Full parroquial - Barcelona, 29 de març de 2009 - n. 917

Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser

Donar fruit

La pintura de Van Gogh és una bona mostra de la relació entre el text religiós i la pintura, entre la religió basada en la Bíblia i la concepció de la Naturalesa basada en la ciència. El corpus gairebé complert de les cartes del pintor al seu germà Theo palesen l’accelerada evolució que molts europeus del moment van experimentar des de la tradició cristiana cap al culte a la Naturalesa. En efecte, l’any 1877 Van Gogh comença a Amsterdam els estudis per continuar la tradició paterna i esdevenir pastor de l’església reformada, però el 1880 decideix reorientar la seva vida cap a l’art. De la seva etapa en el seminari en conservem diverses estampes i gravats de Jesús on Van Gogh hi escriu una de les frases de l’evangeli d’aquest diumenge: "Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol; però, si mor, dóna molt de fruit". I l’interessant del cas és que, en el revers d’aquestes estampes, Van Gogh hi escriu aquesta sentència: "Jo sóc aquest gra de blat".

Podem resseguir aquesta evolució del Van Gogh de seminarista a pintor, de la Bíblia a la Naturalesa, en pràcticament totes les obres posteriors a l’any 1880. Així, pinta de nou antigues obres i, on abans hi havia dibuixat les torres punxegudes de les esglésies, ara hi dibuixa el sol. En les cartes al seu germà Van Gogh explica que, en continuïtat amb l’antiga tradició cristiana, substitueix la figura de Crist per la del sol. Igualment, en una altra carta, citant un himne de l’església reformada holandesa que comença dient "Alegreu-vos, cristians..." Van Gogh comet un lapsus significatiu i escriu "Alegra’t, terra...".

Sigui com sigui, la curta estada de Van Gogh en el seminari li va proporcionar una bona base teològica. Tota la seva vida va resar amb llibres de pregàries

profusament il·lustrats amb sols substituït la figura de Jesús, i coneixia molt bé les publicacions dels sermons il·lustrats de ten Kate, el predicador més important d’Holanda. Fins i tot, quan a Holanda es comença a expandir un ambient secularitzat, Van Gogh es rebel·la i demana predicar un sermó en l’església metodista de Richmond a partir del verset del salm 119 que diu: "Sóc emigrant en el meu propi país". Aquesta sensació d’estranyesa respecte de l’ambient cultural del seu entorn queda ben reflectit en el quadre titulat Vida tranquil·la: sobre un fons fosc es veu un ciri apagat i una Bíblia voluminosa oberta en els capítols d’Isaïes dedicats al Servent de Déu que pateix les injustícies i, per contrast, en primer pla i clarament il·luminat hi trobem un llibre prim i tancat que podem identificar amb l’obra de Zola titulada La joia de viure on es novel·la el contrast entre el cristianisme i el món modern. Com sabem, desubicat en aquest context on la religió perdia influència social, el 1888 Van Gogh s’instal·la amb Paul Gauguin al sud de França on funden una congregació d’artistes preocupats per les relacions interpersonals basades en els valors cristians. Quan aquest projecte fracassi, Van Gogh enfollirà i s’abocarà a la mort.

Jesús va aprendre patint què vol dir obeir Déu, explica sant Pau en la carta als hebreus. És una de les frases que trobem en una de les últimes cartes de Van Gogh al seu germà Theo. Humanitzant-se Jesús va aprendre el valor de la compassió. És la conversió que Déu posa en boca de Jeremies quan diu que pacta una nova aliança en la qual la llei ja no serà quelcom exterior sinó la voluntat de Déu gravada en el nostre cor. Seguir Jesús i esdevenir el servent dels altres és la manera de trobar Déu.

Francesc-Xavier Marín

Activitats parroquials i Notícies

VETLLA DE PREGÀRIA. El proper dijous tindrem, de 19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària amb el Santíssim exposat a la Custòdia. Hi haurà meditació.

VIA CRUCIS. Els dissabtes de quaresma, seguint el costum d’aquesta parròquia, celebrarem el Via Crucis a les 7’30 de la tarda. Hi sou tots convidats a seguir de prop el camí de Jesús.

COL·ECTA PEL SEMINARI. Diumenge passat varem recaudar pel nostre seminari diocesà la quantitat de 1065 euros. Gràcies per la vostra aportació.

ANIVERSARI DE JOAN PAU II. El dijous, dia 2, serà el 4t aniversari de la mort de Joan Pau II.

FINAL DE TRIMESTRE DE LA CATEQUESI. El dilluns, dia 30, tindrem el final de trimestre de la catequesi. Celebrarem la missa a les 18:10 i tot seguit berenarem plegats per celebrar-ho.

JOVES CRISTIANS XXI. L’associació Joves Cristians XXI celebra el primer aniversari de la seva fundació i celebraran la missa d’acció de gràcies el divendres dia 3 a les 21h.

CECS CRISTIANS. El grup de la ONZE de Cecs amb inquietuds cristianes vindran a la nostra parròquia el dissabte dia 4 a les 17h per a participar d’una xerrada sobre l’Eutanàsia. Si hi ha algú que vulgui animar-se per fer-los de guia dins l’Església i ajudar-los, en acabar, a sortir i dur-los a l’autobús, us ho agrairíem.

CONCERT D’ORGUE. El nostre organista Josep Miró ofereix un concert d’orgue sobre el poema l’«Esperit de Catalunya», el dissabte dia 4 d’abril a les 17:30h al santuari del Tibidabo, amb motiu dels seus 80 anys.

Horaris de Setmana Santa

El tigre i la llebre

Va succeir que un jove estava molt decebut de la vida. La seva gran amargor venia per la forma tan inhumana que es comportaven totes les persones. Semblava que ja a ningú no li importava ningú.

Un dia fent una passejada per la muntanya va veure sorprès que una petita llebre li duia menjar a un enorme tigre malferit que no podia valdre’s per si mateix. Li va impressionar tant en veure aquest fet, que va tornar al següent dia per veure si el comportament de la llebre era casual o habitual. Amb enorme sorpresa va poder comprovar que l’escena es repetia: la llebre deixava un bon tros de carn prop del tigre. Van passar els dies i l’escena es va repetir d’una manera idèntica, fins que el tigre va recuperar les forces i va poder buscar el menjar pel seu propi compte.

Admirat per la solidaritat i cooperació entre els animals, es va dir: — "No tot està perdut. Si els animals, que són inferiors a nosaltres, són capaços d’ajudar-se d’aquesta manera, molt més ho farem les persones." Així que el jove va decidir refer l’experiència... es va llençar al terra, simulant que estava ferit, i es va posar a esperar que passés algú i li ajudés.

Van passar les hores, va arribar la nit i ningú no es va acostar per ajudar-lo. Va seguir així durant tot l’endemà... i el següent... així que va decidir no seguir. Sentia dintre de si tot el desesper del famolenc, la solitud del malalt, la tristesa de l’abandó, el seu cor estava devastat, gairebé no sentia desitjos d’aixecar-se, llavors allí, en aquest instant, estant més decebut que a l’inici, amb la convicció que la humanitat no tenia cap remei, va escoltar una veu amb molta claredat,... era una veu, molt dintre d’ell, que deia: — "Si vols trobar els teus semblants, si vols sentir que tot ha valgut la pena, si vols seguir creient en la humanitat... deixa de fer de tigre i simplement sigues la llebre."