiliat a Suïssa després de la Primera Guerra Mundial i de nou el 1933 amb l’ascens del nazisme, passarà breus temporades a Itàlia i a Praga per acabar emigrant als Estats Units. Essent un autor gens fàcil de llegir, s’ha guanyat una merescuda anomenada com l’escriptor que ha redactat algunes de les pàgines més suggerents sobre l’esperança. Les seves idees, reflectides normalment en cursos i conferències, van ser recollides en el seu llibre principal, titulat "El principi esperança".

És ben bé així: el desig i el temor, la confiança i la decepció, l’ànim i la frustració conviuen en el nostre interior i forcegen generant-nos conflictes permanents. Ens cal, doncs, un aprenentatge que permeti assegurar les actituds bàsiques de l’existència: la seguretat, la certesa, l’autonomia. I, no cal insistir en això, aprendre a mantenir viva

l’esperança és especialment urgent quan les circumstàncies històriques aboquen més aviat a la depressió.

Sabem que l’esperança és un do de Déu (juntament amb la fe i la caritat) i que cal acollir-la amb realisme. Molts jueus havien passat segles esperant un Messies fulgurant i un Regne de Déu esclatant. Però Jesús i el seu Regnat són més aviat de signes externs modests. A discreció que els evangelis presenten com una de les característiques més definitòries de Jesús no li va impedir ser altament eficaç en la transmissió del missatge diví. Amb discreció va viure i va predicar, amb discreció va acollir tothom que quedava marginada del progrés social i amb discreció va reanimar tots aquells que havien quedat baldats pels cops de l’existència. Va passar fent el bé i guarint.

Deia Bloch, en aquest sentit, que hi ha gent que té la funció social de ser un "ambientador", és a dir, algú que recull les males olors de l’amargor diari i emetre una olor agradable. "Estigueu sempre a punt de donar raó de la vostra esperança a tothom qui us la demani", escrivia sant Pere, i Jesús explica en l’evangeli que va enviar el seu Esperit per a no deixar orfes i desesperançats els seus deixebles. "Veniu, acosteu-vos i escolteu que us explicaré allò que Déu ha fet en mi" assegura el salmista.

Francesc-Xavier Marín

GRUP DE GENT GRAN. Dimarts, dia 29, a les 18h, tindrem la propera trobada del Grup de Gent Gran, en la que seguirem comentant els números del Catecisme, del n. 78 en endavant.

1 DE MAIG. El dia 1 de maig, memòria de sant Josep Obrer i Dia del Treball, en ser festa civil i no ser dia de precepte, no hi haurà missa a les 8 del matí.

VIDEOFORUM. El dissabte, dia 3 de maig, a les 16:30h, passarem la película sobre la vida del Padre Pío i la comentarem. Tothom hi pot participar.

EXPOSICIÓ AMB EL SANTÍSSIM SAGRAMENT. El dimarts, de 19:15 a 20h tindrem exposat el Santíssim Sagrament a la Custòdia, a la Capella del Santíssim. Hi haurà meditació.

MARE DE DÉU DEL MONTSERRAT. Enguany, la festivitat litúrgica de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, en coincidir amb diumenge de pasqua, es trasllada al dilluns dia 28 d’abril.

SANTS DE LA SETMANA. Dimarts, dia 29, festa de Santa Caterina de Sena, verge i doctora de l’Església, alhora que patrona d’Europa. Divendres, dia 2 de maig, memòria de sant Atanasi, bisbe i doctor de l’Església. Dissabte, dia 3 de maig, festa dels apòstols sant Felip i sant Jaume.

VERGE PEREGRINA. Per a tots els qui s’hagin apuntat com a responsables "missioners" per a portar la Verge peregrina de Schönstatt a altres famílies, la cerimònia de l’enviament es farà el diumenge dia 27 a la missa de 12 del migdia.

JORNADA DE LES VOCACIONS NATIVES: "RESPONSABILITAT DE TOTS". Aquest diumenge, dia 27 d’abril, celebrem una Jornada missionera que ens hauria de portar a mirar cap en fora, per adonar-nos de la vitalitat de l´Església als països de missió, que de ser receptors s’estan convertint en donants, moltes vegades "compartint des de la seva pobresa".

Es diu que fa temps, en un petit i llunyà poble, havia una casa abandonada. Un dia, un gos petit, tot cercant refugi del calor que feia, va assolir ficar-se per un forat d’una de les portes d’aquesta casa. El gos va pujar lentament les velles escales de fusta. En acabar de pujar es va topar amb una porta mig oberta.

Poc a poc, es va endinsar a la cambra i per a sorpresa seva, es va adonar que dintre d’aquesta cambra havia mil gossos més observant-lo tan fixament com ell els observava a ells. El gos va començar a moure la cua i a aixecar les seves orelles a poc a poc. Els mil gossos van fer el mateix; posteriorment va somriure i li va bordar alegrement a un d’ells. El gos es va quedar sorprès en veure que els mil gossos també li somreien i bordaven alegrement amb ell.

Quan va sortir de la cambra es va quedar pensant per a si mateix: quin lloc tan agradable! vindré més sovint a visitar-lo.

Temps després, un altre gos rondinaire va entrar al mateix lloc i es va trobar en la mateixa cambra. Però a diferència del primer, aquest gos, en veure els altres mil de la cambra, es va sentir amenaçat, ja que l’estaven mirant d’una manera agressiva; posteriorment va començar a grunyir. Òbviament va veure com els mil gossos li van bordar també a ell. Quan aquest gos va sortir de la cambra va pensar: quin lloc tan horrible és aquest! Mai més no tornaré a entrar-hi.

En el front d’aquesta casa es trobava un vell rètol que deia: "La casa dels mil miralls".

Us preguem, oh Pare, que en aquesta basílica on habita el Vostre Fill Jesucrist, Fill de Maria, atorgueu abundosament la pau, la concòrdia i el goig a totes les nacions peregrines del nou Israel. Feu, Senyor que tots els homes encertin a descobrir el profund sentit de la seva existència peregrina a la terra, que no confonguin les etapes i la meta; que modulin la marxa segons l’exemple de Maria. Ella serà la seva Auxiliadora; perquè aquí, a tot arreu i sempre, Maria és Reina poderosa i Mare piadosíssima. Amén.