Full parroquial
- Barcelona, 1 de novembre de 2009 - n. 938
Gran Via de les Corts
Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org;
sedase.net/Roser
Manaments
Hi
ha va haver un temps en el qual a catequesi apreníem que la vida del cristià
s’havia d’articular al voltant de les anomenades virtuts teologals (fe,
esperança, amor) i virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa,
temprança). Potser ara més d’un no sap què vol dir això de teologal i de
cardinal però, tanmateix, la tríada fe, esperança i amor forma part de
l’ensenyament més antic de la comunitat cristiana inspirat en la vida de Jesús.
El Nou Testament ho recull de la filosofia grega, sant Tomàs d’Aquino hi va
donar forma teològica, ho va recollir el concili de Trento i així ha arribat
fins a nosaltres en l’actual catecisme. I és que, ara com en l’antigor, l’ésser
humà ha sofert massa com per no esperar en un fonament últim de la realitat que
doni sentit a tot plegat. Hi ha hagut massa desesperació per part d’aquells que
veien la seva vida submergida en l’absurd com per renunciar tranquil·lament a la
idea d’un principi regulador que, més enllà de les aparences, doni consistència
a la realitat. Hi ha hagut massa gent que ha après a desconfiar a causa dels
tripijocs que ha patit com per no continuar creient en la importància de tenir
fe. Malgrat el pas dels segles, malgrat els profunds canvis que ha experimentat
la societat humana, seguim considerant que no té sentit una vida mancada de fe,
esperança i amor. Són plurals les maneres com entenem que cal gestionar la vida
en comú, però seguim pensant que la pregunta sobre com cal viure troba una
resposta en l’apel·lació a les virtuts.
La complexitat de la vida pot convidar a pensar que no
ens en podem sortir a l’hora de trobar-hi una lògica, o que resoldre una vida
amb satisfacció ens supera. Els judaisme de l’època de Jesús havia intentat
buscar-hi un ordre a través de 613 manaments, 365 dels quals ordenaven coses
mentre que la resta en prohibia. Hi va haver un moment en el qual la gent es
trobava desbordada per les circumstàncies. A la mínima que es badava havies
deixat de complir un manament. I és que hi havia preceptes per absolutament
totes les casuístiques de la vida diària: quins nusos eren permesos, si es podia
veure o no aigua d’una font, si es podia escalfar el menjar en dissabte, quants
kilòmetres es podia caminar, quina fruita podia ser menjada, la carn de quins
animals era legal... No ens ha d’estranyar, per tant, que poc abans de Jesús els
mestres de la Llei haguessin entrat en la dinàmica de simplicar-ho tot plegat.
Rabí Hilel havia resumit els 613 preceptes en dos: estimar Déu amb tot el cor,
amb tota l’anima, amb tot el pensament i amb totes les forces, i estimar els
altres com a un mateix. Aquesta serà la mateixa resposta que donarà Jesús quan
li preguntin quin és el primer de tots els manaments. Anirà més enllà del que
deia el llibre del Deuteronomi (que ho resumia en estimar Déu) i vincularà
l’amor a Déu i l’amor al proïsme.
Hem vist en les lectures dels darrers diumenges quin és
el perfil dels qui formen part del Regne de Déu: els qui l’acullen com uns
infants, els qui no viuen esclaus de les possessions, els qui dediquen la seva
vida al servei dels altres, els qui saben reconèixer Jesús... L’evangeli
d’aquesta setmana ens diu que també està a prop del Regne aquell que ha
descobert que estimar Déu i els altres és millor que tots els sacrificis i
ofrenes. L’amor està per damunt del ritual, supera la lògica del càlcul perquè
es basa en la donació. La fe i l’esperança passaran, però tot acte fet per amor
perdurarà eternament.
Francesc-Xavier Marín
Activitats parroquials i
Notícies
CONFERÈNCIA. El dimarts dia 3 de novembre, a les 20:30h
tindrem una interessant conferència sobre l’«Evolucionaisme, Darwin i la fe», a
càrrec del Dr. Daniel Turbon, professor de la Universitat de Barcelona. Hi sou
tots convidats!
VETLLA DE PREGÀRIA. Recordem, com cada dijous, de
19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària amb el Santíssim Sagrament. Hi haurà
meditació.
LOTERIA. Com cada any, la nostra parròquia ofereix la
possibilitat de participar en la Loteria de Nadal que té lloc el dia 22 de
desembre. El número d’enguany és el 13182. El preu de cada butlleta és de dos
euros, 40 cèntims dels quals resten per la parròquia.
SANTS DE LA SETMANA. Dimecres, dia 4, memòria de sant
Carles Borromeo. Divendres, dia 6, memòria de sant Sever, bisbe i màrtir.
TOTS SANTS. Aquest diumenge dia 1 de novembre,
celebrarem la festivitat de Tots Sants. En aquesta diada recordem amb goig tots
els homes i dones que ens han precedit a la casa del Pare i gaudeixen ja de la
joia sens fi.
FIDELS DIFUNTS. El dilluns dia 2 de novembre,
l’Església té un record especial pels fidels difunts, als qui encomana a la
misericòrdia del bon Déu.
INDULGÈNCIES PER ALS DIFUNTS. Segon el ritual de les
indulgències, es concedeix indulgència plenària, aplicable només a les ànimes
del purgatori, als fidels que el dia de la Commemoració de tots els fidels
difunts visitin piadosament una església o oratori, resin l’oració del Senyor i
recitin el símbol de la fe. La mateixa indulgència es concedeix als fidels que,
des del dia 1 fins al dia 8 de novembre, visitin piadosament un cementiri i
preguin mentalment pels difunts. La resta de dies de l’any, en visitar els
difunts al cementiri es concedeix indulgència parcial.
Pastoral Vocacional
El
nostre Cardenal Arquebisbe Lluis Martínez Sistach ha enviat a totes les
parròquies una carta posant en relleu la necessitat d’una pastoral vocacional en
la qual vol que hi participin també els laics, tot aprofitant l’Any Sacerdotal
per intensificar el treball i la pregària per les vocacions sacerdotals. I
proposa distintes actuacions, entre les quals en destaquem:
1a. La pastoral vocacional és fonamental en la pastoral
diocesana i ha de tenir un lloc preeminent en els àmbits, serveis i tasques de
les parròquies, comunitats, moviments, escoles i institucions eclesials.
2a. Cada parròquia dedicarà una pregària especial per
les vocacions sacerdotals cada setmana. Aquesta pregària es farà en el moment
que es consideri més oportú, procurant que hi hagi la màxima participació de
fidels, i contribuirà també a fer que la comunitat valori i agraeixi el
ministeri ordenat com un do de Déu a la seva Església i pregui pels sacerdots.
3a. En la pastoral de les escoles de l’Església ha de
tenir un lloc important la concepció cristiana de la vida com a vocació, i més
en concret les vocacions al matrimoni cristià, al sacerdoci i a la vida
consagrada.
4a. S’ha de promoure a nivell parroquial o arxiprestal
un grup vocacional, els membres del qual ofereixin el seu ajut de pregària i de
sofriment per les vocacions sacerdotals, i també el seu suport moral i material.
5a. Es fomentarà la creació i enfortiment de les
escolanies a tots els nivells. S’intensificarà la participació dels escolans en
les trobades i convivències que el Seminari organitza a nivell diocesà.
__________________________
A la llum d’aquestes
peticions, dedicarem la pregària eucarística que fem tots els dijous abans de la
Missa vespertina a aquesta intenció.
També proposem d’endegar un grup "vocacional", que no
tindrà cap trobada comunitària sinó el compromís personal de cadascun dels
membres de pregar amb freqüència, d’oferir algún sacrifici pel sacerdots i per
les vocacions, o d’ajudar-los moralment o material. Fóra bo que si hi ha algún
que vulgui constar en l’esmentat grup parli amb el rector, per portar-ne la
comptabilitat del que des de la nostra parròquia s’està fent pels sacerdots.
També volem endegar un grup d’escolans que vulguin
ajudar al servei de l’altar, per la qual cosa us demanem que animeu els infants
coneguts vostres, a partir dels sis anys, a apuntar-se. Comuniqueu-ho a
qualsevol dels capellans de la parròquia.