Full parroquial - Barcelona, 18 de maig de 2008 - n. 882

Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser

TRINITAT

Una de les idees més originals del Pseudo-Dionís és aquella que afirma que la fe comença construint afirmacions sobre Déu però què, conforme s’aprofundeix en l’experiència espiritual, hom té la sensació d’endinsar-se en una tenebra d’una foscor impressionat. Aquest és precisament el sentit etimològic dels mots misteri o místic: l’estat d’enlluernament a causa de l’excés de claror que dimana de Deu. Escriu el Pseudo-Dionís: "Les coses més elevades i sublims percebudes pels nostres ulls i per la nostra raó són simplement mitjans a través dels quals podem conèixer la presència d’Aquell que tot ho transcendeix. A través d’ells, tanmateix, es fa palesa la seva inimaginable presència, ja que caminem llavors sobre les alçades d’aquells llocs fins on la ment pot elevar-se. És quan, lliure de la ment i despullada de tot el que veu i pot ser vist, la persona s’endinsa en les misterioses Tenebres del no-saber. Allà, renunciant a tot allò que la ment pot concebre, en l’abisme total d’allò que no pot percebre ni comprendre, s’abandona completament a Aquell que està més enllà de tot ésser. Allà, sense pertànyer a ella mateixa ni a ningú, renunciant a tot coneixement, queda unida per allò més noble del seu ésser amb Aquell que és totalment incognoscible. Per la mateixa raó que no coneix res, entén llavors per damunt de tota intel·ligència". I, un cop feta aquesta descripció, continua amb un desig: "Tant de bo també nosaltres poguéssim penetrar en aquesta lluminosa foscor!. Renunciem a tota visió i a tot coneixement per veure i conèixer allò invisible i incognoscible: Aquell que està més enllà de tota visió i coneixement!. Per què aquesta és la visió i el coneixement veritables: lloar sobrenaturalment Déu que es troba més enllà de tota essència, renunciant a totes les coses. Afirmar és anar posant coses a partir dels principis, baixant pels mitjans i arribant fins a l’extrem. Per la negació, en canvi, és anar eliminant-les des dels darrers extrems i ascendit fins els principis. Eliminem tot allò que impedeix conèixer despulladament Aquell qui és incognoscible, conegut només a través de les coses que l’envolten".

CATEQUESI D’ADULTS. El dimarts, dia 20, a les 20:30h, prosseguirem les trobades de catequesi d’adults. Comentarem alguns dels discursos de Benet XVI a USA. No hi falteu pas.

EXPOSICIÓ AMB EL SANTÍSSIM SAGRAMENT. El dimarts, de 19:15 a 20h tindrem exposat el Santíssim Sagrament a la Custòdia, a la Capella del Santíssim.

ROMIATGE A MONTSERRAT. El dissabte dia 21 de juny anirem a Montserrat de pelegrinatge. Cal apuntar-se a la sagristia. Reserveu-vos la data. Preu de l’excursió, 10€

DECLARACIÓ DE RENDA. Recordem que en marcar la creueta a la casella corresponent, ajudem l’Església d’una manera notable. No us oblideu de fer-ho en presentar la vostra declaració. Gràcies.

PRIMERES COMUNIONS. El proper diumenge, dia 25 de maig, tindrem primeres comunions a les misses de 12 i 13h.

PREPARACIÓ DE LA PRIMERA COMUNIÓ. El proper dissabte, dia 24 de maig, a les 10:30h, hi haurà la preparació per a les primeres comunions que tindran lloc el diumenge dia 25 a les Misses de 12 i 13h. Acabada la preparació, els infants, i els pares que vulguin, podran aprofitar per confessar-se i disposar-se així a rebre Jesús a l’Eucaristia.

FESTA DEL CORPUS. El Sr. Cardenal ens convoca a participar en la Missa el dia del Corpus, dia 25 de maig, al Pla de la Seu (a 2/4 de set de la tarda) i a la qual seguirà la Processó per mitjà de la qual portarem devotament i acompanyarem el Senyor pels carrers de la nostra ciutat. L’any passat, en celebrar la festa del Corpus, el papa Benet XVI ens recordava que "si el Dijous sant es posa en relleu l’estreta relació que existeix entre l’última Cena i el misteri de la mort de Jesús en la creu, la festa del Corpus Christi, amb la processó i l’adoració comunitària de l’Eucaristia ens fa prendre atenció vers el fet que Crist es va immolar per la humanitat sencera. El seu pas per les cases i carrers de la nostra ciutat deia el Papa serà per als seus habitants un fer-los ofrena de joia, de vida immortal, de pau i d’amor".

Corpus Christi és la festa dels dos amors: al Cos i a la Sang de Crist i als germans, que són com un altre Crist. Les dues dimensions d’aquesta festa eucarística no es poden pas separar. A l’Església hi ha la tradició, viscuda intensament en els primers segles, de vincular visiblement la celebració de l’eucaristia amb la caritat fraterna, insistint de manera particular en la relació entre la fracció del pa (eucaristia) i la comunió cristiana de béns (caritat).

S’acostava el meu natalici i volia aquest any demanar un desig especial en apagar les espelmes del pastís. Caminant pel parc em vaig asseure al costat d’un captaire que estava assegut en un dels bancs, veient dues colomes juguetejant prop de l’estany i em va semblar curiós veure a un home d’aspecte abandonat, mirar les aus amb un somriure a la cara que semblava eterna. M’hi vaig acostar amb la intenció de preguntar-li per què estava tan feliç.

Vaig voler també sentir-me afortunat en conversar amb ell per a sentir-me més orgullós dels meus béns, perquè jo era un home al qui no li faltava res, tenia el meu treball que m’omplia de diners, tenia els meus fills als quals gràcies al meu esforç tampoc els faltava res. En fi gràcies a les meves interminables hores de treball no li faltava res a la meva família.

Em vaig acostar llavors a l’home i li vaig preguntar, "home, què demanaria vostè com a desig en el seu natalici?" Pensava jo que l’home em contestaria que diners i així de passada jo li podria donar uns bitllets que tenia i fer l’obra de caritat de l’any. Quina sorpresa quan l’home em contestà amb el mateix somriure al seu rostre:

- Amic, si demanés una mica més del que tinc seria molt egoista, jo ja he tingut de tot el que necessita un home en la vida i més. Vivia amb els meus pares i el meu germà abans de perdre’ls una tarda de juny, fa molt. Vaig, doncs, conèixer l’amor del meu pare i la meva mare que es desvivien per donar-me tot l’amor que els era possible dins les nostres limitacions econòmiques. En perdre’ls, vaig sofrir moltíssim, però vaig entendre que hi ha altres que mai no van conèixer aquest amor, cosa que jo sí.

Quan de jove vaig conèixer una noia de la qual em vaig enamorar bojament, en marxar-se fora, el meu cor sofrí tant... Recordo aquest moment i penso que hi ha persones que mai no han conegut l’amor i em sento millor. Un dia en aquest parc un nen, tot jungant, va caure a terra i va començar a plorar, jo vaig anar-hi corrent, vaig ajudar a aixecar-lo, li vaig assecar les llàgrimes amb les meves mans i vaig jugar amb ell per uns instants, i encara que no era el meu fill em vaig sentir pare, i em vaig sentir feliç perquè vaig pensar que molts no han conegut aquest sentiment.

Quan sento fred i fam a l’hivern, recordo el menjar de la meva mare i la calor de la nostra petita casa i em sento millor, perquè n’hi ha que mai no ho han tastat i tal vegada no ho tastaran mai. Quan em faig amb dues peces de pa i les comparteixo una amb altre captaire del camí i sento el plaer que dóna compartir amb qui ho necessita, aleshores recordo que n’hi ha que mai no ho sentiran.

El meu estimat amic, què més puc demanar a Déu o a la vida quan ho he tingut tot, i el més important és que en soc conscient. Puc veure la vida en la seva més simple expressió, com aquests dos coloms jugant, què necessiten? el mateix que jo, res... Estem agraïts al Cel de tot això, i sé que vostè aviat ho estarà també.

Vaig mirar cap a terra un segon com perdut en la grandesa de les paraules d’aquell savi que m’havia obert els ulls en la seva senzillesa, quan vaig mirar al meu costat ja no hi era, només els coloms, i un penediment molt gran de la forma que havia viscut sense haver conegut de debò la vida. Mai no vaig pensar que aquell captaire, era tal vegada un àngel enviat pel Senyor, em donaria el regal més preciós que se li pot donar a un ésser humà... la humilitat.