Full parroquial
- Barcelona, 20 de setembre de 2009 - n. 932
Gran Via de les Corts
Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org;
sedase.net/Roser
Qui vulgui ser el primer...
«Llavors es va asseure,
va cridar els Dotze i els va dir:" Si algú vol ser el primer, ha de ser el
darrer i el servidor de tots "». ¿És que Jesús condemna, amb aquestes paraules,
el desig de sobresortir, de fer grans coses a la vida, de donar el millor d’un
mateix, i privilegia en canvi la deixadesa, l’abandonament, els negligents? Així
ho pensava el filòsof Nietzsche, que es va sentir amb el deure de combatre
ferotgement el cristianisme, reu, en la seva opinió, d’haver introduït al món el
«càncer» de la humilitat i de la renúncia. En la seva obra «Així parlava
Zaratustra» ell s’oposa a aquest valor evangèlic el de la «voluntat de poder»,
encarnat pel superhome, l’home de la «gran salut», que vol alçar-se, no abaixar.
Pot ser que els cristians a vegades hagin interpretat
malament el pensament de Jesús i hagin donat ocasió a aquest malentès. Però no
és certament això el que vol dir-nos l’Evangeli. «Si algú vol ser el primer
...»: per tant, és possible voler ser el primer, no està prohibit, no és pecat.
No només Jesús no prohibeix, amb aquestes paraules, el desig de voler ser el
primer, sinó que us anima. Només que revela una via nova i diferent per a
realitzar-lo: no a costa dels altres, sinó a favor dels altres. Afegeix, de fet:
«... sigui el darrer i el servidor de tots».
Però quins són els fruits d’una o altra forma de
sobresortir? La voluntat de poder condueix a una situació en què un s’imposa i
els altres serveixen; un és «feliç» (si pot haver felicitat en això), els altres
infeliços: només un en surt vencedor, tots els altres derrotats: l’un domina,
els altres són dominats.
Sabem amb quins resultats es va posar per obra de
l’ideal del superhome per Hitler. Però no es tracta només del nazisme, gairebé
tots els mals de la humanitat provenen d’aquesta arrel. A la segona lectura
d’aquest diumenge Sant Jaume es planteja l’angoixant i perenne pregunta: «D’on
procedeixen les guerres?». Jesús, en l’Evangeli, ens dóna la resposta: del desig
de predomini! Predomini d’un poble sobre un altre, d’una raça sobre una altra,
d’un partit sobre els altres, d’un sexe sobre l’altre, d’una religió sobre una
altra ...
En el servei, en canvi, tots es beneficien de la
grandesa d’un. Qui és gran en el servei, és gran ell i fa grans als altres; més
que elevar-se per sobre dels altres, eleva els altres amb ell. Alessandro
Manzoni conclou la seva evocació poètica de les empreses de Napoleó amb la
pregunta: «Va ser veritable glòria? A la posteritat l’àrdua sentència ». Aquest
dubte, sobre si es va tractar de veritable glòria, no es planteja per a la Mare
Teresa de Calcuta, i tots els que diàriament serveixen la causa dels pobres i
dels ferits de les guerres, sovint amb risc per a la seva pròpia vida.
Queda només un dubte. Què pensar de l’antagonisme en
l’esport i de la competència en el comerç? També aquestes coses estan
condemnades per la paraula de Crist? No, quan estan contingudes dins de límits
de correcció esportiva i comercial, aquestes coses són bones, serveixen per
augmentar el nivell de les prestacions físiques i.... per baixar els preus en el
comerç. Indirectament serveixen al bé comú. La invitació de Jesús a ser l’últim
no s’aplica, certament, a les curses ciclistes o a les de Fórmula 1!
Però precisament l’esport serveix per aclarir el límit
d’aquesta grandesa respecte a la del servei. «A les curses de l’estadi tots
corren, més un de sol rep el premi», diu Sant Pau (1 Co 9,24). Només cal
recordar el que passa al final d’una final de 100 metres llisos: el vencedor
exulta, és envoltat de fotògrafs i portat triomfalment enlaire, tots els altres
s’allunyen tristos i humiliats. «Tots corren, més un de sol rep el premi».
Sant Pau extreu, però, de les competicions atlètiques,
també un ensenyament positiu: «Els atletes -diu- es priven de tot, i això per
una corona corruptible!; Nosaltres en canvi per rebre de Déu la corona
incorruptible de la vida eterna». Llum verd, per tant, a la nova carrera
inventada per Crist en la qual el primer és qui es fa últim de tots i servent de
tots.
Activitats parroquials i
Notícies
FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ. El dijous dia 24,
és la festa de la patrona de l’arquebisbat i ciutat de Barcelona. És dia de
precepte a la ciutat. L’horari de misses serà com els diumenges.
VETLLA DE PREGÀRIA. Com cada dijous, de 19:15h a
20:00h, tindrem la vetlla de pregària amb el Santíssim exposat a la Custòdia. En
ser la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè hi haurà també meditació.
EXCURSIÓ PARROQUIAL. Amb motiu de les festivitats de la
Mare de Déu del Roser, hem organitzat una excursió a Sant Benet de Bages i Santa
Maria de l’Estany. Tindrà lloc el dissabte 17 d’octubre i el preu de la sortida
serà de 40€. Apunteu-vos a la sagristia.
CATEQUESI. Reprenem el curs i amb ell una de les
activitats més importants per a la vida d’una parròquia: la formació dels
infants. Per a ser admesos a la catequesi, els alumnes han d’haver començat el
3r. curs de primària. Els infants que ja han celebrat la comunió tenen també la
possibilitat de continuar la formació cristiana aprofundint altres temàtiques,
com ara la història bíblica. La inscripció es podrà fer a la sagristia cada dia
feiner de 9 a 10 del matí i els diumenges mentre l’església sigui oberta, des
del dia 14 de setembre fins el 4 d’octubre. Totes les sessions de catequesi
tindran lloc, en principi, els dilluns feiners del curs escolar, de 18:10h a
19:10h de la tarda. Si hi ha un número suficient d’infants podrà organitzar-se
també un grup els dimarts a la mateixa hora. L’inici de la catequesi serà el
dilluns dia 5 d’octubre.
SANTS DE LA SETMANA. Dilluns, dia 21, festa de sant
Mateu, apòstol i evangelista. Dimecres dia 23, memòria de sant Pius de
Pietrelcina. Dijous dia 24, solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, Patrona
principal de l’Arquebisbat de Barcelona.
BANDERES DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ. Ha sorgit una
iniciativa ciutadana per recordar que el que realment celebrem el dia 24
d’aquest mes és la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat de Barcelona.
Hi ha que s’obliden d’aquest patronatge i volen reduir la festa a un fet civil
sense cap rellevància religiosa. Per la qual cosa s’han fet unes banderes on hi
ha la Mare de Déu en l’advocació de la Mercè, i les paraules escrites: «Mare de
Déu de la Mercè, patrona de Barcelona». S’ha proposat de penjar-les en les
balconades de les cases durant aquests dies de festa. Si en voleu adquirir una,
podeu demanar-la a la sagristia. El preu és de 3 euros.
GRUP DE GENT GRAN: Aquesta setmana reprenem una altra
de les activitats habituals de la nostra parròquia, el grup de Gent Gran.
Aquesta vegada, pel fet de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, tindrem
la sessió el dimarts, dia 22 a les 18:30. Prosseguirem tot comentant els números
del Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica, del nn. 218-232.
VOCACIONS. El proper diumenge dia 27, una noia —Raquel
Puñet— del grup de joves que ens trobem tots els dimecres al vespre, farà la
presa d’hàbit com a religiosa de les germanes de Schönstatt. Per la qual cosa,
un grup d’aquesta colla anirem a Madrid, on tindrà lloc la celebració, per
acompanyar-la en aquest dia tant important per a ella. També un noi d’aquest
grup —Jesús Segura— ha entrat aquest estiu com a novici de l’Institut del Verb
Encarnat, que tenen el noviciat a Itàlia. Preguem perquè Déu promogui més
vocacions entre nosaltres i per la fidelitat d’aquest dos joves.
MANIFESTACIÓ PRO VIDA A MADRID. Recordem el que ja
anunciàrem la setmana passada sobre la manifestació en favor de la vida, el dia
17 d’octubre. Per a facilitar l’anada a Madrid, poseu-vos en contacte amb
e-cristians, al telèfon 93.206.08.83 o bé envieu un e-mail a secretaria@e-cristians.net.
El preu del bitllet anar/tornar de Madrid és de 31,69 €/pers. Apunta-t’hi ara!!!
Canviar
Durant anys vaig ser un neuròtic. Era un ésser
angoixat, deprimit i egoista. I tot el món insistia en dir-me que canviés. No
deixaven de recordar-me el neuròtic que jo era. I jo m’ofenia, encara que estava
d’acord amb ells, i desitjava canviar, però no acabava d’aconseguir-ho per molt
que ho intentés.
El pitjor era que el meu millor amic tampoc deixava de
recordar-me com era jo. I també insistia en la necessitat que jo canviés. També
amb ell estava d’acord, i no podia sentir-me ofès. De manera que em sentia
impotent i com atrapat.
Però un dia em va dir: «No canviïs. Segueix sent tal
com ets. En realitat no importa que canviïs o deixis de canviar. Jo et vull tal com ets i no puc deixar
d’estimar-te».
Aquelles paraules van sonar en les meves oïdes com
música: «No canviïs. No canviïs. No canviïs... Et vull...». Llavors em vaig tranquil·litzar. I em vaig sentir viu.
I, Oh, meravella!, vaig canviar.
Ara sé que en realitat no podia canviar fins a trobar
algú que em volgués, prescindint que canviés o deixés de canviar.
Si vols que algú canviï, estima’l més: aquest és l’únic
camí.