Full
parroquial - Barcelona, 15 de novembre de 2009 - n. 940
Gran Via de les Corts
Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org;
sedase.net/Roser
Imatges de Déu
En la pràctica pastoral
i en la vida quotidiana hom pot trobar-se amb una constatació: no tothom percep
Déu com un element potenciador de la humanitat i alliberador de la persona.
Molts afirmen que al voltant de la figura de Déu es donen cita un cúmul de pors,
temors, escrúpols morals i repressions. Per a aquests Déu no resulta una força
que desfà nusos sinó una càrrega massa pesada de dur. És tasca dels creients
contribuir decididament a denunciar aquest Déu opressor de l’ésser humà i enemic
declarat de la humanització. No és aquest, en absolut, el Déu de Jesús sinó la
seva negació.
Donat que, com afirma el Nou Testament, Déu ningú no
l’ha vist mai (Jo 1,18), sempre funcionem amb representacions imaginatives que
el fan present a l’experiència humana i cal vetllar per a què aquestes imatges
s’ajustin a allò que Jesús ens va mostrar de Déu. Les imatges fan de mediadores
i, per això, la imatge de Déu té una importància essencial en la vida del
creient. Al capdavall, les figures negatives de Déu són una creació humana,
ídols que no permeten a Déu ser Déu. Per això cal sanar aquelles imatges
deficients de Déu on es congreguen pensaments i sentiments que no ajuden l’ésser
humà en la seva promoció. Les falses imatges de Déu són una malaltia espiritual
que no només perjudica a qui les té o les manté sinó que condiciona l’acceptació
o no de Déu per part dels altres. Ja ho sabem: sovint allò que realment es
refusa no és Déu sinó les males imatges que n’oferim, el testimoni defectuós que
en presentem: imatges d’un Déu infantil, sàdic o irracional... No és fàcil
modificar les imatges de Déu ja que sovint són el resultat d’una herència
rebuda. Només quan la fe és realment viscuda i personalitzada hom pot rebutjar
les falses representacions de Déu. I és que modificar la imatge que ens fem de
Déu comporta necessàriament canviar-nos a nosaltres mateixos, modificar la
nostra autocomprensió, convertir-nos.
Cada generació humana busca la presència de Déu enmig
dels afers de la vida quotidiana. Anhela localitzar la traça divina en la
realitat, com una mena de constatació d’un sentit de l’existència que potser a
vegades es perd de vista. I, en funció de les contingències de cada moment, cada
persona intueix la manifestació de Déu d’una forma singular, sovint de forma
nova i inesperada. I, al llarg del temps, aquestes intuïcions no queden
limitades a la intimitat del cor individual sinó que són ofertes com a un do i
un desafiament a l’Església en el seu conjunt. Així, mica a mica, es va
aprofundint en el sentit de l’expressió "crec en Déu". El Déu viu és una font
que mai no s’esgota, una font d’aigua que flueix constantment per satisfer la
set humana. Déu desborda energia, disposa d’un impuls alliberador i salvador
sense límits, capaç de crear sempre tota mena de novetat. El Misteri de Déu, que
supera tot allò que podem imaginar, comprendre i expressar, alimenta la fe d’una
forma sempre sorprenent: Déu no és simplement l’imaginari del Poder, de l’Ésser,
de la Força..., sinó que Jesús el presenta sobretot lligat a la vulnerabilitat,
el patiment, la pobresa, l’oferta, el perdó. Jesús va eliminar moltes falses
imatges de Déu i les va substituir per altres models. I en els temps que ens ha
tocat de viure el misteri de la gràcia, la compassió del Crucificat,
l’alliberament existencial, el rostre femení de Déu, el Déu festiu, el Déu
anti-racista o el Déu interreligiós són alguns nous paradigmes que cal
considerar seriosament.
El cel i la terra passaran però no les paraules de Déu,
afirma l’evangeli d’aquesta setmana. El temps no passa en va i, més enllà de la
pura cronologia, el temps que flueix i tot ho transforma modifica també les
nostres representacions de Déu mirant de trobar aquelles que, bo i respectant el
misteri diví, més ajustin a la sensibilitat de cada moment. Però l’essència de
Déu roman per sempre, no passa ni envelleix. Com diu el Salmista, podem confiar
que Déu sempre serà a la nostra vora tenint cura dels nostres passos.
Francesc-Xavier Marín
Activitats parroquials i
Notícies
CATEQUESI D’ADULTS. El dimarts, dia 17, a les 20:30h,
reprenem les catequesis d’adults. Tractarem de la nova encíclica del Papa Benet
VI, «Caritas in Veritate». Hi sou tots convidats!
COL·LECTA DE GERMANOR.
Aquest cap de setmana farem la col·lecta anual de Germanor, per ajudar
l’església diocesana en totes les seves activitats. Sigueu generosos.
Com cada any per aquestes dates, l’Església, al nostre
país, dedica un dia a fer una col·lecta extraordinària per a cadascuna de les
Esglésies locals diocesanes. Aquest any el lema de la "Diada de Germanor" és
"Som part d’una Església que acompanya i ajuda. Participa-hi" i vol conscienciar
tots els fidels de la necessitat d’ajudar l’Església perquè serveixi millor i
més adequadament en tots els camps en què treballa a favor de la societat (Càritas,
serveis d’acollida, formació i catequesi, Seminaris, conservació i construcció
de temples, celebracions sacramentals, pastoral de joventut, esplais i colònies
d’estiu, pastoral familiar, pastoral de la salut, mitjans de comunicació social,
moviments laïcals, atenció a la gent gran, missions i ajuda al tercer món, i
altres).
VETLLA DE PREGÀRIA. Recordem, com cada dijous, de
19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària amb el Santíssim Sagrament.
SANTS DE LA SETMANA. Dimarts dia 17, memòria de santa
Isabel d’Hongria; Dimecres, dia 18, dedicació de la Catedral de Barcelona.
Dissabte, dia 21, presentació de santa Maria Verge.
He après ...
He
après... que ningú és perfecte, ... fins que t’enamores.
He après que... la vida és dura, ... però jo ho sóc
més!
He après que... les oportunitats no es perden mai;
...les que tu deixes marxar, les aprofita un altre.
He après que... quan sembres rancor i amargor, ...la
felicitat fuig del teu costat
He après... que necessitaria usar sempre paraules
bones, ...perquè demà potser me les hauré d’empassar.
He après... que un somriure és una manera econòmica per
a millorar el teu aspecte.
He après... que no puc triar com em sento, però sempre
puc fer alguna cosa.
He après que... quan el teu fill nounat té el teu dit
en la seva mà, et té enganxat a la vida.
He après que... tots volen viure al cim de la muntanya,
...però la felicitat passa mentre l’escales.
He après que... es necessita gaudir del viatge, i no
pensar només en la meta.
He après que... és millor donar consells només en dues
circumstàncies: quan són demanats i quan en depèn la vida.
He après que... com menys temps malbarato, més coses
faig.
Parlar i callar
PARLAR oportunament, és encert. PARLAR enfront de
l’enemic, és civisme. PARLAR davant una injustícia, és valentia. PARLAR per a
rectificar, és un deure.
CALLAR misèries humanes, és caritat. CALLAR a temps, és
prudència. CALLAR de si mateix, és humilitat. CALLAR paraules inútils, és
virtut.
PARLAR per a defensar, és compassió. PARLAR davant un
dolor, és consolar. PARLAR per a ajudar els altres, és caritat. PARLAR amb
sinceritat, és rectitud.
CALLAR quan ens acusen, és heroisme. CALLAR quan ens
insulten, és amor. CALLAR les pròpies penes, és sacrifici. CALLAR en el dolor,
és penitència.
PARLAR de si mateix, és vanitat. PARLAR restituint la
fama, és honradesa. PARLAR aclarint xafarderies, és estupidesa. PARLAR dissipant
falsedats, és de consciència.
CALLAR quan ens fereixen, és santedat. CALLAR per a
defensar, és noblesa. CALLAR defectes aliens, és benevolència. CALLAR havent de
parlar, és covardia.
PARLAR de defectes, és ferir. PARLAR havent de callar,
és neciesa. PARLAR per parlar, és ximpleria. PARLAR de Déu, significa molt
d’amor.
CALLA A TEMPS El qui parla molt, erra molt. Callar a
temps és de savis. (Proverbis 10, 19).