Els evangelistes viuen preocupats per presentar la singularitat de la persona de Jesús en el context de la seva societat, enmig dels diferents grups religiosos (fariseus, saduceus, mestres de la llei, zelotes...) que pugnaven per presentar imatges contrastades de Déu i, per tant, diferents propostes de vida religiosa. En aquest context general, i en les lectures de les darreres setmanes, se’ns ha presentat Jesús com a l’encarnació de Déu, com el Messies revelat a tots els pobles, com aquell a qui cal escoltar perquè ens fa propera la voluntat de Déu... L’evangeli d’aquesta setmana presenta Jesús com l’anyell de Déu que aplega al seu voltant un grup de seguidors.

Joan Baptista ens presenta Jesús com aquell qui acomplirà les esperances messiàniques del poble d’Israel, aquell qui durà l’aliança de Moisès al seu màxim exponent, aquell qui simbolitzarà amb les seves paraules i la seva conducta el món nou anunciat pels profetes. Aquesta és la identitat de Jesús emparentada amb la imatge d’Isaïes: l’anyell de Déu que carrega damunt seu el pecat del món, expressió de l’anyell pasqual a través del qual Déu mostrava el seu pas salvífic.

Hi ha un abisme entre la impressió de Voltaire,segons el qual la pregunta pel mal en el món no és més que un joc intel·lectual, i el clam adreçat per Jesús des de la creu: "Déu meu, per què m’has abandonat?". Certament, per als cristians, la mort i la resurrecció de Jesús projecten una nova llum sobre el problema complex de compaginar la realitat indiscutible del dolor i del patiment amb la fe en un Déu bondadós i salvador. Això no elimina, tanmateix, el sofriment causat per les pròpies limitacions, el dolor de les expectatives frustrades i les esperances trencades, el malestar de patir l’atur o les crítiques injustes i el menyspreu, la desconsideració, l’enveja o l’abús. Les preguntes segueixen essent recorrents: com gestionar el dolor i el patiment i integrar-los en la nostra vida?, com romandre en la fe sense dubtar davant de tant de dolor?, per què precisament he de patir jo i per què d’aquesta manera?, per què són turmentades persones innocents?, per què els justos no sempre són reconeguts?.

Joan Baptista actua com a testimoni: identifica Jesús i el presenta als seus deixebles. Indica a qui cal mirar i a qui cal escoltar, i convida els seus seguidors a fer-se de la colla de Jesús. Els deixebles buscaran en Jesús aquesta Paraula de Déu, l’anunci de la realització de les promeses messiàniques. Serà a través de la convivència íntima amb Jesús com els creients aniran aprofundint en el coneixement de la voluntat de Déu i, com a conseqüència de tot plegat, passaran de ser deixebles a ser apòstols, és a dir, comunicadors d’aquesta vivència.

La proposta de Jesús "Veniu i ho veureu" segueix essent vigent. Hi ha una forma de coneixement aprofundit que té a veure amb el reconeixement. I és que accedir a l’autèntica identitat de la gent no té tant a veure amb saber coses quant en la possibilitat d’establir-hi una relació d’intimitat. L’objectiu de la fe no és proporcionar-nos informació sobre Jesús sinó capacitar-nos per a ser-ne apòstols. Només creient en Jesús hi descobrirem més que un ésser humà amb un discurs raonable per accedir a veure’l com a mestre i messies. Com a resultat d’aquest canvi de perspectiva Simó va rebre el nou nom de Pere. Ara que comencem el temps ordinari de la litúrgia és també el moment oportú de descobrir la nova identitat que ens proporciona la fe.

Francesc-Xavier Marín

ORDENACIÓ SACERDOTAL DE MN. JORDI MOYA. Aquesta setmana el Cardenal de Barcelona ha notificat al diaca de la nostra parròquia, Mn. Jordi Moya, que serà ordenat a la Catedral de Barcelona, el dia 22 de febrer a les 19h. Reserveu-vos aquesta data perquè puguem acompanyar-lo en el dia de la seva ordenació. Donem gràcies a Déu.

VETLLA DE PREGÀRIA. El proper dijous tindrem, de 19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària amb el Santíssim exposat a la Custòdia. Hi haurà meditació.

OCTAVARI PER LA UNITAT DELS CRISTIANS. Recordem que, des del dia 18 fins el dia 25 de gener, festa de la conversió de Sant Pau, l’Església celebra la setmana de pregàries per la unitat de tots els cristians. Convé que ens hi ajuntem també amb la nostre pregària personal i comunitària.

ELS SANTS DE LA SETMANA. Dia 21, Festa de Sant Fructuòs, bisbe i màrtir, Sant Auguri i sant Eulogi, diaques i màrtirs. Dia 23, memòria obligatòria de sant Ildefons, bisbe. Dissabte, dia 24, recordarem sant Francesc de Sales, bisbe i doctor de l’Església. Dia 25, diumenge, festa de la conversió de sant Pau. Tanmateix se celebra la litúrgia pròpia del diumenge.

REUNIÓ DE CATEQUISTES. El dimarts, dia 20, a les 18h, reunió de catequistes de segon curs per preparar les properes sessions.

CATEQUESI D’ADULTS. El dimarts, a les 20:30h, hi haurà la propera reunió de catequesi d’adults. Continuarem comentant les cartes de sant Pau. Qui vulgui participar-hi, que miri de seguir llegint la carta de Pau als Romans.

S’explica la història d’un ancià que vivia amb el seu nét en una granja bonica a les muntanyes de Kentucky. Cada matí, l’avi s’aixecava molt aviat i asseient-se a la taula de la cuina, començava a llegir la seva Bíblia vella i espatllada.

El seu nét volia ser igual que el seu avi, i per un temps va tractar d’imitar-lo, asseient-se amb ell a llegir la Bíblia. Però un dia, el jove va preguntar:

- "Avi, jo intento llegir la Bíblia, m’agrada, però jo no l’entenc, i quan aonsegueixo entendre alguna cosa, m’oblido quan tanco el llibre. Què hi ha de bo en llegir la Bíblia? "

L’avi, calladament, va deixar de llançar carbó a l’estufa i lliurant-li la vella panera de carbó al seu nét, li va dir:

- "Baixa amb la panera de carbó al riu i porta’m la panera plena d’aigua. "

El noi va fer tal com el seu avi li va dir, però tota l’aigua es va sortir abans que ell pogués tornar a la casa. L’avi es va riure i li va dir:

- "Hauràs de moure’t una mica més ràpid la propera vegada. ", i el va enviar novament al riu amb la panera de carbó.

Aquesta vegada, el noi va córrer més ràpidament, però novament la panera era buida abans que arribés de tornada a la casa. Ja sense respiració, li va dir al seu avi que era "impossible portar aigua en una panera", i va anar a agafar una galleda.

Però l’ancià li va respondre:

- "Jo no vull una galleda plena d’aigua... jo vull una panera plena d’aigua!... tu pots fer això, simplement no estàs intentant prou, així que vés altra vegada al riu i intenta-ho una vegada més. "

El noi sabia que era impossible, però volia demostrar-li al seu avi que tot i que corregués tan ràpid com podia, l’aigua se sortiria de la panera abans que arribés a la casa.

Així que el noi va treure l’aigua del riu i va córrer tan ràpid com va poder, però quan va arribar on era el seu avi la panera estava de nou buida. Ja sense poder respirar, va dir:

- " Mira avi, això és inútil! "

- " Per què penses que és inútil? ", li va dir l’ancià, "mira dins la panera. "

El noi va mirar i per primera vegada va comprendre que la panera semblava diferent... en lloc d’una bruta panera de carboner, hi havia una panera neta i resplendent.

- "Fill" - va dir l’avi - "això és el que passa quan tu llegeixes la Bíblia... potser no pots entendre o recordar tot el que has llegit, però quan la llegeixes, t’anirà canviant l’interior. Aquesta és l’obra de Déu en les nostres vides. Ell vol canviar-nos des de dintre cap a fora... i lentament transformar-nos en la imatge del seu Fill estimat. "

Sant Pau va dir, Perquè la Paraula de Déu és viva i eficaç, i més penetrant que una espasa de dos talls: ella penetra fins a l’arrel de l’ànima i de l’esperit, de les articulacions i de la medul·la, i discerneix els pensaments i les intencions del cor. Cap cosa creada no escapa a la seva vista, sinó que tot resta nu i descobert als ulls d’Aquell a qui hem de retre comptes. (Hebreus 4, 12-13)