"Jesús sap prou bé què hi ha a l’interior de cada persona", sentencia l’evangeli d’aquest diumenge. De fet, aquest joc entre la interioritat i l’exterioritat és constant en el text bíblic i l’exigència de la transparència traspassa de mig a mig l’espiritualitat: des dels profetes que reclamen una coherència entre allò que creiem i allò que fem fins Jesús, en qui la fe hi veu plenament reflectida la imatge de Déu. D’aquesta manera, la transparència comporta el paral·lelisme entre allò que es troba a banda i banda del mirall. En aquest sentit, no hi ha possibilitat de vida espiritual en un entorn opac, no pot descobrir-se l’acció de Déu si hi ha barreres que priven la perspectiva. Per dir-ho amb un joc de paraules, no pot haver-hi vida espiritual sense l’acció inspirada i moguda per l’Esperit.

Sense transparència no hi ha manera de saber si les conductes corresponen a les actituds interiors. Justament per això Jesús critica aquelles conductes practicades de cara a la galeria. Ja sabem que els evangelis anomenen "cor" l’interior humà que ens mou a fer accions justes i que Jesús reclama contínuament la urgència de conversió, és a dir, d’entrar en la nostra interioritat més que no pas d’estar pendents de l’espectacle del món exterior. Déu habita el cor humà i, des de dins estant, busca la coherència amb l’exterior. En el cor humà té lloc l’autodonació de Déu i és també en el cor on ha de tenir lloc la comunió entre Déu i el creient. No si val, doncs, a provocar disfuncions entre el cor i l’acció, no hi ha autenticitat quan simulem o dissimulem, no hi ha transparència quan diem allò que no pensem de debò o quan fem coses en les quals no creiem.

L’evangeli presenta la vida de Jesús com un exemple d’aquesta lluminositat que traspassa sense distorsionar. Ell reclama que siguem coherents perquè hi havia en ell una concordança entre la seva persona i el seu missatge; a través de la seva acció mostrava

amb claredat la seva imatge d’un Déu que estima la veritat, l’honestedat i la claredat: predica un Déu que no fa cap mena de discriminació i en la seva conducta reflecteix l’actitud d’aquell que no menysprea ningú. En trobem un exemple ben concret d’aquesta coherència en l’evangeli d’aquest diumenge: l’expulsió dels mercaders del temple de Jerusalem respon a la voluntat que la casa de Déu sigui lloc de contacte amb Déu i no pas de negoci. Trobem, doncs, en Jesús, una acció purificadora, una conducta renovadora que aspira a retornar a cada situació la seva transparència original.

La complexitat del nostre món pot fer que aquesta pretensió de transparència sigui considerada innecessària. Per a més d’un la seva vida es redueix a representar bé un paper social o a respondre a les expectatives dels altres per tal d’estalviar-se algun maldecap. Però la conversió de cor consisteix en fer net amb tot això per bé que, com diu sant Pau als cristians de Corint, més d’un ho consideri un escàndol o un absurd. "Renovar-se o morir", fa la dita popular; i és que no estar en vetlla permanent perilla de fer que ens trobem arrossegats per les circumstàncies. Fer l’esforç de ser coherents amb nosaltres mateixos i amb els altres no comporta esclavitud sinó alliberament. Ho recorda la lectura del llibre de l’èxode quan narra l’aliança establerta entre Déu i nosaltres; una aliança que, com diu el Salmista, implica que "els manaments del Senyor són transparents, omplen el cor de goig, ens fan reposar l’ànima, ens proporcionen seny, ens omplen el cor de goig".

Francesc-Xavier Marín

VETLLA DE PREGÀRIA. El proper dijous tindrem, de 19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària amb el Santíssim exposat a la Custòdia. Hi haurà meditació.

VIA CRUCIS. Els dissabtes de quaresma, seguint el costum d’aquesta parròquia, celebrarem el Via Crucis a les 7’30 de la tarda. Hi sou tots convidats a seguir de prop el camí de Jesús.

RECÉS DE QUARESMA. Hem organitzat un recés de quaresma pel dissabte dia 28 de març, obert a tota la feligresia. El dit recés constarà de dues meditacions, exposició amb el Santíssim Sagrament i estona de pregària personal. Començarà a les 11 del matí i acabarà a les 13’30h. Hi sou tots convidats. És una bona ocasió per fer una parada en la nostra vida i reflexionar com portem la nostra vida cristiana. Reserveu-vos la data.

LA PASSIÓ. La parròquia ha organitzat una anada a veure la Passió d’Esparraguera el diumenge dia 29 de març. Cal apuntar-se a la sagristia. Sortirem de la parròquia a les 8:15 del matí i tornarem a les 19:30 de la tarda. El preu de la sortida, amb el dinar inclòs és de 38 euros.

DIUMENGE SOLIDARI. Degut a la crisi econòmica que estem patint, l’atenció als necessitats del barri s’ha multiplicat i cal fer front en la mesura de les nostres possibilitats. Per això proposem que tot tercer diumenge de mes es faci una recollida d’aliments bàsics per mantenir el nostre banc d’aliments. Aquest mes, però ho farem el diumenge proper dia 22. Convé aliments que no caduquin a curt termini, oli, llaunes, pasta, arròs, llet, etc. Gràcies per el vostre ajut.

7 DIUMENGES DE SANT JOSEP. Estem ja al darrer diumenge de sant Josep, en el qual contemplem el dolor de quan sense culpa perd Jesús, i el busca amb angoixa durant tres dies; alhora l’alegria en trobar-lo enmig dels doctors en el Temple. Podem fer aquesta pregària: «Oh model de tota santedat, gloriós Sant Josep, que havent perdut sense culpa el Nen Jesús, el vau buscar durant tres dies amb profund dolor, fins que, ple de goig, el vau trobar en el temple, enmig dels doctors. Per aquest dolor i aquest goig, us supliquem que intercediu en favor nostre, perquè mai no ens succeeixi perdre Jesús per algun pecat greu. Més, si per desgràcia el perdéssim, feu que el busquem amb tal dolor que no descansem fins a trobar-lo benigne, sobretot en la nostra mort, a fi d’anar a gaudir-ne en el cel i cantar eternament amb Vós les seves divines misericòrdies.»

SANT JOSEP. Atès que el 19 de març d’aquest any, festa de Sant Josep, s’escau en dijous i és dia laborable i preveient que molts fidels poden tenir dificultats per celebrar-la, a causa del treball, l’Arquebisbe ha disposat que queda dispensada l’obligació de participar en la celebració eucarística. Tanmateix, tots el que pugueu, valdria la pena de fer l’esforç per a participar-hi, i pregar especialment per les vocacions. L’horari de misses serà el propi dels dies feiners.

Una jove va entrar amb pressa a casa seva. Sense saludar, va fixar la seva mirada en el seu oncle, qui reposava tranquil·lament en la sala, i li va dir:

- Oncle, un amic molt volgut per tu va estar parlant malament de tu.

— Espera, nena, espera —va respondre l’oncle—, ja has fet passar la prova de les tres portes al que m’has de contar?

— Les tres portes? —va preguntar sorpresa la noia.

— Sí, la primera és LA VERITAT: És absolutament cert el que *has sentit? —va inquirir de nou l’oncle.

— Bé... m’ho van contar els veïns... suposo que... —va dir la jove tot dubtant.

L’oncle va interrompre:

— Almenys ho hauràs fet passar per la segona porta que és LA BONDAT: És bo per a algú això que has de contar-me, o tal vegada, sense adonar-te, t’estàs tornant missatgera d’intencions dolentes?

— No... —va respondre la jove—, no crec que això que et vaig a dir sigui bo per a ningú.

— Molt bé, -va dir l’oncle- llavors, ens queda l’última porta: És ÚTIL el que em vas a contar?

— Tal vegada no... -va respondre tranquil·la la jove.

— Bé... m’ho van contar els veïns... suposo que... —va dir la jove tot dubtant.

L’oncle va interrompre:

— Almenys ho hauràs fet passar per la segona porta que és LA BONDAT: És bo per a algú això que has de contar-me, o tal vegada, sense adonar-te, t’estàs tornant missatgera d’intencions dolentes?

— No... —va respondre la jove—, no crec que això que et vaig a dir sigui bo per a ningú.

— Molt bé, -va dir l’oncle- llavors, ens queda l’última porta: És ÚTIL el que em vas a contar?

— Tal vegada no... -va respondre tranquil·la la jove.

— Llavors, si no és veritable, ni bo, ni útil, no hem parlem —va concloure l’oncle.