BAPTISME

En els primers segles del cristianisme, una de les tasques més importants dels dirigents de la comunitat cristiana era preparar els qui s’iniciaven en la vida cristiana. Normalment la iniciació tenia lloc durant la vigília pasqual mitjançant un ritu solemne que consistia en despullar-se, submergir-se en aigua i ser ungit amb oli. Durant la quaresma aquests catecúmens rebien una intensa instrucció per part del bisbe local sobre el significat de la fe. En trobem un bon exemple en les sis catequesis baptismal de sant Ambròs, que va ser aclamat com a bisbe de Milà quan encara era catecúmen. Aquestes catequesis, pronunciades al llarg d’una setmana, posaven l’accent en els diferents elements que configuren el ritual baptismal per acabar orientant-se cap a la importància del valor simbòlic de la cerimònia com a expressió de la fe.

Seguint aquest mateix model, al final de la Setmana Santa de 2005, Rowan Williams, arquebisbe de Canterbury, va pronunciar també sis conferències baptismals que tenien com a objectiu acotar allò essencial de la fe cristiana. Diu el bisbe Williams que la base de la fe cristiana és que parlem d’un Déu en qui podem confiar perquè ens manifesta les seves intencions. Encara més, que la vida de Jesús va ser percebuda per als qui van conviure amb ell com la clau per entendre la naturalesa i els plans de Déu. Aquí ens trobem amb una vida humana tan impregnada pels plans de Déu, tan transparent en la seva acció, que els cristians confessen que en Jesús Déu actua d’una forma especial i suprema. En Jesús hem trobat el model perfecte de vida humana ajustada als plans de Déu. Diu el bisbe Williams: "Confia en això, viu en companyia de Jesús i seràs ciutadà d’un món nou, el món on ha arribat el Regne de Déu. Seguiràs vivint en el món de cada dia que tants poders afirmen governar, però te n’hauràs alliberat. I allò que facis o diguis esdevindrà un signe d’allò que ha de venir. La teva vida oferirà una avançada del Regne de Déu, i estaràs en condicions de convidar cada cop més gent a treballar en aquesta direcció". Aquí hi ha la novetat radical que s’inaugura amb Jesús. Escriu el bisbe Williams: "Pertànyer a Déu, ser ciutadà del món nou, està vinculat al compromís amb Jesús, a la fe en ell, al descobriment que en ell es duu a terme l’acció de Déu, remodelant i refundant la comunitat que Ell ha cridat a ser seva enmig del món. On Jesús actua guarint, perdonant i acollint aquells qui no eren acceptats en cap de les categories socials i religioses de la vida de l’època, allà hi havia allò que Jesús va anomenar l’obra del dit de Déu".

Tal com ens narra l’evangeli de Marc, quan Jesús era batejat per Joan, la Veu del cel el va proclamar el seu Fill estimat. Efectivament, en Jesús trobem algú que pren les seves decisions al servei del seu Pare. Escriu en aquest sentit el bisbe Williams: "En Jesús es dóna la iniciativa, la potència i l’acció divines, però també hi ha humilitat, disponibilitat i receptivitat. D’alguna manera, la veritat més profunda que ara se’ns imposa és que allò que entenem per Déu no només és poder sinó també reciprocitat en amor i gratitud. Jesús orientat cap el món és la saviesa i la força de Déu en acció; però Jesús orientat cap el Pare és l’encarnació de la resposta divina a la generositat del mateix Déu. La vida de Déu no es només el do que es lliura, és també una vida en la qual la nostra pròpia resposta de gratitud desinteressada està anticipada. Jesús és la resposta divina encarnada en la nostra naturalesa i en el nostre món".La commemoració del baptisme de Jesús ens remet al nostre propi baptisme, amb les seves promeses de regeneració i canvi radical d’aquells que viuen orientats caps a Déu i cap el món.

Francesc-Xavier Marín

NÚMERO DE LOTERIA PREMIAT: El número premiat del sorteig que van fer el grup de teatre ha estat el 920 , que ha estat venut a la nostra parròquia. Qui el tingui pot passar per la sagristia a recollir el pernil i la bicicleta.

VETLLA DE PREGÀRIA. El proper dijous reprenen, de 19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària amb el Santíssim exposat a la Custòdia.

Nadal, una festa per a Jesús

Estimat amic:

Com sabràs, ens acostem novament a la data del meu natalici. Tots els anys es fa una festa en el meu honor i crec que aquest any succeirà el mateix. En aquests dies la gent fa moltes compres, hi ha anuncis a la ràdio, a la televisió i pertot arreu no es parla d’altra cosa sinó del que falta perquè arribi el dia.

La veritat, és agradable saber que almenys un dia a l’any algunes persones pensen una mica en mi.

Com tu saps fa molts anys van començar a festejar el meu natalici. Al principi semblaven comprendre i agrair el que vaig fer per ells, però avui dia ningú no sap perquè ho celebren. La gent es reuneix i es diverteix molt però no sap de què es tracta.

Recordo l’any passat, en arribar el dia del meu natalici van fer una gran festa en el meu honor. Hi havia coses delicioses a la taula, tot estava decorat i havia molts regals, però saps una cosa?...ni tan sols em van convidar, jo era el convidat d’honor i no es van recordar de convidar-me. La festa era per a mi, i quan va arribar el gran dia... em van deixar fora, em van tancar la porta...jo volia compartir la taula amb ells.

La veritat, no em va sorprendre perquè en els últims anys molts em tanquen la porta. Com que no em van convidar, se’m va ocórrer estar-hi sense fer sorol. Vaig entrar i em vaig quedar en un racó. Estaven tots brindant, havia alguns embriacs explicant coses, rient... De sobte, va arribar un vell gros vestit de vermell, de barba blanca i cridant JO, JO, JO!!!!, semblava que havia begut de més, es va deixar caure pesadament en una butaca i tots van córrer cap a ell dient: Santa, Santa!!!, com si la festa fos en el seu honor.

Van sonar les dotze de la nit i tots van començar a abraçar-se, jo vaig estendre els meus braços esperant que algú m’abracés... i saps? Ningú no em va abraçar. De cop i volta tots van començar a repartir-se els regals, un a un els van anar obrint fins a acabar-se, em vaig acostar a veure si de casualitat n’havia algun per a mi, però no hi havia cap. ¿Que sentiries si el dia del teu natalici es fessin regals uns a uns altres i a tu no et regalessin res?

Vaig comprendre llavors que jo sobrava en aquesta festa, Vaig sortir sense fer soroll, vaig tancar la porta i em vaig retirar.

Cada any que passa és pitjor, la gent solament es recorda del sopar, dels regals i de les festes i de mi ningú no es recorda. Voldria que aquest Nadal em permetis entrar a la teva vida, que reconeguessis que fa dos mil anys vaig venir a aquest món per a donar la meva vida per tu a la creu i d’aquesta forma poder salvar-te. Avui només vull que tu creguis això amb tot el teu cor.

Vaig a explicar-te una cosa. He pensat que, com molts no em conviden a la festa que han fet, jo vaig a fer la meva pròpia festa grandiosa com mai ningú no s’ha imaginat, una festa espectacular. Encara estic fent els últims arranjaments, i estic enviant moltes invitacions i avui n’hi ha una per a tu. Només vull que em diguis si vols assistir, reservaré un lloc i escriuré el teu nom, a la meva gran llista de convidats amb prèvia reserva i s’haurien de quedar fora aquells que no contestin a la meva invitació.

Prepara’t perquè quan tot estigui llest el dia menys esperat donaré la gran festa, fins aviat.

El teu amic, Jesucrist.