Full parroquial - Barcelona, 8 de novembre de 2009 - n. 939

Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser

DONACIÓ

L’hospitalitat consisteix en deixar entrar els altres a casa nostra i acollir-los. En aquest cas, la comunicació es realitza preferentment gràcies als gests més que no pas per la mediació de les paraules. Com que l’intercanvi acollidor se situa més aviat en la dimensió interpersonal, no pot limitar-se a ser una simple transmissió d’informacions sinó que ha d’afectar les actituds més profundes de la persona. Així, segons una tradició que prové de Tàcit, el mot hospitalitat indica la convicció que tots pertanyem a la família humana: qui inicialment és percebut com a estranger ha de ser rebut com si fos un germà, com un membre de casa amb qui és possible establir-hi una comunicació bàsica. Per això l’hospitalitat no és simplement un refinament cultural sinó que la seva arrel és espiritual: ser hospitalari és un deure sagrat.

Uns dies de feina al Líban m’han permès de constatar tot això sobre el terreny. Totes les comunitats religioses que configuren aquell país del Pròxim Orient (des dels catòlics llatins als catòlics grecs, passant pels maronites i els armenis o els musulmans xiïtes i sunnites) m’han dispensat els millor dels tractes en una terra durament castigada les darreres dècades. Els conflictes recurrents que més aviat convidarien a l’odi o a la desconfiança passen absolutament a un segon pla quan es tracta d’acollir un foraster. En aquest sentit tot ha estat per a mi altament exemplificant durant aquests dies: des de la participació conjunta de cristians de diverses confessions i musulmans, fins a la visita a centres de culte significatius per a diverses confessions. D’una manera especial va ser molt alliçonador per a mi que un grup de notables musulmans m’acompanyessin diumenge passat a missa a l’església de la Mare de Déu del Do a Beirut. Tot plegat permet constatar que, malgrat les conjuntures de la geopolítica d’aquella zona, quan realment hi ha bona voluntat hom s’esforça per superar les barreres.

La primera lectura d’aquest diumenge ens presenta aquella vídua de Sarepta que, bo i la gran secada que assolava el seu país, va acollir el profeta Elies i li va oferir de cor el poc menjar que encara conservava. I l’evangeli, en estricte paral·lel, ens presenta aquella altra vídua que lliura al temple les poques monedes que posseïa. Sempre ha estat igual: són els més pobres els qui s’anticipen a ser generosos, i són els més senzills els qui saben abandonar tota mena de protocol i convenció social per tal de ser acollidors. D’aquesta manera, en l’hospitalitat, tot allò material que s’ofereix a l’hoste (la casa, un plat a taula o un llit on reposar) no és més que el simbolisme de l’obertura total a l’altre. No és capaç de ser hospitalari qui s’aferra a les seves possessions, qui no sap compartir el seu temps i les seves idees. Ja ho deien els clàssics: només pot acollir qui té el cor magnànim.

En efecte, només la grandesa d’esperit trenca les fronteres i escurça les distàncies. Només la generositat esborra les diferències i permet veure els altres tal com són. Només qui sap ser receptiu està pendent de què necessiten els altres. En aquest sentit, no es pot parlar d’autèntica espiritualitat si no hi ha capacitat de despreniment, si hom no s’allibera de tot el pes mort que ens esclafa i així poder avançar lliurement. Per això el Salmista lloa el Senyor que fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam, deslliura els presos, dóna la vista als cecs, redreça els vençuts, guarda els forasters i manté les vídues i els orfes. L’acollida de Déu no té límits i reclama que nosaltres fem el mateix.

Francesc-Xavier Marín

Activitats parroquials i Notícies

CONCERT. El proper dissabte, dia 14, a les 18h, tindrem un concert a càrrec de l’Orquestra Salvador Ribas. Hi sou tots convidats.

COL·LECTA DE GERMANOR. El proper diumenge, dia 15, farem la col·lecta anual de Germanor, per ajudar l’església diocesana en totes les seves activitats. Sigueu generosos.

COL·LECTA D’ALIMENTS. Recordem que, com cada tercer diumenge, la setmana propera farem la recollida d’aliments per ajudar al nostre banc d’aliments a fi i efecte d’atendre les necessitats bàsiques de força gent del nostre barri. Gràcies per la vostra generositat.

SORTIDA CATEQUÈTICA. Hem organitzat, pels nens i nenes de la catequesi, una sortida el dissabte dia 14 al matí. Sortirem de la parròquia a les 10 i tornarem a dinar. Hi ha previst una excursió i una mica d’esport.

VETLLA DE PREGÀRIA. Recordem, com cada dijous, de 19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària amb el Santíssim Sagrament.

SANTS DE LA SETMANA. Dilluns, dia 9, Festa de la Dedicació de la Basílica del Laterà. Dimarts, dia 10, memòria de sant Lleó el Gran, Papa i doctor de l’Església. Dimecres, dia 11, sant Martí de Tours, bisbe. Dijous dia 12, recordarem sant Josafat, bisbe i màrtir.

El temps. Per a reflexionar...

El temps no espera a ningú. Atresora cada moment que tens. 

Sobre la pregària

«La pregària és unió amb Déu i col·loqui amb ell. La pregària manté l’equilibri del món, reconcilia amb Déu, genera llàgrimes santes, és pont sobre les temptacions, mur entre nosaltres i les afliccions. La pregària allunya les lluites de l’esperit, és la benaurança futura, és acció que no tindrà mai final. La pregària és font de les virtuts, és il·luminació de la ment, és destral que talla la desesperació, és signe d’esperança, és victòria sobre la tristesa. La pregària és mirall en el qual veiem els nostres progressos, és indicació del camí a recórrer, és desvetllament dels béns futurs i és penyora de glòria. La pregària, per a qui prega veritablement, és el tribunal, és el judici del Senyor sobre ell ja abans del judici.»

(Sant JOAN CLÍMAC, Escala del paradís, 28).