Full parroquial - Barcelona, 3 de maig de 2009 - n. 922

Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser

BON PASTOR

Entre les metàfores que s’empren en el Nou Testament per referir-se a la vivència que van tenir els apòstols dels fets de Pasqua destaca la del Bon Pastor. L’evangeli de Joan interpreta aquesta metàfora des de dues perspectives complementàries: una d’estàtica segons la qual Jesús és la porta que ens facilita l’accés a les pastures de Déu, i una altra de dinàmica que presenta Jesús com el qui va al davant conduint les ovelles.

El capítol 10 de l’evangeli de Joan ha organitzat aquesta metàfora al voltant de tres grans idees teològiques que van in crescendo. En primer lloc, el símbol del Bon Pastor remet a una relació de coneixement: "Conec les meves ovelles i elles em coneixen a mi" diu Jesús que, alhora, remet aquest coneixement a la relació que ell mateix manté amb el seu Pare. Es tracta d’una relació íntima, que defuig la superficialitat del pastor contractat que només viu preocupat pel sou i que, per tant, en moment de perill, abandona el ramat. Aquí es tracta d’una relació afectiva (el Bon Pastor reconeix les ovelles i elles el reconeixen) i, especialment, d’una relació vital (el Bon Pastor dóna la vida per les ovelles). Només així s’entén la conclusió del text: l’objectiu és que el pastor i el ramat siguin un, de la mateixa manera que el Pare i el Fill són un. La segona idea de l’evangeli ens remet a l’element que estructura la relació entre el pastor i el ramat: un elevat grau d’intimitat que porta a la donació de la pròpia vida. "Jo dono la meva vida per les ovelles", assegura Jesús. Aquest element de donació plena de la pròpia vida que s’origina en l’impuls de l’amor és, com sabem, un dels aspectes essencials del cristianisme. Justament ha estat sempre aquesta la lectura espiritual dels fets de Pasqua: la radicalitat de l’opció de Jesús el portarà a la passió i a la resurrecció ("dono la vida i després la recupero", dirà Jesús en l’escena del Bon Pastor). Com és sabut, per a l’evangeli de sant Joan la mort de Jesús no és una acció sacrificial que té com a finalitat el rescat dels pecadors sinó la culminació màxima de l’expressió pura i simple de l’amor de Déu. Finalment, en aquesta mateixa direcció del lliurament de Jesús, la tercera idea del text el presenta com a guia a seguir. Jesús condueix les ovelles que obeeixen la seva veu, dirà el text. S’enllaça així amb la tradició profètica jueva que havia presentat Déu com a Pastor d’Israel i amb la imatge del Salmista: "El Senyor és el meu pastor".

Aquest missatge serà el nucli de la predicació cristiana. Sant Pere donarà explicacions de la seva conducta apel·lant a l’exemple d’aquell Jesús, "que vosaltres vau clavar a la creu però Déu el va ressuscitar". I la carta de sant Joan durà la imatge a l’extrem de la identificació entre Jesús i els seus seguidors quan afirmi: "Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som".

Vet ací plantejat el dilema a partir de dos models entre els quals cal optar: el mercenari que només treballa pel jornal i tant se li’n dóna de les ovelles, o el Bon Pastor que dóna la vida pel ramat. Qui abandona la seva responsabilitat facilita que el llop ataqui les ovelles, mentre que el Bon Pastor vivifica el ramat. Déu ha retornat la vida a aquell Jesús que, abans, havia lliurat lliurement la seva. Així, Jesús passa de ser el receptor de la resurrecció a ser-ne la personificació: "Jo sóc la resurrecció". Aquesta és la força de la vida lliurada:potència vivificant, força estimulant, poder motivant.

Francesc-Xavier Marín

Activitats parroquials i Notícies

CATEQUESI D’ADULTS. Aquest dimarts, dia 5, a les 20:30h, tindrem la propera sessió de catequesi d’adults. Tractarem de la crisi econòmica i allò que la fe pot aportar per a trobar-hi sortida.

REUNIÓ DE PARES DE CATEQUESI. El dijous, a les 20:30h, tindrem una reunió amb els pares dels infants de la catequesi per a parlar de les primeres comunions, de la marxa del curs i del curs vinent.

VETLLA DE PREGÀRIA. El proper dijous tindrem, de 19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària amb el Santíssim exposat a la Custòdia.

RÉS DEL ROSARI. Els dissabtes tindrem, a les 19:15h de la tarda, exposició amb el Santíssim Sagrament i rés del Rosari, com a expressió comunitària d’amor a Jesús i Maria.

ROMIATGE A MONTSERRAT. Com cada any, la nostra parròquia organitza una anada a Montserrat per honorar la patrona de Catalunya. La sortida serà el dissabte dia 9 de maig. Cal inscriure’s a la sagristia. El preu de la sortida és de 30 euros, dinar inclòs.

JORNADA MUNDIAL D’ORACIÓ PER LES VOCACIONS. En centrar-se les lectures d’aquest diumenge en la figura del Bon Pastor, l’Església ha fet d’aquest diu la Jornada Mundial d’oració per les vocacions. Pregueu perquè sorgeixin moltes vocacions de lliurament a Déu en el servei als germans, especialment de sacerdots.

Se’ns proposa resar aquesta pregària:

Només Déu pot donar la fe; per tu pots donar el teu testimoni.

Només Déu pot donar l’esperança; per tu pots retornar-la al teu germà.

Només Déu pot donar l’amor; però tu pots ensenyar a estimar.

Només Déu pot donar la pau; per tu pots sembrar la unió.

Només Déu pot donar la força; però tu pots animar el desanimat.

Només Déu és el camí; però tu pots assenyalar-lo als altres.

Només Déu és la llum; però tu pots fer que brilli als ulls de tots.

Només Déu és la vida; però tu pots fer que floreixi el desig de viure.

Només Déu pot fer allò que sembla impossible; però tu pots fer allò que és possible.

Només Déu no necessita de ningú; però prefereix comptar amb tu.

CONFERÈNCIES A LA CATEDRAL. El cicle de conferències, al qual el cardenal Lluís Martínez Sistach, invita a totes les persones interessades, se celebrarà a la catedral de Barcelona, a les 19.30 hores d’aquestes dies:

Què regalem al nen?

Una jove parella va entrar al millor comerç de joguines de la ciutat. Home i dona es van entretenir a mirar sense presses les joguines de colors alineades en les prestatgeries i penjades del sostre, en alegre desordre. Hi havia nines que ploraven i reien, jocs electrònics, cuines en miniatura on es feien pastissos i pastissos. No arribaven a decidir-se. Se’ls va acostar una dependenta molt simpàtica.

- Miri, li va dir la dona: nosaltres tenim una nena petita, però estem gairebé tot el dia fora de casa i, de vegades, fins a de nit.

- És una criatura que tot just somriu, va dir l’home.

- Volguéssim comprar-li una juguina que la fes feliç, va afegir la dona, fins i tot quan no estiguéssim nosaltres... Una cosa que li donés alegria fins i tot quan estigués sola.

- Ho sento, somriè la dependenta amb gentilesa, però aquí no venem pares.

Potser moltes vegades hauríem de replantejar-nos les preferències en la nostra vida i adonar-nos del que realment és el més important en ella.