L’afany de trobar orientació en la recerca d’una vida plena es troba en l’origen de tota experiència religiosa i, en general, es tracta d’un desig universal. Normalment aquest anhel s’ha concretat en la recerca d’algú amb prou solvència per poder fer de mestre espiritual. Evidentment no tothom val per a exercir aquesta tasca amb profit i, per això, tots els moviments espirituals han elaborat mecanismes per a detectar qui reuneix el perfil adequat per a fer de guia i, més específicament, de pare o mare espiritual. Els primers monjos cristians, en el desert d’Egipte, parlaven en aquest sentit del naixement espiritual i de l’acompanyament espiritual. En l’evangeli, tal com hem vist en les lectures de les darreres setmanes, Déu és presentat com l’únic pare, Jesús com l’únic mestre i l’Esperit com l’únic guia. La carta de Pau als cristians d’Efes ho diu ben clar: "Que Déu us doni l’Esperit de saviesa i revelació per a poder-lo conèixer a través de Jesús, que es troba per damunt de tot nom conegut".

En la tradició europea la Regla de sant Benet és un dels exemples més paradigmàtics d’aquesta tasca d’acompanyament espiritual. En efecte, en començar el seu text, sant Benet es pregunta: en què hem de ser alliçonats els homes?, què és allò que en nosaltres ha de ser acompanyat?. I, tot just a continuació, elabora una de les metàfores més emprades pels mestres a partir de llavors: la nostra vida espiritual, com qualsevol forma de vida, està formada per una llavor que ha de créixer si es donen les condicions oportunes. Com tota forma de vida està plena de misteris i de miracles. Però, com qualsevol altra forma de vida, es pot marcir i apagar-se. La vida espiritual és com una gran regió on el viatger inexpert pot perdre’s perquè, comptat i debatut, la vida és feta de conflictes i de clarobscurs. Aquells apòstols que van acompanyar Jesús després de la resurrecció són un bon exemple d’això: ells creien que Jesús estava a punt d’implementar el regne esplendorós de Déu i que, d’aquesta manera, quedaria clara la seva condició de Messies i tothom es convertiria. Però res de miracles ni accions espectaculars. Jesús s’adreçarà als deixebles i els dirà: vosaltres sereu els meus testimonis fins els confins del món.

Vet ací la lliçó: el Regne s’anirà construint amb el nostre testimoniatge de vida coherent i amb sentit. Quan tot és a punt sorgeixen els mestres espirituals. La saviesa hindú diu que quan el deixeble està preparat sempre surt un mestre; i un relat dels antics monjos cristians diu que un novici li va preguntar a l’abat per què ja no hi havia mestres espirituals, i l’abat va contestar: perquè la gent ja no sap escoltar. En efecte, hi ha quelcom molt més bàsic que els discursos i els consells: l’acollida càlida que inspira confiança, l’hospitalitat sempre atenta, la capacitat d’escolta sempre a punt, la disposició permanent a acompanyar.

CATEQUESI D’ADULTS. El dimarts, dia 6 de maig, a les 20:30h, tindrem la propera sessió de catequesi d’adults, en la qual tractarem de la providència de Déu i del bé que hi ha en el mal, a la llum d’uns quants vídeos de curta durada de testimonis personals que expliquen com han assimilat les contradiccions de les seves limitacions físiques. Hi sou tots convidats!

EXPOSICIÓ AMB EL SANTÍSSIM SAGRAMENT. El dimarts, de 19:15 a 20h tindrem exposat el Santíssim Sagrament a la Custòdia, a la Capella del Santíssim.

SANTS DE LA SETMANA. El dissabte, dia 10, memòria de sant Joan d’Àvila, prevere i patró de la clerecia d’Espanya.

ANIVERSARI DE MN. PATRICI. Mn. Patrici Vegas, que celebra la missa de vuit del matí cada dia, i la de nou els diumenges, celebra el seu aniversari el dissabte dia 10 de maig. Per molts anys!

JORNADA MUNDIAL DE LES COMUNICACIONS SOCIALS. Aquest cap de setmana l’Església celebra la Jornada Mundial de les comunicacions socials i, com cada any, el Sant Pare publica un missatge que ajuda els fidels a reflexionar sobre algun aspecte destacat dels Mitjans de comunicació i de tot allò que els envolta. Aquest any, sota el títol "Els mitjans: a la cruïlla entre protagonisme i servei. Cercar la veritat per compartir-la", Benet XVI destaca les grans contribucions dels mitjans de comunicació de masses com a instruments de diàleg i comprensió, mentre adverteix del risc que el seu poder acabi imposant models distorsionats de vida personal, familiar o social. Diu el Papa en la seva carta que sobre alguns esdeveniments, els mitjans no s’utilitzen per a una adequada funció d’informació sinó per a "crear" els esdeveniments mateixos i també adverteix que s’ha d’evitar que els mitjans es converteixin en el megàfon del materialisme econòmic i del relativisme ètic.