La tradició espiritual iniciada pel judaisme ha ofert innombrables aportacions al patrimoni espiritual de la humanitat. Evidentment, el més notable és la concepció monoteista d’una única divinitat creadora i provident. Però, lligat a aquest, hi ha un altre element de gran transcendència: la paraula de Déu sempre activa. En efecte, el judaisme (i rere d’ell el cristianisme i l’islam) es defineixen essencialment com a religions profètiques. Deu no és una entitat abstracta, un pur concepte, un principi regulador més o menys implicat en el devenir còsmic, sinó un ésser personal amb afany d’interrelació. Déu busca interlocutors, anhela tenir amb qui parlar. Per això les religions monoteistes són radicalment dialogals: el diàleg de Déu amb la humanitat, el diàleg dels profetes amb el poble, el diàleg litúrgic entre els creients i Déu, el diàleg iniciàtic entre el catequista i el catecumen... No hi ha aquí concepció de la vida espiritual al marge de la paraula pronunciada o de la paraula escoltada.

Des de sempre, les múltiples interpretacions del text bíblic pretenen arrelar en el sòl de la paraula divina. Escoltar la veu de Déu per a reaccionar-hi responent: això és, en essència, la fe. Com si d’un ressò es tractés, l’eco de la veu de Déu perdura encara avui i cal afinar l’oïda pera copsar-ne la remor. Aquelles paraules que Déu va pronunciar bo i creant el món, les paraules de les successives aliances (amb Adam i Eva, amb Noè, amb Abraham i els patriarques, amb Moisès, amb els grans profetes...) es manifesten també avui. El desig diví de comunicació segueix animant-les, l’alè de Déu continua impulsant-les per a què s’escampin arreu i puguin ser escoltades per tothom que hi estigui al cas.

No s’hi val tapar-se les oïdes. Els llatins en deien d’aquesta actitud dur una vida absurda, és a dir, la característica d’aquell qui no vol escoltar. Tots coneixem les conseqüències d’anar per la vida sense parar atenció a allò que ens diuen els altres: la incomunicació, els malentesos, la baralla... Escoltar vivifica perquè obliga a estar pendents dels altres, atendre les seves raons, intercanviar punts de vista. Per això el judaisme va posar tot l’accent espiritual en la promoció de l’escolta com a actitud bàsica: "Escolta Israel", comença dient el credo jueu; "He escoltat el clam del poble i m’he commogut", diu Déu en el moment de l’alliberament de l’esclavitud d’Egipte; "Escolteu el clam dels pobres", reclamaven els profetes...

Sense capacitat d’escolta no hi ha relació. Ensordint-nos manifestem el nostre menyspreu envers aquells que ens parlen. El sentit de les paraules és inesgotable i convida de forma permanent al treball interpretatiu. La revelació primordial de Déu és potent i no s’esgota: des de la creació fins a la fi del món ressonarà disponible per a tothom assedegat de paraules vitals.

Francesc-Xavier Marín

CATEQUESI D’ADULTS. El dimarts, dia 3 de juny, tindrem la propera sessió de la catequesi d’adults. Parlarem sobre "Saber escoltar", com una manera d’estimar.

EXPOSICIÓ AMB EL SANTÍSSIM SAGRAMENT. El dimarts, de 19:15 a 20h tindrem exposat el Santíssim Sagrament a la Custòdia, a la Capella del Santíssim.

COL·LECTA DE CARITAS DIOCESANA. Agraïm la vostra aportació per la col·lecta de diumenge passat que ha estat de 1245€,i que lliurarem a Caritas Diocesana.

ROMIATGE A MONTSERRAT. El dissabte dia 21 de juny anirem a Montserrat de pelegrinatge. Cal apuntar-se a la sagristia. Reserveu-vos la data. Preu de l’excursió: 10€; a més del dinar.

DECLARACIÓ DE RENDA. Recordem que en marcar la creueta a la casella corresponent, ajudem l’Església d’una manera notable. No us oblideu de fer-ho en presentar la vostra declaració. Gràcies.

PRIMERES COMUNIONS. Aquest diumenge, dia 1 de juny tindrem primeres comunions a les misses de 12 i 13h.

BATEIG. El dissabte, dia 7, serà batejada a la nostra parròquia la noia Paula Vernet Barbero. Per molts anys!

No és estrany?

Quan l’altre no acaba el seu treball, dic que és mandrós. Quan jo no acabo el meu treball, és que estic massa ocupat.

Quan l’altre parla d’alguna persona és maledicència. Quan ho faig jo, és crítica constructiva.

Quan l’altre defensa el seu punt de vista, és un tossut. Quan jo defenso el meu punt de vista, tinc fermesa

Quan l’altre no em parla, és una ofensa. Quan jo no li parlo, és un simple oblit.

Quan l’altre necessita molt de temps per a fer qualsevol cosa, és lent. Quan jo necessito molt de temps per a fer qualsevol cosa, sóc curós.

Quan l’altre és amable, alguna cosa està tramant. Quan jo sóc amable, sóc meravellós.

Quan l’altre veu els dos aspectes d’una qüestió, és oportunista. Quan jo veig els dos aspectes d’una qüestió, sóc intel·ligent.

Quan l’altre és ràpid fent qualsevol cosa, és negligent. Quan jo sóc ràpid fent qualsevol cosa, sóc hàbil.

Quan l’altre defensa els seus drets, és un egoista. Quan jo defenso els meus drets, demostro tenir caràcter.

Quan l’altre fa qualsevol cosa sense que se li demani, és un manefla i un tafaner. Quan jo faig qualsevol cosa sense que se’m demani, tinc iniciativa.

Doncs si que és estrany...

Oh Jesús, Fill unigènit de Déu i de Maria. La teva humanitat santíssima va rebre la plena unció de l´Esperit Sant en la teva concepció, la teva consagració pels sofriments i la mort, i la teva resurrecció. Jo necessito aquesta unció per tal de consagrar-me al teu Sagrat Cor i la demano amb tota l´ànima. Tu vas consagrar-te per mi en la teva mort, com dius en l´Evangeli, perquè fos consagrat en la veritat. Senyor, avui jo em rendeixo, em lliuro i m’abandono al teu amor, i et declaro Salvador y Senyor per sempre de la meva vida. Oh dóna’m ara una nova unció de l’Esperit Sant que renovi i aprofundeixi la del meu baptisme que va consagra-me a Déu com a fill. I fou en Tu que vaig ser consagrat al Pare del cel per l’Esperit. Aquesta consagració és per a mi la gran veritat de la meva vida. Oh Jesús, em deleixo per endinsar-me en la ferida del teu costat obert, perquè vull respondre a la meva consagració baptismal, fruit de la teva mort en creu, consagrant-me amb cos, ànima i esperit al teu Sagrat Cor. Aquesta és l’oblació que avui et faig des del meu no-res, confiat en la gràcia de l’Esperit Sant. També consagro al teu Cor Sagrat la meva família.... i tos els pobles del món, especialment el de Catalunya on hi ha tanta gent allunyada de Tu. Amb aquesta consagració voldria reparar les ofenses que reps de part de la humanitat desagraïda. Quants crims, quanta impietat, quantes llances laceren el teu Cor Sagrat i les entranyes de misericòrdia del Pare! Oh Jesús, Senyor de la meva vida, posa en aquesta meva consagració el segell del teu Esperit, perquè sigui total i definitiva. Amén.

consagració és per a mi la gran veritat de la meva vida. Oh Jesús, em deleixo per endinsar-me en la ferida del teu costat obert, perquè vull respondre a la meva consagració baptismal, fruit de la teva mort en creu, consagrant-me amb cos, ànima i esperit al teu Sagrat Cor. Aquesta és l’oblació que avui et faig des del meu no-res, confiat en la gràcia de l’Esperit Sant. També consagro al teu Cor Sagrat la meva família.... i tos els pobles del món, especialment el de Catalunya on hi ha tanta gent allunyada de Tu. Amb aquesta consagració voldria reparar les ofenses que reps de part de la humanitat desagraïda. Quants crims, quanta impietat, quantes llances laceren el teu Cor Sagrat i les entranyes de misericòrdia del Pare! Oh Jesús, Senyor de la meva vida, posa en aquesta meva consagració el segell del teu Esperit, perquè sigui total i definitiva. Amén.