Full parroquial - Barcelona, 27 de setembre de 2009 - n. 933

Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser

El que no és contra nosaltres,
és amb nosaltres

Un dels apòstols, Joan, va veure expulsar dimonis en nom de Jesús a un que no era del cercle dels deixebles i l’hi va prohibir. En contar l’incident al Mestre, aquest li respongué: «Deixeu-lo fer... Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres».

Es tracta d’un tema de gran actualitat. Què pensar dels de fora, que fan quelcom de bo i presenten les manifestacions de l’Esperit, sense creure encara en Crist i adherir-se a l’Església? També ells es poden salvar? La teologia sempre ha admès la possibilitat, per a Déu, de salvar a algunes persones fora de les vies ordinàries, que són la fe en Crist, el baptisme i la pertinença a l’Església. Aquesta certesa s’ha afirmat no obstant això en època moderna, després que els descobriments geogràfics i les creixents possibilitats de comunicació entre els pobles van obligar a prendre nota que havia incomptables persones que, sense cap culpa seva, mai no havien escoltat l’anunci de l’Evangeli, o l’havien escoltat de manera impròpia, de conquistadors o colonitzadors sense escrúpols que feien bastant difícil d’acceptar-lo. El Concili Vaticà II va dir que «l’Esperit Sant ofereix a tots la possibilitat que, en la forma coneguda només de Déu, s’associïn a aquest misteri pasqual» de Crist, i per tant se salvin.

Ha canviat llavors la nostra fe cristiana? No, amb la condició que seguim creient dues coses: primer, que Jesús és, objectivament i de fet, el Mediador i el Salvador únic de tot el gènere humà, i que també qui no el coneix, si se salva, se salva gràcies a Ell i a la seva mort redemptora. Segon: que també els qui, encara que no pertanyent a l’Església visible, estan objectivament «orientats» cap a ella, formen part d’aquesta Església més àmplia, coneguda només per Déu.

Dues coses, en el nostre passatge de l’Evangeli, sembla exigir Jesús d’aquestes persones «de fora»: que no estiguin «contra» Ell, o sigui, que no combatin positivament la fe i els seus valors, això és, que no es posin voluntàriament contra Déu. Segon: que, si no són capaços de servir i estimar Déu, serveixin i estimin almenys la seva imatge, que és l’home, especialment el necessitat. Diu de fet, a continuació del nostre passatge, parlant encara d’aquells de fora: «Tot aquell que us doni de beure un got d’aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no perdrà la seva recompensa».

Però aclarida la doctrina, crec que és necessari rectificar també una mica més, i és l’actitud interior, la nostra psicologia, la dels creients. Es pot entendre, però no compartir, la mal amagada contrarietat de certs creients en veure caure tot privilegi exclusiu lligat a la pròpia fe en Crist i a la pertinença a l’Església: «Llavors, de què serveix ser bons cristians...?». Al contrari, hauríem d’alegrar-nos immensament enfront d’aquestes noves obertures de la teologia catòlica. Saber que els nostres germans de fora també tenen la possibilitat de salvar-se: què existeix que sigui més alliberador i què confirma millor la infinita generositat de Déu i la seva voluntat de «què tots els homes se salvin»? Hauríem de fer nostre el desig de Moisès recollit en la primera lectura d’aquest diumenge: «Tant de bo que Déu donés a tots el seu Esperit!»

Amb això, hem de deixar a cadascun tranquil en la seva convicció i deixar de promoure la fe en Crist, atès que un es pot salvar també d’altres maneres? Certament no. Només hauríem de posar més èmfasi en el motiu positiu que en el negatiu. El negatiu és: «Creieu en Jesús, perquè qui no creu en Ell serà condemnat eternament»; el motiu positiu és: «Creieu en Jesús, perquè és meravellós creure en Ell, conèixer-lo, tenir-lo al costat com a Salvador, en la vida i en la mort».

Activitats parroquials i Notícies

EXCURSIÓ PARROQUIAL. Amb motiu de les festivitats de la Mare de Déu del Roser, hem organitzat una excursió a Sant Benet de Bages i Santa Maria de l’Estany. Tindrà lloc el dissabte 17 d’octubre i el preu de la sortida serà de 40€. Apunteu-vos a la sagristia.

VETLLA DE PREGÀRIA. Com cada dijous, de 19:15h a 20:00h, tindrem la vetlla de pregària amb el Santíssim exposat a la Custòdia.

CATEQUESI. La inscripció es podrà fer a la sagristia cada dia feiner de 9 a 10 del matí i els diumenges mentre l’església sigui oberta, fins el 5 d’octubre. Totes les sessions de catequesi tindran lloc, en principi, els dilluns feiners del curs escolar, de 18:10h a 19:15h de la tarda. L’inici de la catequesi serà el dilluns dia 5 d’octubre.

CATEQUESI D’ADULTS. Aquesta setmana, el dimarts dia 29, a les 20:30h, en acabar la missa, tindrem la sessió de catequesi d’adults. Continuarem comentant sobre la possibilitat de trobar una Ètica Mundial comuna a tota la humanitat, a la llum d’un document recent de la Comissió Teològica Internacional sobre la Llei Natural.

REUNIÓ DE CATEQUISTES. El dijous, dia 1 d’octubre, a les 5 de la tarda, tindrem la primera reunió de totes les catequistes per preparar el curs, organitzar els grups i distribuir les activitats del primer trimestre. Pregueu tots per la bona marxa de la catequesi i pels fruits apostòlics.

GRUP DE JOVES PROFESSIONALS. Aquesta setmana, el dijous dia 1, a les 21h, tindrem la propera sessió amb el grup de joves professionals.

SANTS DE LA SETMANA. Dia 29, dimarts, festa dels sants arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael. Aquest mateix dia podem pregar especialment per Mn. Miquel Carci, que col·laborà durant anys a la nostra parròquia, i pel nostre sagristà, en Rafael, que celebren la seva onomàstica. Dimecres, dia 28, memòria de sant Jeroni, prevere i doctor de l’Església. Dijous, dia 1 d’octubre, memòria de Santa Teresa de l’infant Jesús, verge i doctora de l’Església. Divendres, dia 2 d’octubre, festa dels sants àngels de la guarda. Dissabte, dia 3, farem memòria del primer aniversari de la mort del bisbe Joan Carrera.

CASAMENTS. El divendres, dia 2 d’octubre es casaran a la nostra parròquia Joan Bigas i Mercè Roca. El dissabte 3 d’octubre també es casaran Maurizio Loprevite i Veronica Guzman. Per molts anys!

MANIFESTACIÓ PRO VIDA A MADRID. Recordem el que ja anunciàrem la setmana passada sobre la manifestació en favor de la vida, el dia 17 d’octubre. Per a facilitar l’anada a Madrid, poseu-vos en contacte amb e-cristians, al telèfon 93.206.08.83 o bé envieu un e-mail a secretaria@e-cristians.net. El preu del bitllet anar/tornar de Madrid és de 31,69 €/pers. Apunta-t’hi ara!!!

EL SANT HOME

En una comunitat vivia un sant home que era molt benvolgut i respectat. Ajudava a tots de diferents maneres i tenia un petit grup de joves a qui orientava.

Un dia una de les dones joves es va quedar embarassada i com el seu pare era molt violent, va tenir por i va inventar que el sant home era el causant. El pare li va reclamar, el va insultar i va propagar això per tota la població i tots es van posar en contra seva. Una cop va néixer el nen l’hi va anar a lliurar i el sant home únicament va dir: "Doncs bé..." i va rebre el nen. Després, tot el poble li va dir que s’anés que ja no el volien i el sant home només va dir: "Doncs bé...", se’n va anar amb el nen i va viure moltes penúries.

Passat un temps la jove es va penedir perquè la seva consciència no la deixava tranquil·la i va acabar confessant al pare la veritat. Aquest es va avergonyir i juntament amb la jove el van localitzar per a demanar-li perdó i que els retornés el nen i el sant home només va dir: "Doncs bé...". Posteriorment tot el poble es va avergonyir i van anar a buscar el sant home, li van demanar perdó i li van pregar que tornés i el sant home només va dir: "Doncs bé...".

El sant home va créixer enormement en respecte i valoració en la consciència del poble i el seu ensenyament va penetrar més profundament. La no violència contra la injustícia, la mentida i la maldat dels altres permet que la justícia divina intervingui per a col·locar les coses en la seva justa mesura. No dubteu mai de Déu i no podem respondre al mal més que amb el bé.

Records sobre Josep M. Pañella

JOSEP MARIA PAÑELLA I MORA, fou cridat pel Senyor a la seva pau el passat 3 de setembre d’enguany, faltant-li vint dies per poder celebrar els 50 anys del seu ingrés a la Companyia de Jesús. Tenia 68 anys que situats en les mitjanes actuals d’edat es pot considerar estar en la plenitud de la maduresa , actualment, al servei de la tasca que havia començat amb el nom tant particular d’ "Arrels"

La notícia d’aquesta mort sobtada ens ha causat un intens impacte en els records de quins el vàrem conèixer. Certament ell no exercia activitat en la nostra parròquia perquè estava amb els qui havia, des del primer moment, escollit per exercir la vocació del seu ministeri: els pobres; però en Josep Maria era fill del Roser !! i sempre l’ha portat "arrelat" en l’ànima ja que a casa seva era una de les prioritats i a mida que creixia infant, noi i jove modelava el seu seny que ja es mostrava evident- veient i mirant, sentint i escoltat, vivint i captant tot el que girava a l’entorn de l’Apostolat de la Caritat: Conferències de Sant Vicenç de Paül; en els anys difícils de la postguerra es feien visites a les famílies pobres i s’ajudava a qui ho necessitava sense condicionaments ni exclusions (vals per llet i pa, roba, mantes, matrícules colAlegi dels fills, . . .); escola dominical per minyones; consultori jurídic; Dispensari parroquial; . . . tot això coordinat des del Secretariat de Beneficència Parroquial del que el seu pare, el senyor Pañella, n’era l’ànima i puntal.

Ell -per nosaltres ja Pare Pañella- n’ha rebut l’herència i ressaltem de família i parròquia- del sentit de tota aquesta activitat, gens fàcil, i sensibilitzat pels valors que això comporta i de la organització que requereix tant de persones, llocs, espais, material, i en un moment del seu sacerdoci sent vibrar el desig de posar-ho en funcionament i donar-hi una estructura convertint-ho en una Fundació que porta per nom "Arrels". Era l’any 1987 i es converteix en el ‘pal de paller´ que aglutina uns 4.500 socis amb una cinquantena de professionals i 245 voluntaris per donar-hi vida, demostrant-ho en el barri tant conflictiu del Raval on hi tenen 14 pisos tutelats, 33 places estables d’allotjament havent atès a més de sis mil persones. Els seus colAlaboradors destaquen d’ell: incondicional fidelitat a l’Evangeli de Jesús i que per donar resposta al sofriment de molts, cal que a l’oració i la fe s’hi afegeixi l’acció concreta d’ajuda als que ho necessiten.

En els records, dos moments importants, amb assistència del P. Pañella, dins de les celebracions l’any 1995 dels 75 anys de la parròquia. El 25 de març un acte d’homenatge a totes les persones del Roser consagrades al servei de Déu i de l’Església sota el lema: Aplec de l’amistat que va reunir una vintena de capellans i religiosos i una altre vintena de religioses. Un d’ells explica que es consideraven ‘les vocacions de Mn. Salvador´ i els deia; "Ferm noi, endavant sempre". El senyor Pañella, al veure’ls deia : Quina collita, oi?!

L’altre, el 8 d’abril, taula rodona: La solidaritat amb el Quart Món presidida pel senyor Josep Mª Pañella i Aldrofeu, el seu fill Josep Mª Pañella rector aleshores de la parròquia de Sant Pere Claver al Poble Sec, sor Genoveva coneguda per la seva labor amb els marginats a la Barceloneta i la germana Francesca Oller. Mn. Francesc Galceran va fer la introducció recordant que el bisbe Dr. Modrego deia que el Roser era la "Parròquia de la caritat". El senyor Pañella visiblement emocionat constatava la falta d’amor fratern que és el principi bàsic de la caritat, va recordar a mossèn Salvador Vial que "havia estat un pare " per a ell; la veu se li va tallar i mentre l’aplaudíem, el fill, recollint les notes del seu pare, les va llegir. Va seguir el P. Pañella explicant que en els anys de la seva infantesa deia als amics que el seu pare tenia una parròquia i que el nom d’"Arrels" li ve pensant de quan jugava al jardí de casa seva amb la pilota trencava els geranis de la seva àvia i que replantava el tros trencat i aquest "tornava a fer arrels i revivia".

Actualment rector de Santa Maria de Bellvitge a l’Hospitalet, prop de l’Escola Joan XXIII de la que professors que assistiren a l’eucaristia funeral ens han dit que en el panegíric ressaltaren que era entusiasta seguidor de Jesús, escoltava molt, acollidor, humil i discret en tot el que feia. Nosaltres des del Roser volem dir-li: Gràcies Josep Maria per sentir-te jardiner de les Benaurances per als pobres!

Josep Alcañiz i Barnils