Joan Cassià va néixer a Escítia, a l’actual Romania, l’any 360. Membre d’una família benestant, va poder estudiar amb èxit i, de fet, durant segles, ha estat l’autor espiritual més llegit d’Occident. Al llarg de moltes generacions les seves obres van ser considerades com la millor síntesi del pensament cristià. Va dedica la seva joventut a visitar els primers monjos de Palestina, prop de Betlem, així com els de Síria, Mesopotàmia i, finalment, els d’Egipte. Va passar entre ells prop de 20 anys, en el que ell va anomenar la "universitat del desert". Va ser amic de Joan Crisòstom a Constantinoble i de Lleó el Gran a Roma. Amb 55 anys es va instal·lar definitivament a Marsella, on va fundar dos monestirs i on moriria l’any 435.

Cassià, fortament influït pels molts anys passats a Orient, defensa una espiritualitat popular lluny de les complexes especulacions teològiques i, així, està més preocupat per afavorir la contemplació i la pregària com a virtuts bàsiques dels monjos que no pas debatre sobre la formació teòrica dels cristians. En efecte, Cassià no escriu per erudició sinó a partir de la seva saviesa experimental. Pensem que pràcticament totes les seves obres són encàrrecs d’abats per tal d’estimular els monjos a aprofundir la seva vocació; per això diu Cassià que la funció del monjo no és regirar llibres sinó assolir la puresa del cor. D’aquesta manera, per exemple, en la seva Conferència XIII Cassià respon a la pregunta sobre la relació entre l’esforç humà i la gràcia de Déu. Els monjos de l’època, seguint sant Agustí, miraven de compaginar la prioritat de la gràcia divina necessària per a la salvació i l’apel·lació a la responsabilitat de la llibertat humana capaç de fer el bé i el mal. Cassià, arribant al límit de l’ortodòxia, defensa que el començament de la salvació és obra humana i que Déu completa aquest esforç. És el cas de Zaqueu que, en un primer moment, desitja veure Jesús i s’enfila dalt de l’arbre; només després Jesús el cridarà, es farà convidar a casa seva i es durà a terme el desig de Zaqueu. En efecte, Cassià, com a bon oriental i seguidor de Joan Crisòstom, no creu que la gràcia de Déu se superposi a la condició humana, sinó que l’ésser humà té una naturalesa agraciada que comporta la col·laboració entre Déu i l’home. "Déu treballa i l’home sua", diu per reflectir aquesta idea. O, en una altra metàfora que utilitza, per bé que Déu sigui el creador, el pagès s’ha escarrassar per conrear la terra si vol collir-ne els fruits.

Escriu Cassià: "Déu no ha pas creat l’home perquè es perdi, sinó perquè tingui vida eterna: aquest designi és immutable. Així que veu brillar en nosaltres la més petita guspira de bona voluntat, o que ell mateix la fa saltar de la dura pedra del nostre cor, la fomenta amb la seva benignitat i l’excita i la conforta per la seva inspiració. La protecció divina ens acompanya sempre. I és tan gran la tendresa del Creador per la seva criatura que la seva providència no en té prou d’acompanyar-nos, sinó que sempre ens precedeix. Així que descobreix en nosaltres un començament de bona voluntat, hi aboca immediatament la seva llum i la seva força i fa créixer en nosaltres la llavor que ell mateix hi ha sembrat o que veu créixer gràcies al nostre esforç".

Aquesta és l’experiència bíblica. El profeta Jeremies constata sentir-se amenaçat de tots costats, però és més forta la seva confiança en la justícia de Déu. I sant Pau recorda als cristians de Roma que la gràcia de Déu és molt més abundant que la capacitat humana d’esgarriament. I el mateix Jesús reclamarà no tenir por davant de cap adversitat perquè el reconeixement de Déu és molt més poderós. Dirà el salmista que el Senyor escolta sempre els desvalguts i no abandona els captius; que el seu amor vessa bondat i dóna llarga vida als humils.

Francesc-Xavier Marín

CANVI D’HORARI DE MISSES. En arribar l’estiu, com cada any, canviem l’horari de misses. Això s’esdevindrà a partir del dia 30 de juny, dilluns, tot suprimint la missa de 8 del matí dels dies feiners.

EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT. Dimarts hi haurà, com és ja costum, exposició amb el Santíssim Sagrament, de 19:15h a 20h. Hi haurà meditació.

GRUP DE GENT GRAN. El dilluns, dia 23, a les 17:30h tindrem el final de curs del grup de Gent Gran, tot comentant el Compendi del Catecisme a partir del número 89 i participant d’un piscolabis de germanor.

BATEIGS. El dissabte, dia 28, per la tarda, serà batejat l’infant Miguel Loewe de Aguilera. Per molts anys!

SANT JOAN BAPTISTA. El dimarts dia 24, solemnitat del naixement de sant Joan Baptista, és alhora una festa laboral, per la qual cosa queda suprimida la missa de 8 del matí.

SANTS DE LA SETMANA. Dijous dia 26, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, prevere i fundador de l’Opus Dei. Dissabte, dia 28, memòria de sant Ireneu, bisbe i màrtir.

ÒBOL DE SANT PERE. El proper diumenge, dia 29 de juny, solemnitat de sant Pere i sant Pau, farem la tradicional col·lecta anomenada «Òbol de sant Pere», que es lliura a la Santa Seu.

LA VEU DE LA COMUNITAT. Com cada any, en iniciar-se l’horari de misses d’estiu, també significa que «La veu de la Comunitat» deixarà de fer sentir la seva veu, per a donar pas a les vacances. Agraïm al Xavier Marín, que amb els seus articles ens ha ajudat a reflexionar la Paraula de Déu. A ell i a tots els qui llegiu aquest full cada diumenge, moltes gràcies.

GRUP DE JOVES. El dimecres, dia 25, a les 9 del vespre, ens trobarem el grup de joves per acabar el curs tot donant gràcies a Déu amb una pregària amb el Santíssim Sagrament exposat a la Custòdia i un sopar de germanor.

ACCIÓ SOCIAL. El dijous, de 4 a 5 de la tarda, el grup d’Acció Social de la parròquia ens trobarem per parlar de la marxa del curs, tant del banc d’aliments com del rober, i per endegar noves iniciatives amb vista al curs vinent. En acabar l’activitat d’assistència als necessitats, a les 7 de la tarda, farem també un berenar de germanor.

Final de curs

Aquests dies, com heu pogut veure, anem acabant moltes de les activitats pròpies de la vida parroquial: la catequesi d’infants, els grups de joves, de Gent Gran, la catequesi d’adults, i altres activitats que portem a terme dins la parròquia.

Hi ha activitats, però, que mai no es poden acabar: les misses de diari i dominicals, la feina que duen entre mans l’Acció Social de la parròquia —que no tanca en tot l’estiu, i que agraïm l’esforç i la dedicació que hi esmercen—, el despatx parroquial, les comunions als malalts, etc.

Fer vacances forma part de la vida de les persones, i n’és un dret. Les vacances, però, són per refer forces, per canviar d’activitat, per dedicar-se més i millor a la família, per atendre altres necessitats que ens envolten, per llegir allò que fins ara no hem tingut temps, per sortir a caminar tot contemplant la natura i gaudint del bon temps.

No obstant això, no podem fer vacances de Déu. Ell segueix esperant-nos, oferint-se Ell mateix a l’eucaristia diària i dominical, oferint el seu perdó i la seva misericòrdia.

Ara que tindrem, potser, una mica més de temps, caldria anar incorporant nous costums que ens apropin més a Déu, o aprofundint aquells que ja vivim a diari: Visitar-lo, sovint, si pot ser cada dia, a la capella, tractar millor la nostra Mare del Cel tot dedicant-li temps amb el rés del rosari, esmerçar temps a la lectura atenta de l’Escriptura i de llibres d’espiritualitat que ens ensenyin a conèixer i estimar millor el nostre Déu i Senyor, i tantes altres iniciatives que l’amor pot fer-nos descobrir.

Que Déu Trinitat i la nostra Patrona, la Mare de Déu, en l’advocació del Roser, beneeixen tot el que de bo heu fet aquest curs, les vostres famílies, els vostres propòsits i tot el que feu per la nostra estimada parròquia.

Mn. Joan Costa, rector.