Full parroquial - Barcelona, 14 de juny de 2009 - n. 928
Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser
Corpus
Hi ha vegades en les
quals uns fets aparentment casuals ens col·loquen davant de testimonis de la
profunditat de la vida. Testimonis de gent que, impulsada pel trobament amb la
Divinitat, ha lliurat la seva vida a la tasca d’augmentar la humanitat de
l’ésser humà, a defensar-ne la dignitat i a palesar la voluntat divina de
mantenir l’aliança.
En primer lloc trobem les paraules d’Engelbert Mveng, un jesuïta camerunès assassinat el 1995. Un company de la mateixa parròquia em dóna un full amb la pregària que el Pare Mveng (un dels filòsofs africans més importants del segle XX) estava redactant quan els lladres van entrar a casa seva: "Hem saltat per damunt de la tomba dels nostres Avantpassats i som davant teu, Senyor. Vesteix-nos amb la teva Paraula i veurem la teva Veu d’oceà en oceà, de continent en continent. I nosaltres serem la teva veu d’una terra a una altra terra, d’una raça a una altra raça, d’un cor a un altre cor". Fidel a aquest esperit el pare Mveng va treballar al llarg de tota la seva vida per preservar la dignitat dels africans, per defensar la cultura i les tradicions dels seus avantpassats. Gran part dels seus textos reflecteixen aquesta vocació que, sentida des de nen quan vivia l’explotació del colonialisme, era ben conscient d’haver rebut un ensenyament més gran d’allò que ell seria capaç d’explicar.
En segon lloc, un altre testimoni de la paradoxa d’haver de trobar paraules per explicar aquelles vivències d’unió amb la Divinitat. En aquest cas a través dels mots del bisbe Pere Casaldàliga: "Com un riu que m’envaeix mansament, que penetro enlluernat. Com un riu que m’arrossega, poderós, en la seva corrent mentre obro, lliurement, el meu camí. Com un riu que respecta les meves ribes. Com el cel sencer a la seva falda que jo segueixo de nit de genolls i sota el sol com una abraçada. Com un riu que m’acull, que em satisfà. Que jo invento amb les aigües de la seva Gràcia. Com un riu que ja ha arribat i que està per arribar. On mor el dia i neix el nou dia. Com un riu que emporta i que jo porto endins (...) Tot just en veig el color, sense les formes. Veig l’esplendor del rumb, no el camí. Sento des de fa anys la mateixa veu. Demà serà massa tard. Avui és un dia fosc. Ser fidel seria ser-ho cada instant gris, sense majors certeses, rere la Crida, a les palpentes per la vida, en multitud i a soles amb l’ésser humà (...).La meva força i el meu fracàs ets Tu. La meva herència i la meva pobresa. Ets la meva justícia, Jesús. La meva guerra i la meva pau. La meva lliure llibertat. La meva mort i la meva vida. Tu, paraula dels meus crits, silenci de la meva espera, testimoni dels meus somnis, creu de la meva creu. Causa de la meva amargor, perdó del meu egoisme, crim del meu procés, jutge del meu pobre plor, raó de la meva esperança. Tu, la meva terra promesa. Tu ets la pasqua de la meva pasqua. Glòria per sempre a tu, Senyor Jesús (...) No tenir res, no dur res, no poder res, no demanar res. I, de passada, no callar res. Només l’evangeli afilat. I el plor i el somriure en la mirada, i la mà estesa i la vida lliurada".
Moisès va experimentar dalt del Sinaï el contacte amb Déu; aquella visió va canviar la seva vida i la dels hebreus que es dirigien a la Terra Promesa, i uns sacrificis d’animals van segellar aquella aliança. Però el lliurament de Jesús establirà una nova aliança per tota la humanitat; una aliança que ens apropa al Déu viu i que, en paraules de la Carta als Hebreus, el constitueix "Senyor del món renovat que ara comença". Testimonis d’una vida lliurada en nom de Déu, del Cos de Crist capaç de revitalitzar la humanitat.
Francesc-Xavier Marín.
Activitats parroquials i Notícies
VETLLA DE PREGÀRIA. El proper dijous tindrem, de 19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària amb el Santíssim exposat a la Custòdia.
COL·LECTA DE CARITAS DIOCESANA. La col·lecta d‘aquest cap de setmana, amb motiu de la solemnitat del Corpus, es lliurarà a Caritas diocesana, per ajudar a les necessitats bàsiques presents en la nostra societat.
FESTA DEL CORPUS. El Sr. Cardenal ens convoca a participar en la Missa el dia del Corpus, dia 14 de juny al Pla de la Seu (a 2/4 de set de la tarda) i després seguirà la Processó amb el Santíssim Sagrament pels carrers de la nostra ciutat.
CATEQUESI D’ADULTS. El dimarts, dia 16, tindrem la propera sessió de catequesi d’adults, a les 20:30h. Hi sou tots convidats.
CENTRE PARROQUIAL ROSER. El Consell del Centre Parroquial Roser (a.c.) es reunirà el dimecres, a les 18h, per organitzar les properes festes del Roser.
Per a Pensar? No és graciós?
No és graciós com 50 €
sembla tant quan ha de ser per a donar a l’Església i tan poc quan l’usem per a
nosaltres mateixos quan anem de compres?
No és graciós com una hora és tan llarga quan servim Déu, però tan curta quan anem a un partit de futbol o el mirem per la televisió?
No és graciós com una hora a l’església sembla molt més llarg que el temps que passem veient una pel·lícula?
No és graciós com no trobem les paraules quan preguem, però les trobem de seguida per conversar amb un amic?
No és graciós trobar pesat el fet de llegir un capítol de la Bíblia, però és fàcil llegir una revista sencera?
No és graciós com volem les butaques de la primera fila en el cinema o en un xou, però sempre ens asseiem en el fons de l’església?
No és graciós com necessitem de dos o tres setmanes d’anticipació per a agendar un compromís a l’església però per a altres programes estem sempre disponibles?
No és graciós com tenim dificultat d’aprendre a evangelitzar, però com és fàcil aprendre i explicar l’última xafarderia?
No és graciós com creiem el que diuen els diaris, però qüestionem la Bíblia?
No és graciós com tot el món vol ser salvat sense necessitat de creure, dir o fer res?
No és graciós com s’envien milers d’acudits per e-mail que es propaguen com un incendi però quan es reben missatges sobre el Senyor no són reenviats?
No és graciós? No, és trist... pensa en això....