Full parroquial - Barcelona, 25 de gener de 2009 - n. 908

Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser

Veniu amb mi!

El cristianisme no només professa l’existència de valors, és a dir, de béns que ens orienten decididament cap a una existència amb sentit, sinó que, a més, afirma l’existència d’una Font d’aquests valors: un Déu que se’ns fa accessible a través de Jesús. En aquest sentit, la predicació cristiana sempre ha de posar l’accent en com les paraules, les accions, les actituds de Jesús serveixen a cada generació per trobar un sentit orientador. Sense aquesta identificació de la font dels valors amb la persona de Jesús se’ns escaparia allò de més singular de la proclamació cristiana. Només accedeix a la profunditat de l’experiència cristiana aquell que sap que fa bé refiant-se de Jesús com a eix central que vertebra la seva vida.

Hi ha essencialment quatre itineraris capaços de possibilitar l’accés a Déu: a través de l’ètica que regula l’acció humana com a un imperatiu, de l’actitud contemplativa que ens permet aprofundir la realitat descobrint-hi l’empremta de Déu, de les relacions interpersonals que ens ofereixen la vivència de ser acollits i estimats, i a través de la dimensió interior on trobem Déu com a un do gratuït profundament arrelat en el nostre ésser. La referència a Crist que qualifica el cristianisme no nega ni exclou cap d’aquests valors sinó que els reconeix com a múltiples camins a recórrer. Fer aquest aprenentatge és la base del seguiment de Crist.

La setmana passada l’evangeli de Joan presentava aquest seguiment de Jesús a partir de l’exemple de Joan, Andreu i Simó que descobreixen en Jesús aquell que ve a revifar l’aliança. Aquest diumenge, l’evangeli de Marc ofereix la mateixa vivència des del seu propi punt de vista: Jesús crida Andreu i Simó, Jaume i Joan a seguir-lo. Aquí la invitació a esdevenir "pescadors d’homes" passa per dues exigències: convertir-se i creure en l’evangeli. Cal canviar de mentalitat, modificar les prioritats i girar-se cap a Déu perquè el temps s’ha acomplert, perquè el Regne és a prop. Cal descobrir en tot plegat quelcom que ens supera i ens demana acollir-ho com a bona notícia, com a quelcom més que un discurs inspirat.

"Veniu amb mi" era la invitació de Jesús a aquella colla de deixebles i segueix essent la crida que se’ns adreça a nosaltres. Aprendre a mirar la realitat des d’una altra perspectiva descobrint en Jesús les actituds de Déu: dir paraules que animin en comptes d’assenyalar culpabilitzant, compartir el pa amb tothom com a expressió de l’hospitalitat en comptes de ser selectius en les nostres interrelacions, comportar-se de manera que ajudem els altres a alliberar-se de pors i limitacions en comptes de ser un obstacle per als altres, dur una vida discreta al servei dels altres en comptes de voler destacar egoísticament, tenir cura pels marginats en comptes de menysprear aquells que no pertanyen al mateix estatus que nosaltres, ser capaços de rebre amb humilitat en comptes de sentir-nos autosuficients...

Qui adopti aquestes actituds, qui es converteixi a aquesta bona nova, esdevé seguidor de Jesús i imitador de Déu. Qui es comporti d’acord amb aquests valors farà present Déu enmig del món i, d’aquesta manera, esdevindrà un testimoni. El pas de Déu no passa desapercebut ni és neutral: deixa una empremta profunda i prou visible com per facilitar-nos el seu seguiment. S’ha acomplert el temps, l’hora ha arribat, el Regnat de Déu ja està aquí amb els seus imperatius: la justícia i la solidaritat, l’acollida i la igualtat, la reanimació i l’alliberament, l’amor i el compromís.

Francesc-Xavier Marín

Activitats parroquials i Notícies

VETLLA DE PREGÀRIA. El proper dijous tindrem, de 19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària amb el Santíssim exposat a la Custòdia.

GRUP DE GENT GRAN: Aquesta setmana tornarem a trobar-nos el grup de Gent Gran. El dijous, dia 29, de 18h a 19h, tindrem la propera trobada, en la qual prosseguirem tot comentant els números del Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica.

SORTIDA DE JOVES. El proper cap de setmana, de divendres 30 de gener a diumenge 1 de febrer, una colla del grup de joves universitaris de la parròquia, uns 60 tenim ja apuntats, anirem de convivències a Talamanca.

ELS SANTS DE LA SETMANA. Dilluns, dia 26, sants Timoteu i Titus. Dimecres 28, sant Tomàs d’Aquino, prevere i doctor de l’Església. Dijous 29, sant Pere Nolas, religiós. Dissabte dia 31, celebrarem la memòria de Sant Joan Bosco, fundador dels Salesians.

 

Canviar-me a mi mateix

Quan vaig començar a treballar com a venedor, el primer producte que vaig vendre eren assegurances de salut. El programa era especial perquè combinava el poder adquisitiu dels treballadors autònoms perquè obtinguessin major cobertura i millors tarifes. Havent estat abans un treballador autònom, jo comprenia molt bé el valor d’aquest concepte i del producte. El preu era competitiu i la cobertura àmplia. En sis setmanes, vaig obtenir la llicència, i durant aquest lapsus la meva expectativa va créixer i créixer. Estava ansiós de posar-me davant els clients i dir-los el formidable que era el producte.

El meu gerent de vendes ens va ensenyar que per tenir èxit en aquest negoci era necessari obtenir quinze cites per setmana. Tanmateix, encara que jo tenia quinze cites per setmana durant el primer mes, només concretava una venda per setmana mentre que altres venedors en concretaven quatre o cinc. Em vaig desanimar i vaig pensar a renunciar. Per què els clients no veien el fantàstic producte que estava venent? Vaig començar a pensar que potser la culpa era meva.

Li vaig demanar al venedor més important de l’oficina que em permetés acompanyar-lo en una presentació. Va acceptar, i als cinc minuts d’iniciada la seva presentació em vaig adonar de tot. Era evident que aquesta persona era allà per ajudar als clients, no a si mateix. Això era el que em faltava a mi.

El cas és que em vaig fer venedor per la possibilitat que m’oferia aquesta professió de guanyar molts diners. Òbviament, això ho percebien els meus clients. Jo era allà per guanyar molts diners i, en conseqüència, guanyava molt poc.

Quan vaig deixar de costat la comissió i vaig començar a preocupar-me pel client, no només vaig fer moltes vendes, sinó que em vaig convertir en l’agent més important del país! Tanmateix, en última instància, què va canviar? El producte, el preu, la competència i totes les altres coses era igual. L’únic diferent era jo, i això ho canviava tot.