Full parroquial
- Barcelona, 10 de maig de 2009 - n. 923
Gran Via de les Corts
Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org;
sedase.net/Roser
Cep
i sarments
Potser no és gaire
complicat quedar enlluernat per circumstàncies que ens fan perdre el món de
vista. A vegades l’impuls inicial o l’eufòria del moment perilla de generar-nos
una mirada esbiaixada sobre la realitat. Sovint aquesta adopció d’una singular
perspectiva és incitada pels interessos personals, per una sobrevaloració de les
pròpies capacitats o de la pròpia convicció, o directament per actituds
egocèntriques que ens fan pensar que podem viure al marge de la resta de la
humanitat.
L’estudi de la primitiva comunitat cristiana
organitzada al voltant de sant Joan mostra que estava afectada per aquest
perill. Des del primer moment es va tractar d’una comunitat complexa, formada
per gent provinent de capes socials diverses, amb una especial dificultat per
cohesionar-se. Tenint en compte que es trobaven en el moment inicial del
cristianisme, els líders d’aquesta comunitat tenien clar que la seva viabilitat
passava sobretot per la capacitat d’unificar les diverses sensibilitats presents
en el si del grup.
Justament per això, referint-se als esdeveniments de
Pasqua l’evangeli de sant Joan no posa l’accent en les imatges habituals en els
evangelis sinòptics: la resurrecció i l’ascensió. Ben al contrari, vol
emfasitzar aquells símbols que ajudin a mostrar com la persona de Jesús ha de
ser l’element cohesionador de la vida comunitària. Per això ha eliminat l’escena
de l’Últim Sopar i l’ha substituït per l’escena del rentament de peus per tal de
mostrar que la vida cristiana s’ha de centrar en el servei. En aquesta mateixa
direcció, veiem en l’evangeli de la setmana passada com sant Joan empra el
símbol del Bon Pastor per tal d’insistir en la comunió que ha de presidir la
comunitat cristiana. Igualment, la imatge que es proposa aquesta setmana és la
del cel i les sarments. Els dos símbols ja són emprats en l’Antic Testament,
especialment per part dels profetes Isaïes i Osees, per tal d’advertir el poble
dels perills de perdre de vista la comunió que només Déu és capaç de crear.
Aquestes imatges no són accessòries. La mateixa saba
circula entre el cep i la sarment, creant una unitat i permetent la generació de
fruits. La intenció de sant Joan és clara: separats de Jesús se’ns asseca la
font de la vida, i separats de la vida comunitària desapareix la possibilitat
fruitar. Per això l’evangeli insisteix sis vegades, en el breu espai de vuit
frases, en la unitat entre els deixebles i Jesús. No es tracta d’evitar la
dissidència apelAlant a una submissió incondicional a les directrius de la
comunitat, sinó de posar l’accent en la participació en una mateixa saba
dinamitzadora.
Així ho trobem reflectit en les lectures d’aquest
diumenge. Un Pau acabat de convertir viatja a Jerusalem per incorporar-se a la
comunitat dels creients, però aquests el defugen fins que Bernabé el pren pel
seu compte i el convida a conviure amb ells. En la mateixa direcció, la carta de
sant Joan reclama dels membres de la comunitat cristiana que el seu amor no
sigui només de paraules sinó de fets. I és que la vida cristiana és, per damunt
de tot, comunió, treball per promoure la unitat, esforç solidari, promoció dels
valors compartits, dinamisme estimulant.
Francesc-Xavier Marín
Activitats
parroquials i Notícies
REUNIÓ DE CATEQUISTES. El dilluns, dia 11, a les 17,
tindrem la propera reunió de catequistes de segon curs. El dimarts, dia 12,
farem la reunió de catequistes de primer curs.
VETLLA DE PREGÀRIA. El proper dijous tindrem, de 19:15h
a 20:00h, la vetlla de pregària amb el Santíssim exposat a la Custòdia. Hi haurà
meditació a càrrec de Mn. Jordi.
GRUP JOVES. Com tots els dimecres al vespre, tindrem la
reunió de joves de la parròquia. Aquesta vegada, però, a les 9 del vespre, farem
una vetlla de pregària, amb l’expossició del Santíssim, meditació i benedicció.
RÉS DEL ROSARI. Els dissabtes tindrem, a les 19:15h de
la tarda, exposició amb el Santíssim Sagrament i rés del Rosari, com a expressió
comunitària d’amor a Jesús i Maria.
SANTS DE LA SETMANA. Dijous, dia 14, celebrarem la
festa de sant Maties, apòstol. Divendres, dia 15, memòria de sant Isidre
llaurador.
BATEIG. El dissabte, dia 16, serà batejat el nen Andreu
Ivan. Per molts anys!
CONFERÈNCIES A LA CATEDRAL. El cicle de conferències,
al qual el cardenal Lluís Martínez Sistach, invita a totes les persones
interessades, se celebrarà a la catedral de Barcelona, a les 19.30 hores
d’aquestes dies: la propera és el 11 de maig: "Sant Pau: una vida en Crist.
Dimensió teològica i mística", pel Dr. Jordi Sánchez Bosch, professor emèrit de
la Facultat de Teologia de Catalunya.
La solitud d’un ancià
Assegut en un banc, un
vellet amb els peus descalços sobre les rajoles trencades de la sendera, la seva
gorra ja gastada, el seu bigoti blanc i les seves mans arrugades sostenint un
bastó vell de fusta, el mànec del qual estava embolicat amb un drap blanc ple de
les marques pròpies de l’ús d’anys, una camisa blanca amb serrells del temps,
mal cordada, i una armilla de llana, teixida segurament a mà, mirava el no res,
des de la perspectiva precisa i envejable que dóna l’experiència.
El vell va plorar, i a la seva única llàgrima va
expressar tant, que em va ser molt difícil apropar-me, preguntar-li, o si més no
consolar-lo. Per davant de casa seva vaig passar mirant-lo i en canviar la seva
mirada fixant-la en mi, li vaig somriure i el vaig saludar amb un gest, encara
que no vaig creuar el carrer; és que no em vaig animar, ja que no el coneixia i
si bé vaig entendre, que en la mirada d’aquella llàgrima demostrava una gran
necessitat, vaig seguir el meu camí, sense aconseguir convèncer-me que feia el
correcte.
Mentre caminava vaig guardar aquesta imatge fosa en els
meus records; la seva mirada que va trobar la meva en l’infinit del no res,
aquest lloc on no es troben més que decepcions, ja que de manera immediata i
imperdonablement li havia negat aquelles imperioses respostes. Vaig tractar
d’oblidar-me’n. Vaig caminar ràpid, com escapant-me’n. Vaig comprar un llibre i
en arribar a casa vaig començar a llegir-ho, esperant que el temps esborrés
aquesta presència... "Els vells no ploren així per res", em vaig dir.
Aquella nit em va costar dormir, ja que la consciència
no entén d’horaris i vaig decidir que al matí del dia següent tornaria a la
casa, i conversaria amb ell, tal com vaig entendre m’ho havia demanat; i després
de vèncer la meva pena, vaig aconseguir adormir-me. Molt aviat vaig despertar
aquell dia i com si fos avui, vaig preparar un termos amb cafè, vaig comprar
panets i molt de pressa vaig anar a la casa, convençut que tindríem molt per
conversar.
Vaig picar la porta, i una veu molt rasposa m’indicava
que de seguida seria atès. Després d’obrir, va sortir un altre home.
- Què desitja?- Preguntà, mirant-me amb un gest adust.
- Busco l’ancià que viu en aquesta casa. -Vaig
contestar.
- El meu pare va morir ahir a la tarda -Digué entre
llàgrimes.
- Va morir! Vaig dir decebut. Les cames se’m van
afluixar, la ment se’m va ennuvolar i els ulls se’m van humitejar.
- Vostè qui és? -Tornà a preguntar-me.
- En realitat ningú -vaig contestar i vaig afegir- Ahir
vaig passar per la porta de casa seva i estava el seu pare assegut, vaig veure
que plorava i malgrat que el vaig saludar no em vaig detenir a preguntar-li què
li succeïa, però avui vaig tornar per parlar amb ell, encara que veig que és
tard.
- Vostè és la persona de qui parlava en el seu diari. -
va dir.
Estranyat pel que em deia, el vaig mirar demanant-lo
que m’ho expliqués.
- Si us plau, passi - em va dir encara sense
contestar-me.
Després de servir-me una mica de cafè, em va portar
fins on era el seu diari, i va llegir alguna cosa de l’últim full:
- "Avui em van regalar un somriure ple, i una salutació
amable... avui és un dia bell".
Vaig tenir que asseure’m, va ser difícil de digerir
allò. Em va doldre l’ànima de només pensar l’important que hagués estat per a
aquest home que jo creués aquell carrer.
Em vaig aixecar lentament i en mirar l’home li vaig
dir:
- Si jo hagués creuat de veritat i hagués conversat uns
instants amb el seu pare...
Però em va interrompre i amb els ulls humitejats de
plor va dir:
- Si jo hagués vingut a visitar-lo almenys una vegada
aquest últim any, potser la seva salutació i el seu somriure no n’haurien
significat tant.