Full parroquial - Barcelona, 4 de maig de 2008 - n. 880
Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser
Ascensió
L’afany de trobar
orientació en la recerca d’una vida plena es troba en l’origen de tota
experiència religiosa i, en general, es tracta d’un desig universal. Normalment
aquest anhel s’ha concretat en la recerca d’algú amb prou solvència per poder
fer de mestre espiritual. Evidentment no tothom val per a exercir aquesta tasca
amb profit i, per això, tots els moviments espirituals han elaborat mecanismes
per a detectar qui reuneix el perfil adequat per a fer de guia i, més
específicament, de pare o mare espiritual. Els primers monjos cristians, en el
desert d’Egipte, parlaven en aquest sentit del naixement espiritual i de
l’acompanyament espiritual. En l’evangeli, tal com hem vist en les lectures de
les darreres setmanes, Déu és presentat com l’únic pare, Jesús com l’únic mestre
i l’Esperit com l’únic guia. La carta de Pau als cristians d’Efes ho diu ben
clar: "Que Déu us doni l’Esperit de saviesa i revelació per a poder-lo conèixer
a través de Jesús, que es troba per damunt de tot nom conegut".
En la tradició europea la Regla de sant Benet és un dels exemples més paradigmàtics d’aquesta tasca d’acompanyament espiritual. En efecte, en començar el seu text, sant Benet es pregunta: en què hem de ser alliçonats els homes?, què és allò que en nosaltres ha de ser acompanyat?. I, tot just a continuació, elabora una de les metàfores més emprades pels mestres a partir de llavors: la nostra vida espiritual, com qualsevol forma de vida, està formada per una llavor que ha de créixer si es donen les condicions oportunes. Com tota forma de vida està plena de misteris i de miracles. Però, com qualsevol altra forma de vida, es pot marcir i apagar-se. La vida espiritual és com una gran regió on el viatger inexpert pot perdre’s perquè, comptat i debatut, la vida és feta de conflictes i de clarobscurs. Aquells apòstols que van acompanyar Jesús després de la resurrecció són un bon exemple d’això: ells creien que Jesús estava a punt d’implementar el regne esplendorós de Déu i que, d’aquesta manera, quedaria clara la seva condició de Messies i tothom es convertiria. Però res de miracles ni accions espectaculars. Jesús s’adreçarà als deixebles i els dirà: vosaltres sereu els meus testimonis fins els confins del món.
Vet ací la lliçó: el Regne s’anirà construint amb el nostre testimoniatge de vida coherent i amb sentit. Quan tot és a punt sorgeixen els mestres espirituals. La saviesa hindú diu que quan el deixeble està preparat sempre surt un mestre; i un relat dels antics monjos cristians diu que un novici li va preguntar a l’abat per què ja no hi havia mestres espirituals, i l’abat va contestar: perquè la gent ja no sap escoltar. En efecte, hi ha quelcom molt més bàsic que els discursos i els consells: l’acollida càlida que inspira confiança, l’hospitalitat sempre atenta, la capacitat d’escolta sempre a punt, la disposició permanent a acompanyar.
"Jo seré sempre amb vosaltres, fins a la fi del món" va prometre Jesús als seus deixebles. És una de les fórmules més contundent d’un acompanyament que no defalleix. Qui podria desitjar millor acompanyant?. La regla de sant Benet diu que no cal que el mestre sigui molt intel
·ligent sinó que, ja es tracta justament d’ajudar el creixement espiritual dels altres, algú ben ple de l’Esperit. Aquell Esperit que el dia de l’ascensió Jesús va garantir als deixebles dient-los que els ajudaria a recordar tot el que calia per anar ben orientats. En un món que sovint fa pensar que tot funciona per sondejos aquí hi ha una lliçó important. No es tracta de respondre la pregunta que ens fan i que passarà a formar part d’un estudi estadístic d’opinió, sinó del diàleg de saviesa que Jesús va mantenir amb els seus deixebles fins el darrer moment. Un diàleg alliçonador, que enforteix l’esperança i estimula l’acció. Un diàleg que empeny al compromís, a donar una resposta que no pot consistir en paraules buides o frases fetes sinó que ens involucri interiorment. Francesc-Xavier Marín
Activitats parroquials i Notícies
CATEQUESI D’ADULTS. El dimarts, dia 6 de maig, a les 20:30h, tindrem la propera sessió de catequesi d’adults, en la qual tractarem de la providència de Déu i del bé que hi ha en el mal, a la llum d’uns quants vídeos de curta durada de testimonis personals que expliquen com han assimilat les contradiccions de les seves limitacions físiques. Hi sou tots convidats!
EXPOSICIÓ AMB EL SANTÍSSIM SAGRAMENT. El dimarts, de 19:15 a 20h tindrem exposat el Santíssim Sagrament a la Custòdia, a la Capella del Santíssim.
SANTS DE LA SETMANA. El dissabte, dia 10, memòria de sant Joan d’Àvila, prevere i patró de la clerecia d’Espanya.
ANIVERSARI DE MN. PATRICI. Mn. Patrici Vegas, que celebra la missa de vuit del matí cada dia, i la de nou els diumenges, celebra el seu aniversari el dissabte dia 10 de maig. Per molts anys!
JORNADA
MUNDIAL DE LES COMUNICACIONS SOCIALS. Aquest cap de setmana l’Església celebra
la Jornada Mundial de les comunicacions socials i, com cada any, el Sant Pare
publica un missatge que ajuda els fidels a reflexionar sobre algun aspecte
destacat dels Mitjans de comunicació i de tot allò que els envolta. Aquest any,
sota el títol "Els mitjans: a la cruïlla entre protagonisme i servei. Cercar la
veritat per compartir-la", Benet XVI destaca les grans contribucions dels
mitjans de comunicació de masses com a instruments de diàleg i comprensió,
mentre adverteix del risc que el seu poder acabi imposant models distorsionats
de vida personal, familiar o social. Diu el Papa en la seva carta que sobre
alguns esdeveniments, els mitjans no s’utilitzen per a una adequada funció
d’informació sinó per a "crear" els esdeveniments mateixos i també adverteix que
s’ha d’evitar que els mitjans es converteixin en el megàfon del materialisme
econòmic i del relativisme ètic.
El Sr. Josep era ja un
ancià quan va morir la seva esposa. Durant molts anys havia treballat amb afany
per a treure endavant la seva família. El seu desig més gran era veure el seu
fill convertit en un home respectat pels altres, projecte al que va dedicar la
seva vida i la seva escassa fortuna.
Als setanta anys, Josep es trobava sense forces, sense esperances, sol i ple de records. Esperava que el seu fill, ara brillant professional, li oferís el seu suport i comprensió, però veia passar els dies sense que aquest aparegués, i va decidir per primera vegada en la seva vida acostar-se i demanar-li un favor. Josep va tocar la porta de casa el seu fill.
- Hola Papà, Quin miracle que vinguis per aquí!
- Ja saps que no m’agrada molestar-te, però em sento molt sol; a més estic cansat i vell.
- Doncs a nosaltres ens dóna molt de gust que vinguis a visitar-nos. Ja saps que aquesta és la teva casa.
- Gràcies fill, sabia que podia contar amb tu, però temia ser un entrebanc. Llavors, no et molestaria que em quedés a viure amb vosaltres? Estic tan sol!
- Ehh ... Quedar-te a viure aquí? Si... clar... bé... no sé si estaries prou a gust. Tu saps que
la casa és petita... la meva esposa és molt especial... i després els nens...
- Mira, fill, si et causo moltes molèsties oblida-te’n. No et preocupis per mi, algú em donarà la mà.
- No Pare, no!, no és això! Només que... no se m’ocorre on podries dormir. No puc treure ningú de la seva cambra, els meus fills no m’ho perdonarien... tret que no et molesti…
- Quina cosa fill?
- Bé... dormir en el pati.
- Dormir en el pati? Bé... el pati està bé.
El fill del Sr. Josep va cridar aleshores el seu fill Lluís, d’onze anys.
- Digues-me pare.
- Mira fill, el teu avi es quedarà a viure amb nosaltres. Porta-li una flassada, perquè s’abrigui i no passi fred a la nit.
- Sí, amb gust... però... on dormirà l’avi?
- Al pati, no vol que ens incomodem per la seva culpa, ja saps com és.
Llavors el nen va pujar per la flassada. Va prendre unes tisores i la va tallar en dues parts. En aquest moment va arribar el seu pare.
- Digues-me pare.
- Què fas? Per què talles la flassada del teu avi?
- Saps pare... estava pensant...
- Pensant?
- Sí, a guardar l’altra meitat de la flassada per a quan tu siguis vell i et vagis a viure a la meva casa.