Full parroquial - Barcelona, 7 de juny de 2009 - n. 927

Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser

STMA. TRINITAT

En començar l’eucaristia ens senyem en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit i, de manera, semblant, acabem les pregàries explicitant que les adrecem a un Déu trinitari. És cert que aquí hi ha una novetat de gran transcendència en el panorama de les religions monoteistes en afirmar que creiem en un únic Déu amb tres persones, tal com apareix reflectit en l’escena de l’Anunciació, potser el primer text bíblic en apel·lar en la mateixa frase a la Trinitat: "L’Esperit vindrà damunt teu, el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra i el teu nadó serà anomenat Fill de Déu".

El Papa Lleó el Gran, sermó de l’any 441, parla així de la Trinitat: "La sobirania de Déu no es disgrega mai en l’única potència del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, sinó que tota acció exercida segons el pla diví prové de la providència de la Trinitat. És única en Déu la bondat de la seva compassió, única la resolució de la seva justícia. Si el Pare il·lumina, il·lumina també el Fill i l’Esperit Sant també il·lumina. Malgrat que sigui una la persona d’aquell qui Envia (el Pare), una altra la de l’Enviat (el Fill) i una altra la del Promès que serà enviat (l’Esperit), Déu se’ns revela alhora en la seva Unitat i en la seva Trinitat, de manera que ens fem càrrec que són iguals en una igual, única i inseparable naturalesa, i distints només cadascun d’ells en la seva persona. Així, la Santíssima Trinitat es distribuïa l’obra de la nostra redempció, de manera que el Pare per amor atorgués misericòrdia, el Fill la guanyés per amor en nom de tots i l’Esperit Sant fos el mateix amor que ens perdona i regenera". I, més endavant, afegeix: "No hi ha intel·ligència capaç de concebre Déu. No hi ha llengua que sigui idònia per parlar-ne. Tanmateix, si d’alguna manera l’intel·lecte humà arriba a confegir-se una idea de la naturalesa de Déu Pare, fallaria de ple si es pensés que la del seu Fill no és exactament la mateixa, o que no és idèntica a la del Sant Esperit. I si alguna cosa de positiu podria haver concebut amb relació al Pare, tot ho perdria ja que s’allunya de la Trinitat qui pretén dissociar la Unitat perfecta. Quan proclamem, doncs, la nostra fe en el Pare, el Fill i l’Esperit, allunyem de la imaginació les formes de les coses visibles, els espais de temps de la natura. Eliminem els llocs on es posen les coses i les coses que s’hi posen. Excloem del nostre pensament tot allò que s’estén per un espai determinat, tot allò que queda comprès dins d’uns límits, tot allò que no és sempre arreu i que no és sempre tot sencer. En el concepte de Déu Trinitat cal descartar la idea de distàncies o de graus. Si hom pretén opinar de Déu d’una manera digna, que no gosi desfavorir una de les persones. No atribueixi un honor major al Pare que el Fill o a l’Esperit".

D’una forma més existencial, Gregori de Nazianz parla així de la Trinitat: "Déu és un de sol, sense principi i mancat de causa, no limitat a cap ésser d’abans ni als que vindran un dia, abraçant l’eternitat i l’infinit. Així, un és, tot ell, el qui engendra, i el Fill és creador i pastor del món, poder i voluntat del Pare. Hi ha un sol Esperit, Déu que prové de Déu benèvol. En la Trinitat que jo adoro, una de sola és la força, únic l’intel·lecte, una de sola la glòria i també el poder és únic. Per això no pot desfer-se en trossos, sinó que té màxima glòria en la seva única harmonia divina".

Com diu l’Escriptura: "Pregunta, des d’un extrem del cel fins l’altre, si hi ha quelcom comparable a l’amor que Déu ens ha demostrat". Vet ací el misteri de la Trinitat. Sant Pau es pregunta qui coneix la intimitat de Déu, i respon que només la coneix l’Esperit, aquell mateix Esperit que ha estat infós en el nostre cor perquè coneguem a fons els dons que Déu ens ha fet.

Francesc-Xavier Marín

Activitats parroquials i Notícies

VETLLA DE PREGÀRIA. El proper dijous tindrem, de 19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària amb el Santíssim exposat a la Custòdia. Hi haurà meditació.

DECLARACIÓ DE RENDA. Recordem que en marcar la creueta a la casella corresponent, ajudem l’Església d’una manera notable. No us oblideu de fer-ho en presentar la vostra declaració. Gràcies.

SANTS DE LA SETMANA. Dijous, dia 11, festa de sant Bernabé, apòstol. Dissabte, dia 13, memòria de sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l’Església.

BATEIG. El diumenge, dia 7, tindrem el bateig de Pablo Bel Puerto, veí de la nostra parròquia. Per molts anys!

REUNIÓ DE CATEQUISTES. El dilluns, dia 8, a les 17:30, farem la reunió de catequistes per avaluar el curs. Agrïm la seva dedicació en la formació dels infants.

COL·LECTA DE CARITAS DIOCESANA. La col·lecta del proper cap de setmana, amb motiu de la solemnitat del Corpus, es lliurarà a Caritas diocesana, per ajudar a les necessitats bàsiques presents en la nostra societat.

FESTA DEL CORPUS. El Sr. Cardenal ens convoca a participar en la Missa el dia del Corpus, dia 14 de juny al Pla de la Seu (a 2/4 de set de la tarda) i després seguirà la Processó amb el Santíssim Sagrament pels carrers de la nostra ciutat.

Què diu el Catecisme de l’Església Catòlica sobre la Trinitat?

234 El misteri de la Santíssima Trinitat és el misteri central de la fe i de la vida cristiana. És el misteri de Déu en si mateix. És, doncs, la font de tots els altres misteris de la fe; és la llum que els il·lumina. És l’ensenyament més fonamental i essencial en la "jerarquia de les veritats de fe". "Tota la història de la salvació no és cap altra cosa que la història del camí i els mitjans pels quals el Déu verdader i únic, Pare, Fill i Esperit Sant, es revela, reconcilia els homes, apartats pel pecat, i s’uneix amb ells".

237 La Trinitat és un misteri de fe en sentit estricte, un dels "misteris amagats en Déu, que no poden ser coneguts si no són revelats des del Cel". Déu, certament, ha deixat empremtes de seu ser trinitari a la seva obra de Creació i a la seva Revelació al llarg de l’Antic Testament. Però la intimitat de seu Ésser com a Trinitat Santa constitueix un misteri inaccessible a la sola raó i fins i tot a la fe d’Israel abans de l’Encarnació del Fill de Déu i la tramesa de l’Esperit Sant.

253 La Trinitat és una. No confessem tres déus sinó un sol Déu en tres persones: "la Trinitat consubstancial". Les persones divines no es reparteixen l’única divinitat, sinó que cada una d’elles és enterament Déu: "El Pare és el mateix que és el Fill, el Fill el mateix que és el Pare, el Pare i el Fill el mateix que l’Esperit Sant, és a dir, un sol Déu per naturalesa". "Cada una de les tres persones és aquesta realitat, és a dir, la substància, l’essència o la naturalesa divina".

254 Las persones divines són realment diferents entre si. "Déu és únic però no solitari". "Pare", "Fill", Esperit Sant" no són simplement noms que designen modalitats de l’ésser diví, ja que són realment diferents entre si: "El que és el Fill no és el Pare, i el que és el Pare no és el Fill, ni l’Esperit Sant el que és el Pare o el Fill". Són diferents entre si per les seves relacions d’origen: "El Pare és qui engendra, el Fill que és engendrat, i l’Esperit Sant és qui procedeix". La Unitat divina és Trina.

258 Tota l’economia divina és l’obra comuna de les tres persones divines. Perquè la Trinitat, de la mateixa manera que té una sola i mateixa naturalesa, així també té una sola i mateixa operació. "El Pare, el Fill i l’Esperit Sant no són tres principis de les criatures, sinó un sol principi". Tanmateix, cada persona divina realitza l’obra comuna segons la seva propietat personal. Així l’Església confessa, seguint el Nou Testament: "un és Déu i Pare de qui procedeixen totes les coses, un sol el Senyor Jesucrist pel qual són totes les coses, i un l’Esperit Sant en qui són totes les coses. Són, sobretot, les missions divines de l’Encarnació del Fill i del do de l’Esperit Sant les que manifesten les propietats de les persones divines.

259 Tota l’economia divina, obra alhora comuna i personal, dóna a conèixer la propietat de les persones divines i la seva naturalesa única. Així, tota la vida cristiana és comunió amb cada una de les persones divines, sense separar-les de cap manera. El que dóna glòria al Pare ho fa pel Fill en l’Esperit Sant; el que segueix Crist, ho fa perquè el Pare l’atreu i l’Esperit el mou.