La vida humana oscil·la entre dos extrems que la fan constitutivament ambigua: instants viscuts amb plenitud,com a una expressió positiva de l’autorrealització, al costat de moments experimentats dramàticament, com a plasmació de la nostra real feblesa. Al capdavall, és fent memòria i balanç d’aquestes dues experiències al llarg del conjunt de la pròpia vida com hom valora el sentit o el caràcter malaguanyat del seu pas.

Els moments viscuts negativament són aquells que posen de manifest el fracàs de les nostres expectatives. És ben cert que no sempre és fàcil destriar si el que ha passat és que nosaltres hem esperat il·lusòriament més del que cada situació pot donar de si o si, pel contrari, no hem sabut treure tot el profit del que la realitat ens ofereix. Sigui com sigui, el dolor i el patiment ens acompanyen al llarg de la vida: les limitacions inherents al pas dels anys, el malestar que a vegades ens provoquen aquells amb qui convivim, malalties que ens afebleixen i inconsistències a l’hora de decidir que acaben suscitant escrúpols i remordiments...

El llibre de Job ens posa davant d’un home sotmès al sofriment, d’algú que despulla el seu cor davant la dona i els amics buscant ànims i reconfort. Es tracta del patiment de qui, havent dut una vida justa, creu patir injustament i busca una resposta que el calmi. Job ho ha perdut tot: casa, fills, collites, bestiar, salut... També ha perdut la serenor i viu en crisi. Cap de les respostes dels seus amics el consola; tampoc el pas del temps ni els plors. Job personifica el drama del patiment humà, el sofriment de qui es troba al llindar de la desesperació. El seu testimoni reflecteix el drama de milions de persones arreu del món: qui viu en la misèria i ha de lluitar dia a dia per tenir un plat a taula, qui pateix les conseqüències de l’explotació laboral, qui se sent incomprès pels altres, qui no troba els recursos per dur a bon port els seus propòsits... Diu Job que l’ésser humà està sotmès a servitud, passa la vida com un esclau que només espera ser alliberat, viu neguitós: "Els meus dies han corregut més que una llançadora del teler: ja s’acaben, ja no hi queda fil. Recordeu que la meva vida no és sinó un respir: els meus ulls ja no tornaran a veure la felicitat".

Job compara la seva vida amb la d’algú que té una tasca a dur i es troba incapacitat per fer-ho. En la meva direcció, sant Pau ha de fer front a un grup de cristians que el critiquen i qüestionen la seva autoritat, i la seva resposta és assegurar que la missió de predicar l’evangeli és un encàrrec que ha rebut de Déu. Aquesta missió l’ha posat al servei dels altres i a ella consagra la seva vida. Igualment, l’evangeli de Marc presenta la tasca de Jesús: predicar, pregar i guarir. Jesús entra en la vida de la gent, s’involucra en la quotidianitat dels seus conciutadans: acompanya Pere a casa seva i guareix la seva sogra; retorna la salut als malalts de Cafarnaüm.

Déu dóna vida impulsant el bé i lluitant contra el mal. Aquí hi ha el mètode per retornar la pau, el benestar i la felicitat a aquells qui ho han perdut. No s’està de braços creuats ni capficat en ell mateix aliè al drama humà. Ben al contrari: s’interessa i es fa proper, valora la situació de cadascú i es compromet en la millora de la seva situació, no es complau en el domini sinó en l’alliberament.. En això consisteix el Regne:rehabilitar, servir, acompanyar, dignificar. Per això canta el Salmista: "Lloeu Déu, que conforta els cors desfets i embena les ferides, sosté els desvalguts i abat els injustos".

Francesc-Xavier Marín

VETLLA DE PREGÀRIA. El proper dijous tindrem, de 19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària amb el Santíssim exposat a la Custòdia.

7 DIUMENGES DE SANT JOSEP. Estem ja al segon diumenge de sant Josep, en el qual contemplem el dolor que tingué en veure néixer el nen Jesús en la pobresa, i l’alegria en escoltar l’harmonia del cor dels àngels i observar la glòria d’aquella nit. En acabar la contemplació podem resar: «Oh benaurat patriarca, gloriós Sant Josep, escollit per ser pare adoptiu del Fill de Déu fet home: el dolor que vau sentir tot veient néixer el nen Jesús en tan gran pobresa es va transformar de sobte en alegria celestial en sentir l’harmoniós concert dels àngels i en contemplar les meravelles d’aquella nit tan resplendent. Per aquest dolor i goig assoliu-nos que després del camí d’aquesta vida escoltem les lloances dels àngels i gaudim de les resplendor de la glòria celestial.»

ELS SANTS DE LA SETMANA. Dimarts, dia 10, santa Escolàstica. Dimecres, dia 11, Mare de Déu de Lourdes. Dijous, dia 12, la ciutat de Barcelona celebra la solemnitat de la seva copatrona, santa Eulàlia, verge i màrtir. Dissabte, dia 14, festa de sant Ciril, monjo, i sant Metodi, bisbe, patrons d’Europa.

CONFERÈNCIA DEL SR. CARDENAL. El dimecres, dia 11 de febrer, a les 9 de la nit, a la parròquia de sant Tomàs, del nostre arxiprestat, el Sr. Cardenal Arquebisbe Mons. Lluís Martínez Sistach impartirà la conferència «La família, transmissora de valors». Hi sou tots convidats!

La lletera