Hi ha moments en els quals hom té la impressió de desbordar la superficialitat de l’existència i aprofundir en l’autèntica realitat. Són moments en els quals hom sembla intuir allò que, a primer cop d’ull, passa desapercebut. Es tracta d’intuïcions que ens faciliten l’accés a l’evidència, és a dir, a una percepció més clara de les situacions. Descobrim que les coses no són simplement allò que semblen i que, sovint, s’imposa la precaució que fa que no ens precipitem en els nostres judicis. Ens adonem que la realitat és complexa, que en cadascuna de les circumstàncies de la vida hi intervenen múltiples variables i que, per tant, cal analitzar les coses amb calma.

Quan Rafael pinti la Transfiguració reflectirà simbòlicament aquesta realitat. En efecte, en aquesta pintura exposada en els museus del Vaticà podem observar una ruptura de nivell que es dóna en el cim de la muntanya: en la part superior del quadre observem Jesús, Moisès i Elies il·luminats per la glòria de Déu acompanyats dels apòstols Pere, Joan i Jaume mentre que, en la part inferior de la pintura trobem tota una colla de personatges fent la seva vida quotidiana en la vall. Així se simbolitza la ruptura de nivell entre el món i l’eternitat de Déu, entre la història humana i l’àmbit del Regne de Déu. D’aquesta manera, amb els recursos iconogràfics, Rafael mostra a la perfecció la nostra situació espiritual: estem contínuament convidats (i, d’una manera especial, durant el temps quaresmal) a pujar a la muntanya, és a dir, a romandre en el nivell de la intimitat divina on els apòstols formen part de la vida transfigurada de Jesús. Així aprendrem la lliçó evangèlica: malgrat les aparences de soledat, d’estar abandonats a la nostra sort, Jesús es troba al costat dels seus deixebles, humà i proper.

En aquest sentit, l’escena de la Transfiguració s’ha de llegir en paral·lel amb la dels deixebles d’Emaüs. La primera té lloc just després de l’anunciació de la passió, mentre que la segona es produeix just després de la mort de Jesús. En l’episodi d’Emaüs els apòstols marxen de Jerusalem amb les expectatives frustrades i, fent camí, Jesús se’ls fa proper i els ensenya a descobrir la seva presència malgrat la sensació de soledat. En l’escena de la Transfiguració, en canvi, Jesús acompanya els deixebles. A Emaüs seran els deixebles els transfigurats, els qui canviaran la seva perspectiva, els qui aprendran a rellegir els fets des de la perspectiva de Déu, mentre que en aquella muntanya és Jesús el transfigurat. En tots dos casos es tracta d’una teofania, d’una manifestació de Déu en la realitat. Si val el joc de paraules, en el cim d’aquella muntanya Jesús arriba al cim de la seva manifestació.

Quaresma és un temps on els ritmes quotidians s’han de modificar per tal de trobar espais que ens permetin aprofundir en la nostra vida, reflexionar sobre els nostres projectes i avaluar les nostres actituds. La inèrcia de la quotidianitat perilla de fer-nos perdre perspectiva, d’entrar en una dinàmica que ens arrossegui. Sant Ambrós, en el seu comentari, juga amb el símbol evangèlic dels apòstols que van sucumbir a la son allà dalt de la muntanya: "Calia que els ulls dels apòstols es carreguessin de son per després poden ser conscients de la bellesa de la transfiguració. Per això, un cop desperts, van veure la majestat de Jesús, perquè ningú que no estigui ben despert no podrà veure la glòria de Crist. Precisament Pere va experimentar una gran alegria dalt de la muntanya perquè va descobrir que cap de les realitats seductores del món no es podien ensenyorir d’ell i va optar per deixar-se seduir pel resplendor de Jesús".

Francesc-Xavier Marín

VETLLA DE PREGÀRIA. El proper dijous tindrem, de 19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària amb el Santíssim exposat a la Custòdia.

CONSELL PARROQUIAL. El dimarts dia 10, a les 20:30, tindrem el consell parroquial per comentar la marxa de la vida parroquial i endegar iniciatives de futur.

VIA CRUCIS. Els dissabtes de quaresma, seguint el costum d’aquesta parròquia, celebrarem el Via Crucis a les 7’30 de la tarda. Hi sou tots convidats a seguir de prop el camí de Jesús.

Per aquest dolor i aquest goig, doneu-nos la gràcia de bandejar del nostre cor tot temor nociu, posseir la pau de consciència, viure confiats amb Jesús i Maria i morir també assistits per ells.

Fa moltíssims anys, va viure a la Índia un savi de qui es deia que guardava en un cofre encantat un gran secret que el ho feia ser un triomfador en tots els aspectes de la seva vida i que, per això, es considerava l’home més feliç del món. Molts reis, envejosos, li oferien poder i diners, i fins i tot van intentar robar el cofre, però tot era en va. Mentre més ho intentaven, més infeliços eren, doncs l’enveja no els deixava viure.

Així passaven els anys i el savi era cada dia més feliç. Un dia va arribar davant d’ell un nen i li va dir:

"Senyor, jo també vull ser immensament feliç. Per què no m’ensenyes què he de fer per a aconseguir-ho?"

El savi, en veure la senzillesa i la puresa del nen, li va dir:

"A tu t’ensenyaré el secret per a ser feliç. Vine amb mi i presta molta atenció. En realitat són dos cofres on guardo el secret per a ser feliç i aquests són la meva ment i el meu cor i el gran secret no és altre que una sèrie de passos que has de seguir al llarg de la vida."

"El primer és saber que existeix la presència de Déu en totes les coses de la vida i, per tant, has d’estimar-lo i donar-li gràcies per totes les coses que tens i per totes les coses que et passen."

"El segon, és que has de voler-te a tu mateix, i tots els dies en ’aixecar-te i en ficar-te al llit, has d’afirmar: Jo sóc important, jo valc, sóc capaç, sóc intel·ligent, sóc afectuós, espero molt de mi, no hi ha obstacle que no pugui vèncer. Aquest pas es diu autoestima alta."

"El tercer pas, és que has de posar en pràctica tot el que dius que ets, és a dir, si penses que ets intel·ligent, actua intel·ligentment; si penses que ets capaç, fes el que et proposes; si penses que ets afectuós, expressa el teu afecte; si penses que no hi ha obstacles que no puguis vèncer, llavors proposa’t metes en la teva vida i lluita per elles fins a assolir-les. Aquest pas es diu motivació."

"El quart pas, és que no has d’envejar ningú pel que té o pel que és, ells van assolir la seva meta, assoleix tu les teves."

"El cinquè pas és que no has d’albergar en el teu cor rancor cap a ningú; aquest sentiment no et deixarà ser feliç; deixa que les lleis de Déu facin justícia, i tu... Perdona i oblida."

"El sisè pas és que no has de prendre les coses que no et pertanyen, recorda que d’acord a les lleis de la naturalesa, demà et trauran quelcom de més valor."

"El setè pas, és que no has de maltractar ningú; tots els éssers del món tenim dret que se’ns respecti i se’ns vulgui."

"I finalment, aixeca’t sempre amb un somriure en els llavis, observa el teu voltant i descobreix en totes les coses el costat bo i bonic; pensa en l’afortunat que ets en tenir tot el que tens; ajuda els altres, sense pensar que vas a rebre res a canvi; mira a les persones i descobreix en elles les seves qualitats i dóna’ls-hi també el secret per a ser triomfador i que d’aquesta manera, puguin ser feliços."

I com poden veure, el que els reis i poderosos anhelaven, ho tenien a l’abast de la seva mà.