Full parroquial - Barcelona, 25 d’octubre de 2009 - n. 937

Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser

RECONEIXEMENT

La tradició occidental, ben bé dels seus mateixos inicis, considera que no podem construir una imatge positiva de nosaltres mateixos sense comptar amb l’aprovació dels altres. Ja Plató i Aristòtil creien que el ciutadà només se’n sent quan la resta de veïns li prodiguen una consideració; Hobbes va suposar com a principi antropològic bàsic la necessitat d’aconseguir cada cop més estima per part dels altres; Fiche deia que els subjectes només prenem consciència de les possibilitats derivades de la nostra llibertat si els altres ens animen a prendre decisions; Hegel afirmava que l’exigència de reconeixement és la primera de les causes del canvi social...

En efecte, quan els altres ens critiquen o quan ens retornen una imatge de nosaltres en la qual no ens hi reconeixem experimentem un neguit com si es posés en dubte la nostra identitat. Ben al contrari, quan la gent del nostre entorn ens adreça una mirada amable, consolidem l’autoestima necessària per tenir prou autoconfiança. Vet aquí la qüestió: sense reconeixement per part dels altres la pregunta sobre qui som cadascun de nosaltres quedaria sense resposta. Precisament per això els psiquiatres fan notar que l’augment espectacular dels trastorns de personalitat dels nostres dies es deu, bàsicament, a que vivim en unes societats que afavoreixen l’oblit dels altres. La dinàmica social ens empeny a estar capficats en les nostres ocupacions i preocupacions individuals fins el punt que, a la mínima que badem, vivim una existència autocentrada. L’absència de reconeixement social provoca una ferida moral en les persones que se senten ignorades, menystingudes, marginades... És el resultat de sospitar que el món va al seu ritme amb independència de nosaltres, que els altres decideixen sobre afers que ens afecten sense consultar-nos, que els polítics adopten decisions fins i tot contra l’opinió generalitzada d’uns sectors de la població...

La sociologia clàssica havia construït tota una teoria sobre la construcció d’una societat a partir de diferents cercles concèntrics de reconeixement: el de les relacions afectives (amor, amistat), el de les relacions legals (drets i deures), el de les relacions col·lectives (respecte, solidaritat, igualtat). Per a molts analistes tot això fa fallida en un món postmodern que afavoreix que, en èpoques de crisi, cadascú vetlli per ell mateix i s’oblidi dels altres o, pitjor encara, els trepitgi per tal de sobreviure. Les lectures d’aquests diumenges van, però, en una altra direcció: cal acollir el Regne com els infants, amb senzillesa i sana ingenuïtat; cal dedicar-se al Regne sense que cap altre afer ens distregui l’atenció; cal dedicar-se a estendre el Regne a través de l’actitud de servei i no pas de manipulació dels altres.

El profeta Jeremies cridava a celebrar que Déu reunia la gent dispersa per l’exili; que tots els qui s’havien vist forçats a emigrar ara tornaven a casa seva consolats. I l’evangeli de Marc ens presenta aquell cec que, enmig de la foscor que envaeix la seva vida, sap reconèixer Jesús que passa a la seva vora, el reconeix com a mestre, com a Fill de David i li demana poder veure. En efecte, el reconeixement de Jesús ens fa passar de la ceguesa a la visió, de la foscor a la claror, de la mort a la vida. Es tracta d’un reconeixement que no és de l’ordre del coneixement sinó de la vinculació, com era el cas d’aquell cec que, recuperada la vista, seguia Jesús. És la mateixa experiència del Salmista: Déu actua a favor nostre, renova la nostra vida, ens transforma radicalment, ens fa veure les coses de manera diferent. La trobada amb Jesús és reconfortant, reanimadora, estimulant, capgira els antics valors i obre a una nova dimensió.

Francesc-Xavier Marin

Activitats parroquials i Notícies

GRUP DE GENT GRAN: Aquesta setmana prosseguim amb el grup de Gent Gran. Tindrà lloc el dimarts, dia 27 a les 18:30h.

DOMUND. Diumenge passat vàrem recollir la quatitat de 1490€ per la col·lecta del Domund. Moltes gràcies per la vostra generositat.

ACTUACIÓ MUSICAL. El 30 d’octubre, dissabte, a les 20:30h tindrem una actuació musical a càrrec del grup Sedeta Gospel Singers. No hi falteu pas!

VETLLA DE PREGÀRIA. Recordem, com cada dijous, de 19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària amb el Santíssim Sagrament.

LOTERIA. Com cada any, la nostra parròquia ofereix la possibilitat de participar en la Loteria de Nadal que té lloc el dia 22 de desembre. El número d’enguany és el 13182. El preu de cada butlleta és de dos euros, 40 cèntims dels quals resten per la parròquia.

SANTS DE LA SETMANA. Dimecres 28, festa de sant Simó i sant Judes.

Anuncieu a tothom l’Evangeli (III)

PLA PASTORAL DIOCESÀ 2009-2011

Tercer objectiu: PARTICIPAR ELS IMMIGRANTS EN LES COMUNITATS CRISTIANES

Amb aquest objectiu ens proposem promoure la participació ben activa dels immigrants en la vida i l’activitat de les nostres comunitats cristianes.

Possibles accions:

1. Potenciar en totes les comunitats cristianes la celebració de la Jornada Mundial de les Migracions donant a conèixer el missatge del Sant Pare sensibilitzant davant dels reptes de la immigració.

2. Conèixer la realitat dels immigrants que viuen a la demarcació parroquial, la seva cultura, tradicions, religiositat. Això ajuda a conèixer-los millor, estimar-los i facilitar-los la participació en l’àmbit litúrgic, catequètic, organitzatiu o de servei en la comunitat.

3. Oferir als preveres que vénen a la nostra arxidiòcesi, ja sigui per estudis ja sigui per incardinar-s’hi, un coneixement de la nostra història i de la nostra realitat religiosa i social, per tal d’ajudar-los a la seva participació activa en el propi arxiprestat i parròquia.

4. Revisar què cal modificar o adaptar de la vida i activitats de les comunitats per tal que sense perdre la pròpia identitat es faciliti la participació dels immigrants i s’enriqueixi la comunitat.

5. Sensibilitzar les comunitats perquè considerin l’immigrant com un germà, ja que l’Església és catòlica i cap immigrant és foraster en la comunitat.

6. Invitar els immigrants, amb la deguda preparació, a ser catequistes.

7. Procurar que en els consells pastorals parroquials, arxiprestals i diocesà hi hagi una participació dels immigrants.

8. Convidar als nou vinguts a participar en els moviments d’Acció Catòlica i en altres moviments existents a la nostra Església.

9. Atendre els colAlectius que presenten més dificultats socials per ajudar-los en les seves necessitats i procurar d’oferir-los-hi una correcta integració en la convivència social.