Full parroquial - Barcelona, 4 de gener de 2009 - n. 905
Gran Via de les Corts
Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org;
sedase.net/Roser
Any nou
Les estratègies
comercials i empresarials fan que avui en dia totes les grans entitats (des de
les fàbriques fins les universitats) disposin d’un departament de recursos
humans. Així, al costat dels departaments comercials, de relacions externes, de
gestió..., n’hi ha un altre responsable de tenir en compte la dimensió humana
dels treballadors. No és cap secret, tanmateix, que en molts casos interessa més
aquest departament en vistes a una possible optimització del rendiment dels
treballadors que no pas per vetllar de la qualitat de les relacions humanes.
D’aquesta manera, se suposa, per obra del pensament dels psicòlegs
d’organitzacions, que ajuda a millorar la productivitat prendre en consideració
els horaris, l’espai físic on es treballa, la il·luminació, però també aspectes
humans com la possibilitat de compaginar la feina amb la vida familiar.
En moltes empreses (potser la majoria)
el departament de recursos humans és simplement això, un recurs que pot
modificar les seves competències en funció dels interessos del departament de
direcció. És una estratègia econòmica, com aquesta moda que ens arriba dels
Estats Units segons la qual apel·lar a la dimensió ètica d’una empresa forma
part del màrqueting més que no pas de la manera de fer d’aquell grup de
treballador; com aquell que diu estratègicament que en aquella empresa es
respecta el medi ambient, no es fan experiments amb animals o no s’exploten
infants del Tercer Món o es dóna una part dels beneficis a ONG’s...
Hi ha, però una altra opció força més
recomanable: en comptes de parlar de departaments de recursos humans podria
fer-se de departaments d’humans amb recursos. Així, sense deixar de posar
l’accent en la dimensió de productivitat inherent a una empresa, l’eix
vertebrador el constituiria realment el subjecte, la persona concreta en tant
que capacitada. Ja no es tractaria d’una entitat que mira de guanyar beneficis
sense límits a costa de reduir els treballadors a una funció purament mecànica,
sinó d’una nova mentalitat centrada en el servei que cada treballador pot oferir
al conjunt, en una mirada que potencia bàsicament la voluntat humana de
creativitat i progrés.
Comença el nou any i, com diu el tòpic, moltes persones
faran nous propòsits amb l’afany de millorar: dur una forma de vida més
saludable, potenciar les relacions interpersonals, mirar de treure més profit de
les pròpies capacitats... És la prova que la persona assenyada s’identifica com
algú amb recursos per millorar, com algú que no queda condemnat a repetir allò
que ja ha fet l’any anterior sinó amb la possibilitat de ser creatiu. No es
tracta d’enganyar-se sobre les pròpies capacitats sinó de fer l’esforç per
conèixer-se millor i amb més profunditat. En aquest sentit deia Bertrand Russell
que gran part de les dificultats del nostre temps és que la gent ignorant està
completament segura i els intel·ligents estan plens de dubtes... O, en la
mateixa direcció podem considerar el lema de la campanya electoral d’Obama: "Sí,
podem", no com un exemple de supèrbia sinó com un reconeixement de la
il·limitada capacitat de l’ésser humà per assolir noves fites que podien semblar
fora del nostre abast.
Ara disposem de tot un any per
endavant, un temps privilegiat per endinsar-nos dintre de nosaltres mateixos per
descobrir-nos com a humans amb recursos, com a gent capaç de transformar-nos i
de transformar la realitat. No s’hi val la pura repetició monòtona que renuncia
al canvi; no hi ha lloc per a la renúncia a la creativitat. Ara tot és nou i tot
pot ser renovellat. L’Infant Jesús nascut el Nadal té tota la vida per endavant
per tal de predicar el seu missatge de conversió, alliberament i transformació.
Igualment nosaltres podem encarar el 2009 amb un esperit renovat que tregui
profit dels nostres recursos.
Francesc-Xavier Marín
Activitats parroquials i
Notícies
EPIFANIA DEL SENYOR. El dia 6 de gener,
dimarts, tindrà lloc la solemnitat de l’Epifania del Senyor, la tradicional
festa dels Reis. És festa de precepte i els horaris seran els propis del
diumenge.
VETLLA DE PREGÀRIA. El proper dijous
reprenen, de 19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària amb el Santíssim exposat a
la Custòdia. Hi haurà meditació.
GRUP DE JOVES. Aquest dimecres, dia 7,
després de la missa del vespre, tornarem a retrobar-nos el grup de joves de la
parròquia. Tractarem sobre el nou document que ha publicat la Congregació de la
Doctrina de la Fe sobre qüestions de bioètica.
GRUP DE JOVES PROFESSIONALS. El dijous,
di 8, a les 21h, tindrem la propera sessió del grup de joves professionals, que
tractarem sobre la Fecundació in Vitro i la seva dimensió moral.
Combatre la pobresa, construir
la pau
Des
que el Papa Pau VI creés la Jornada Mundial de la Pau, tots els anys, el dia 1
de gener, l’Església proclama el seu missatge de reconciliació universal i
llança un crit suplicant per la pau i la justícia entre els homes i els pobles.
El Papa Benet XVI ha proposat el següent lema per enguany: "Combatre la pobresa,
construir la pau". El Papa fa una crida al més profund del cor, perquè apreciem
la universalitat d’una pau dolorosament ajornada.
Déu mira els homes amb mirada de pau. Una pau que ve de
Déu mateix. Per això rebutja la falsedat dels que "diuen pau, pau, quan no hi ha
pau" (Jr 6,14). La pau exigeix la pràctica de la justícia i de la misericòrdia:
"El fruit de la justícia serà la pau (...) el meu poble habitarà un alberg de
pau" (Is 32,17-18).
En aquests dies, quan contínua ressonant al cor dels
homes el missatge de Nadal, hem d’acollir amb gratitud la pau de Crist (cf. Jn
20,21) vivint, proclamant, realitzant l’Evangeli de la Pau (cf. Ef 6,15) que Ell
ens va guanyar amb la seva sang. Jesucrist, la nostra pau, va fer caure el mur
que separava els pobles.
En la promesa i en l’esperança de la plena
reconciliació i de la pau, se situa el creient que treballa sense defallir,
avançant en la mesura possible "un cel nou i una terra nova" (Ap 21,1) que
Jesucrist va guanyar per a tots.
El missatge del Papa consta de dos parts, en les quals
el tema de la lluita contra la pobresa entra en relació amb els diversos
aspectes de la promoció de la pau.
En la primera part es tracten la implicacions morals
lligades a la pobresa; en la segona la lluita contra la pobresa es relaciona amb
l’exigència d’una gran solidaritat global. El Papa mostra com la lluita contra
la pobresa i la construcció de la pau es relacionen i es vinculen.
De la globalització el Papa subratlla el significat
metodològic i dels continguts, amb els quals afrontar de forma àmplia i
articulada el tema de la lluita contra la pobresa i analitzar a fons aquests
aspectes per individualitzar els múltiples rostres de la pobresa actual. El Sant
Pare pren en consideració sobretot el paper de les ciències socials que
subministren dades sobretot quantitatives per mesurar el fenomen de la pobresa,
i, si la pobresa fos només material, bastarien per explicar les seves
característiques, tanmateix, sabem que no és així: hi ha pobreses immaterials
que no són conseqüència directa i automàtica de mancances materials.
Així ens trobem que en "les societats riques i
desenvolupades hi ha fenòmens de marginació, pobresa relacional, moral i
espiritual: es tracta de persones desorientades interiorment, afligides de
formes diverses de malestar malgrat el seu benestar econòmic. Penso en
l’anomenat "subdesenvolupament moral".
D’altra banda, "en les societats definides com a
"pobres", el creixement econòmic es veu freqüentment entorpit per impediments
culturals, que no permeten utilitzar adequadament els recursos". La pobresa
material no explica de per si la immaterial, mentre és freqüent el cas contrari.
Combatre la pobresa, que és la primera part del text,
incideix directament en les nostres vides sense deixar-nos fuita possible ja que
combatre la pobresa és tasca de tots. En ocasions ens evadim de tots aquells
problemes que ens afecten directament en la nostra vida quotidiana.
Pot ser que els comentem i fins i tot que ens irritem
pel mateix fet de la seva existència, però després no passem d’allà, no incloem
un compromís conscient i coherent amb la gravetat i urgència dels problemes.
En el fons, hi ha una crida a una profunda solidaritat
per combatre la pobresa que pateixen molts germans nostres.
Que cap de nosaltres no se senti exempt de combatre la
pobresa existent al món, abans bé formi grup amb tots els altres, creients i no
creients, a fi de solucionar-lo i viure el goig de la pau.
Combatre la pobresa és tasca de tots i cada un de
nosaltres. Dels creients i dels no creients. A aquests, des d’aquí em dirigeixo
com a germà, demanant-los també a ells que, moguts per la seva recta
consciència, es determinin a estimar pràcticament els més febles d’aquest món,
els pobres.
Qualsevol situació, qualsevol conflicte, qualsevol
sofriment, interpel·la i convoca el cristià. Ningú no pot al·legar avui
ignorància o sentir-se llunyà dels sofriments i violències. I sempre podem fer
alguna cosa. No deixem de fer-ho.
Que el Déu de la Pau us beneeixi i que el seu Esperit
us encoratgi i animi cada dia en el profund del cor. Invoquem també l’ajuda de
Maria, Mare dels pobres, perquè ella amorosament guardi i protegeixi la vida de
tants germans nostres que anhelen dolorosament la vida, la justícia i la pau.