Full parroquial - Barcelona, 21 de juny de 2009 - n. 929

Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser

SUPERAR LA CRISI

Quan arriben moments de crisi els fonaments trontollen. Tot allò que tenia l’aparença de ser prou sòlid per fonamentar la nostra vida s’esvaeix i la inconsistència sembla tenir via lliure. Tot sembla perdre la seva dimensió de seguretat, tenim dubtes sobre la certesa de les coses i llavors flaqueja la nostra esperança en la realitat. Justament per això una situació de crisi és altament pertorbadora: no només afecta alguna dimensió particular de la realitat sinó que, al capdavall, és a nosaltres mateixos a qui compromet.

Aquesta va ser precisament la gran temptació de Job, presentada a l’Antic Testament com a model de totes les flaqueses humanes: mentre tot li va bé ell confia en Déu com a un creient fervorós però, quan van maldades, perd la seguretat. Quan perd les collites, se li mor el bestiar i els fills i se li crema la casa tot el seu món s’ensorra i, amb ell, la fe. Dubta de les paraules de la seva dona que pretenen mantenir intacta l’esperança; posa en qüestió les explicacions dels seus amics i, fins i tot, perilla la seva confiança en Déu. Job només recuperarà el consol quan la revelació de Déu li mostri que tot està en bones mans, que malgrat les aparences de caos la realitat està ben fonamentada.

Aquesta setmana ha tingut lloc a Barcelona la VI trobada de representants de religions a Catalunya. Delegats de les diferents tradicions espirituals presents a casa nostra ens hem trobat per reflexionar sobre el paper de les religions davant de la crisi que ens afecta. Hem constatat la complexitat d’una crisi que té una vessant econòmica, una altra de financera i una altra de laboral, però que incorpora també una perspectiva de crisi de valors: hi havia una tolerància social envers la cobdícia sense aturador que semblava sancionar un suposat dret a enriquir-se sense límits ètics, la irresponsabilitat de qui només vetllava pel benestar personal, la insolidaritat de qui ha preferit fer la seva prescindint del bé comú...

En el document conclusiu d’aquesta trobada de representants de religions fem notar que resultarà més fàcil i ràpid sortir de la crisi econòmica que no pas refer-nos de la crisi de valors. Que recuperar la confiança en la bona fe de la gent és més complex que confiar en la bona gestió dels bancs. Que enfortir l’esperança en l’ésser humà serà més complicat que esperar la recuperació de l’economia global. Però, quan tot trontollava, Déu va enfortir la confiança de Job. Quan ell ja desesperava va adonar-se que no podia perdre la fe perquè res no és capaç de tòrcer els plans de Déu. Sant Pau insistirà en la mateixa idea en la seva carta als Corintis quan els digui que tot allò antic ja ha caducat i ha irromput la novetat de Déu. Que ja no valen les antigues mirades sobre la realitat perquè ara tot és nou. Déu ha imposat un límit a la tempesta del mar, dirà Déu a un preocupat Job. I, en l’evangeli Jesús, quan els deixebles li recriminin si tant li és que s’enfonsin, calmarà les aigües amenaçadores de la seva comunitat. No hi ha crisi que sigui més potent que el pla de Déu.

Així ho va constatar el Salmista: "Les naus han contemplat les meravelles de Déu en l’oceà: quan les tempestes aixecaven les onades i regiraven els estómacs dels mariners, Déu va apaivagar les aigües i els va conduir al port anhelat. Donem gràcies a Déu per la seva misericòrdia".

Francesc-Xavier Marín

Activitats parroquials i Notícies

VETLLA DE PREGÀRIA. El proper dijous tindrem, de 19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària amb el Santíssim exposat a la Custòdia. Hi haurà meditació.

CONSELL PARROQUIAL. El dilluns, dia 22, tindrem l’última reunió del Consell Parroquial per avaluar la marxa del curs i preparar-ne el proper.

GRUP DE GENT GRAN. El dimarts, dia 23, a les 18:15h tindrem el final de curs del grup de Gent Gran, tot comentant el següents números del Compendi del Catecisme i participant d’un piscolabis de germanor.

COL·LECTA DE CARITAS DIOCESANA. La setmana passada vam recollir per la col·lecta de Caritas amb motiu de la solemnitat del Corpus la quantitat de 1265€. Moltes gràcies a tots els que vàreu contribuir.

SANT JOAN BAPTISTA. El dimecres dia 24, solemnitat del naixement de sant Joan Baptista, és alhora una festa laboral, per la qual cosa queda suprimida la missa de 8 del matí.

SANTS DE LA SETMANA. Dilluns, dia 22, Sant Paul’i de Nola, sant Joan Fisher i sant Tomàs More. Divendres dia 26, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, prevere i fundador de l’Opus Dei.

ÒBOL DE SANT PERE. El 29 de juny, solemnitat de sant Pere i sant Pau, tradicionalment es realitza una colAlecta anomenada «Òbol de sant Pere», que es lliura a la Santa Seu. En no ser dia festiu civilment, es trasllada, no la festa, però sí la colAlecta al diumenge proper, dia 5 de juliol.

LA VEU DE LA COMUNITAT. Com cada any, en acabar el curs escolar, també significa que «La veu de la Comunitat» deixarà de fer sentir la seva veu, per a donar pas a les vacances. Agraïm al Xavier Marín, que amb els seus articles ens ha ajudat a reflexionar la Paraula de Déu. A ell i a tots els qui llegiu aquest full cada diumenge, moltes gràcies.

ANY SACERDOTAL. El Papa Benet XVI ha establert un any sacerdotal. Ell mateix, en una carta adreçada als capellans, n’explica els motius: «He decidit convocar oficialment un Any Sacerdotal en ocasió del 150 aniversari del dies natalis de Joan Maria Vianney, el sant patró de tots els rectors del món, que començarà el divendres 19 de juny de 2009, solemnitat del Sagrat Cor de Jesús jornada tradicionalment dedicada a la pregària per a la santificació del clergat. Aquest any vol contribuir a promoure el compromís de renovació interior de tots els preveres, perquè el seu testimoni evangèlic en el món d’avui sigui més intens i incisiu, i es conclourà en la mateixa solemnitat de 2010». I acaba la carta bo i encomanant els sacerdots a Maria, tot dient: «Confio aquest Any Sacerdotal a la Santíssima Mare de Déu, demanant-li que susciti en cada prevere un impuls generós i renovat dels ideals de total donació a Crist i a l’Església que van inspirar el pensament i la tasca del sant Capellà d’Ars. Amb la seva fervent vida de pregària i el seu apassionat amor a Jesús crucificat, Joan Maria Vianney va alimentar la seva entrega quotidiana sense reserves a Déu i a l’Església. Que el seu exemple fomenti en els sacerdots el testimoni d’unitat amb el bisbe, entre ells i amb els laics, tan necessari avui com sempre. Malgrat el mal que hi ha en el món, conserven sempre la seva actualitat les paraules de Crist als seus deixebles al Cenacle: «En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món» (Jn 16,33). La fe en el Mestre diví ens dóna la força per mirar amb confiança el futur.

Final de curs

Aquests dies, com heu pogut veure, anem acabant moltes de les activitats pròpies de la vida parroquial: la catequesi d’infants, els grups de joves, de Gent Gran, la catequesi d’adults, i altres activitats que portem a terme dins la parròquia.

Hi ha activitats, però, que mai no es poden acabar: les misses de diari i dominicals, la feina que duen entre mans l’Acció Social de la parròquia —que no tanca en tot l’estiu, i que agraïm l’esforç i la dedicació que hi esmercen—, el despatx parroquial, les comunions als malalts, etc.

Fer vacances forma part de la vida de les persones, i n’és un dret. Les vacances, però, són per refer forces, per canviar d’activitat, per dedicar-se més i millor a la família, per atendre altres necessitats que ens envolten, per llegir allò que fins ara no hem tingut temps, per sortir a caminar tot contemplant la natura i gaudint del bon temps.

No obstant això, no podem fer vacances de Déu. Ell segueix esperant-nos, oferint-se Ell mateix a l’eucaristia diària i dominical, oferint el seu perdó i la seva misericòrdia.

Ara que tindrem, potser, una mica més de temps, caldria anar incorporant nous costums que ens apropin més a Déu, o aprofundint aquells que ja vivim a diari: Visitar-lo, sovint, si pot ser cada dia, a la capella, tractar millor la nostra Mare del Cel tot dedicant-li temps amb el rés del rosari, esmerçar temps a la lectura atenta de l’Escriptura i de llibres d’espiritualitat que ens ensenyin a conèixer i estimar millor el nostre Déu i Senyor, i tantes altres iniciatives que l’amor pot fer-nos descobrir.

Que Déu Trinitat i la nostra Patrona, la Mare de Déu, en l’advocació del Roser, beneeixen tot el que de bo heu fet aquest curs, les vostres famílies, els vostres propòsits i tot el que feu per la nostra estimada parròquia.

Mn. Joan Costa, rector.