Aquesta setmana hem commemorat la festivitat de dos grans mestres del cristianisme: sant Tomàs d’Aquino i sant Joan Bosco. Ells dos van fer molt per la configuració de la intel·ligència dels cristians, des del punt de vista teològic d’Aquino i des del punt de vista de la formació integral el Bosco. Joan Bosco, nascut el 1815 a Castelnuovo, prop de Turí, va ser orfe de pare des dels dos anys i mig i va veure com la seva mare s’esforçava per fer anar endavant la família. El Bosco era un noi molt sensible: amb 9 anys, veient com un grup de companys seus es barallaven, va intentar de calmar-los primer amb paraules i després a cops de puny fins que en una visió se li va aparèixer Jesús i li va dir que se’ls havia de guanyar amb amor i no amb discursos o amb la força. Des d’aquell dia va decidir que la seva vocació seria la de mestre i, per a guanyar-se l’atenció dels altres, va arribar a ser molt destre en fer acrobàcies i explicar contes. Va ser nomenat capellà d’una residència d’acollida de noies i, a les tardes, reunia la canalla del barri en un centre d’esbarjo que anomenava Oratori Festiu. Els veïns es queixaven del xivarri de la canalla i no van tenir més remei que buscar nous locals. Tanmateix, l’experiència fructificava: va obrir nous centres d’acollida i una escola nocturna dedicada a ensenyar l’ofici de sabater i de sastre. El 1856 ja tenia inscrits 150 alumnes interns i 500 d’externs. En la mateixa direcció educativa, al costat d’aquestes primeres escoles professionals, escrivia llibres per tal de propagar la lectura i destacava com a un predicador de gran renom. El resultat d’aquestes iniciatives va ser la fundació de la Família Salesiana en homenatge a Sant Francesc de Sales. Amb la salut molt debilitada, va morir el 31 de gener de 1888, i va ser canonitzat el 1934 passant a ser el patró dels educadors.

Des d’aquella visió que el va marcar de petit, don Bosco va anar perfeccionant un mètode educatiu basat en una estimació envers els alumnes que es tradueix en desenvolupar el seu sentit de responsabilitat i apreciar l’esforç dels estudiants. Escriu en una de les seves cartes dedicades als mestres: "Si de debò busqueu l’autèntica felicitat dels vostres alumnes convé, sobretot, que no oblideu que els heu d’estimar com si fossin els vostres fills. Quants cops, al llarg de la meva vida, he tingut l’ocasió de constatar-ho!. És més fàcil enfadar-se que tenir paciència, amenaçar l’infant que no pas convèncer-lo. Hom no s’ha de deixar endur pel mal geni i castigar els alumnes ja que, quan es castiga, és molt difícil conservar la moderació o evitar la sensació que en realitat només castiguem per fer prevaler la nostra autoritat o descarregar-nos del mal humor... Nosaltres hem de fer com Jesús, que va venir a servir i no pas a manar. Jesús era pacient amb els apòstols per bé que sovint eren ignorants; era benigne amb els pecadors i els tractava amb familiaritat malgrat l’escàndol dels benpensants. Per això ens va manar que fóssim dòcils i humils. No hem de renyar amb menyspreu en la mirada o amb paraules que fereixin. Cal tenir comprensió del present i esperança en el futur, com fan els pares quan corregeixen els seus fills. I, per damunt de tot, cal recordar les paraules del Mestre Jesús: "Qui acull un nen m’acull a mi".

Diu l’evangeli de Marc que Jesús va anar a la sinagoga i ensenyava una doctrina nova, i que la gent se sorprenia perquè no ho feia com els mestres de la llei sinó amb autoritat. Aquest ensenyament, aquesta bona nova, era percebuda com un mestratge alliberador en la direcció que Déu havia anunciat a Moisès: "Faré que s’aixequi un profeta i li posaré als llavis les meves paraules". La paraula de Jesús (i la nostra també ho hauria de ser) tenia autoritat, qui l’escoltava se sentia interpel·lat i cridat a escolar-la. Així ho va fer Joan Bosco amb els seus alumnes, amb paraules acollidores i estimulants, no de retret sinó d’ànims, no de reny sinó d’acompanyament. Quan això passa, ressona de nou la veu del salmista: "Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu".

Francesc-Xavier Marín

CATEQUESI D’ADULTS. Com tots els primers dimarts de mes, tindrem, de 20:30 a 21:30h, la sessió de catequesi d’adults. En aquesta ocasió parlarem de qüestions bioètiques, tot comentant el document que la Santa Seu publicà el mes de desembre amb el títol "Dignitas personae", és a dir, la dignitat de la persona. En el document s’exposa els fonaments morals, teològics i antropològics per afrontar les qüestions que fan referència a l’origen de la vida, les tècniques de reproducció assistida i la teràpia gènica i la medicina regenerativa. Hi sou tots convidats.

GRUP DE JOVES PROFESSIONALS. A la nostra parròquia es reuneix mensualment un grup de nois i noies, d’edats entre 30 i 50 anys, per reflexionar sobre qüestions de la nostra fe i d’actualitat. El dijous dia 5 trindrem la propera sessió a les 21h.

VETLLA DE PREGÀRIA. El proper dijous tindrem, de 19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària amb el Santíssim exposat a la Custòdia. Hi haurà meditació.

ASSEMBLEA GENERAL DE LA FEDERACIÓ DE CRISTIANS DE CATALUNYA. El dissabte dia 7 de febrer, tindrà lloc a la nostra parròquia l’Assemblea general ordinària de la Federació de Cristians de Catalunya. Començarem a les 10’30h del matí amb la celebració de l’Eucaristia per pregar per tots els difunts de la Federació d’enguany. L’acte acabarà a les 13h.

COL·LECTA DE "MANS UNIDES", CAMPANYA CONTRA LA FAM. Tindrà lloc el proper cap de setmana a totes les misses. Esperem la vostra generositat per fer front a tanta necessitat que hi ha al món.

7 DIUMENGES DE SANT JOSEP. Una bona manera d’honorar el Patriarca Sant Josep és la pràctica dels set dolors i goigs que se sol fer durant els set diumenges abans de la seva festivitat. Aquest diumenge, dia 1 de febrer n’és el primer i es contempla el dolor pel fet que estava disposat a repudiar la seva immaculada esposa i l’alegria quan l’Arcàngel li va revelar el misteri de l’encarnació. En acabar la contemplació es resa: «Oh castíssim espòs de Maria, gloriós Sant Josep, quina aflicció i angoixa la del vostre cor per la perplexitat que teníeu sense saber si havíeu d’abandonar o no a la vostra esposa sense macula! Però quina no va ser també la vostra alegria quan l’àngel us va revelar el gran misteri de l’Encarnació! Per aquest dolor i aquest goig us demanem que consoleu el nostre cor ara i en els nostres últims dolors, amb l’alegria d’una vida justa i d’una santa mort semblant a la vostra, assistits de Jesús i de Maria. Parenostre, Ave Maria i Glòria.

FESTA DE LA PRESENTACIÓ DEL SENYOR. El dilluns, dia 2 de febrer, celebrarem la festa de la presentació del Senyor, tot recordant la seva entrada en el temple i el seu encontre amb el poble d’Israel, representat pel l’ancià Simeó. Jesucrist se’ns presenta com a llum de les nacions. No és festa de precepte. Farem la tradicional benedicció de les candeles a totes les misses. Amb aquest fet litúrgic l’Església vol significar que tots hem d’esdevenir llum pel món; una llum, tanmateix, rebuda de Crist.

NOU BISBE AUXILIAR A BARCELONA. El dia 28 de gener, la Santa Seu i la Nunciatura Apostòlica a Madrid, van fer públic el nomenament de Mons. Sebastià Taltavull Anglada com a nou bisbe auxiliar de l’arxidiòcesi de Barcelona. Donem gràcies a Déu i preguem perquè Déu beneeixi la seva tasca apostòlica a la nostra diòcesi.

SANTS DE LA SETMANA. Dijous, dia 5, memòria de santa Àgata, verge i màrtir. Divendres, dia 6, celebrarem la memòria de sant Pau Miki i companys màrtirs.

El llapis