Full parroquial     -    Barcelona, 1 de març de 2009     -    n. 913

Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel.  932324657;  mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser

QUARESMA

Amb tres frases n’hi ha prou. No en necessita més l’evangeli de Marc per a, amb el mínim de recursos, expressar el màxim de contingut. L’Esperit impulsa Jesús cap el desert on serà posat a prova durant quaranta dies. Aquell desert on, d’acord amb la tradició jueva, tenen lloc els esdeveniments més transcendental del poble: on es produirà l’alliberament i l’èxode cap a la terra promesa segons la tradició de la Torà, l’àmbit privilegiat on Déu es revela i entra en contacte amb la humanitat segons la tradició profètica.  I és que, només en aparença, en el desert no hi ha res; ben al contrari, precisament perquè sembla tractar-se d’un espai buit no hi ha res que destorbi la irrupció de Déu. Les petjades que deixem al nostre pas pel desert queden esborrades quan bufa el vent i la fina sorra belluga. Es recupera així una mena de netedat, virginitat o ingenuïtat que cap traça no pot destorbar. És altament revelador, en aquest sentit, que la tradició cristiana hagi elaborat una curiosa concordança entre l’estat de puresa originària d’Adam en el paradís i el desert com a lloc privilegiat de recuperació d’aquesta mateixa puresa. Dura contraposició entre el jardí (això significa el mot paradís) i el desert, entre l’exuberància i  l’absència, entre l’abundor de verdor i la monotonia de la sorra. I, de forma natural, l’analogia entre el paradís i el desert es trasllada a la contraposició entre Adam i Jesús. En efecte, comenta sant Ambròs que, així com Adam va ser expulsat del paradís cap el desert, Jesús va anar al desert per entrar en el paradís. En una direcció semblant, Hilari de Poitiers diu que calia que on Adam va fracassar davant la temptació diabòlica Jesús en sortís victoriós. I, finalment, sant Pau contraposarà Adam com a home vell a Jesús com a home nou.

L’Esperit impulsa Jesús al desert, diu amb concisió Marc. Aquell desert on Déu es troba com a casa, el desert que fa pensar a tot jueu en l’èxode, el desert que no és viscut com a càstig sinó com a llibertat proporcionada per aquella buidor que només Déu pot omplir. Es tracta del desert com a símbol del perdó, del silenci que no critica ni censura. El desert com a espai privilegiat per refer el cor ferit per les temptacions. Precisament pensant en aquest fragment de l’evangeli, Antoni Gaudí va decidir esculpir la frase següent en la columna principal de la sala noble de La Pedrera: “Perdona, Oblida”.

Per a l’espiritualitat bíblica el desert no és ni un punt de partida ni un lloc d’arribada. No és tampoc un espai on instalAlar-se amb pretensions de definitivitat sinó un lloc de pas. Un lloc per experimentar els conflictes de la vida, les crisis i les lluites quotidianes, l’àmbit on es troben (per dir-ho amb les paraules de l’evangeli) els àngels i les bèsties salvatges. Cal serenor per fer front a les dificultats, cal calma per no precipitar-se a l’impuls momentani, cal resistència per no sucumbir. En el desert té lloc el cara a cara de cadascú amb ell mateix i, en definitiva, de tots nosaltres amb Déu.

A l’evangeli de Marc, a diferència dels de Mateu i Lluc, no li interessa la concreció de les temptacions de Jesús en el desert. Allà l’important és que Jesús abandona el desert i comença la seva predicació: “Ha arribat l’hora, el Regne és a prop, convertiu-vos i tingueu fe”. És la mateixa lliçó del Salmista: “Fes que conegui les teves rutes, que aprengui els teus camins; encamina’m en la teva veritat, porta’m pels camins de justícia, ensenya’m el teu camí”.

Francesc-Xavier Marín

Activitats parroquials i Notícies

VETLLA DE PREGÀRIA. El proper dijous tindrem, de 19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària amb el Santíssim exposat a la Custòdia. Hi haurà meditació.

VIA CRUCIS. Els dissabtes de quaresma, seguint el costum d’aquesta parròquia, celebrarem el Via Crucis a les 7’30 de la tarda. Hi sou tots convidats a seguir de prop el camí de Jesús.

7 DIUMENGES DE SANT JOSEP. Estem ja al cinquè diumenge de sant Josep, en el qual contemplem el dolor davant l’afany d’educar i servir el Fill de l’Altíssim, especialment en el viatge a Egipte; i alhora, l’alegria de tenir sempre amb ell Déu mateix. Podem pregar tot dient: «Oh custodi vigilant, familiar íntim del Fill de Déu fet home, gloriós Sant Josep, quant vau sofrir havent d’alimentar i servir el Fill de l’Altíssim, particularment en la vostra fugida a Egipte!, però que gran va ser també la vostra alegria en tenir sempre amb Vos el mateix Déu. Per aquest dolor i aquest goig, assoliu-nos d’allunyar per sempre de nosaltres el tirà infernal, sobretot fugint de les ocasions perilloses, i caure del nostre cor tot ídol d’afecte terreny, perquè, ocupats en servir Jesús i María, visquem tan sols per a ells i morim joiosos en el seu amor».

CATEQUESI D’ADULTS. Com tots els primers dimarts de mes, el dia 3, a les 20:30h, prosseguirem les reflexions sobre qüestions de bioètica, tot comentant el document de la Santa Seu, «Dignitas personae».

 El dejuni que agrada a Déu

Dejuna de jutjar els altres, omple’t del Crist que viu en ells.

Dejuna de paraules feridores, omple’t de frases que purifiquen.

Dejuna de les tristors, omple’t de gratitud.

Dejuna d’enuigs, omple’t de paciència.

Dejuna de pessimisme, omple’t d’optimisme.

Dejuna de preocupacions, omple’t de confiança en Déu.

Dejuna de queixar-te, omple’t d’apreciar el que t’envolta.

Dejuna de pressions que no cessen, omple’t d’oracions.

Dejuna d’amargor, omple’t de perdó.

Dejuna d’importància de tu mismo, omple’t de comprensió als altres.

Dejuna d’ansietat personal, omple’t de la pau de Déu.

Dejuna de descoratjament, omple’t d’esperança eterna en Jesús.

Dejuna pensaments de debilidad, omple't de les promeses del Senyor.

Dejuna de tot el que et separi de Jesús, omple’t d’Amor!