Full parroquial - Barcelona, 29 de novembre de 2009 - n. 942

Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser

ESTAR ALERTA

Existeix un cercle hermenèutic entre les conductes i la intencionalitat. En efecte, la pura materialitat dels comportaments és insuficient per poder-los qualificar èticament; sense apel·lar a la intenció que els motiva ens veuríem només abocats a la simple descripció d’allò que la gent fa, sense la possibilitat de descobrir-ne la veritable essència, la seva condició causal i les finalitats que es pretenien. Ara bé, les intencions no són mai directament observables i, per tant, han de postular-se en cada cas. I aquí rau precisament la dificultat de la tasca: les mateixes conductes (o conductes semblants) poden respondre a intencions d’ordre divers: des del compromís ètic que deriva de les creences religioses fins a la voluntat manipuladora...

Per sortir d’aquest atzucac s’acostuma a recórrer en filosofia moral al concepte de "rectitud d’intencions", és a dir, a donar per suposat, d’entrada, que la conducta humana no només respon a motivacions racionals sinó també (i sobretot) a una declarada voluntat ètica. En aquest sentit, parlar de rectitud d’intencions vol dir fer-ho d’honestedat, de transparència, d’integritat. En definitiva, es tracta de referir-se a la dimensió més íntima i insondable de la consciència.

Aquest és l’objectiu de la consciència rectament formada: una invitació permanent a la reflexió, un intent insubornable de revisió i avaluació d’allò que hem fet, una voluntat determinada de fer el bé. Per això la rectitud de consciència demana la capacitat de recolliment necessària per poder entrar dins del propi cor i sondejar-lo en profunditat, cada dia i a cada moment. Capacitat d’introspecció per evitar deixar-se endur per les primeres impressions, ja que allò dolent acostuma a ser més sorollós que allò bo, sovint discret i silenciós. Capacitat d’introspecció per adquirir aquelles virtuts necessàries per a la rectitud: bondat, humilitat, sinceritat... Capacitat per perdonar i perdonar-se per tal de poder rectificar. Aspiració a allò més elevat, anhel de tendir sempre a allò òptim i no deixar-se endur per la comoditat. Decisió clara de fer les coses bé, de buscar incansablement allò més just i escaient, de fer servir totes les nostres habilitats en vistes al bé comú.

"Estigueu alerta sobre vosaltres", proclama l’evangeli d’aquest diumenge. Ara que comencem el temps d’Advent és més pertinent que mai aquest consell. Hi ha sempre sotjant el risc de viure amb l’ai al cor, de perdre l’alè de por en veure com es torcen les circumstàncies. Per això en l’evangeli Jesús reclama que, quan ens trobem en aquesta situació, alcem el cap ben alt perquè aviat serem alliberats. En la mateixa direcció, sant Pau demanarà als cristians de Corint que mantinguin el cor ferm i net. Justícia, bondat, amor són els valors dels quals parlen les lectures d’avui com a concreció d’una sana intenció. Només amb la recta intenció podrem evitar l’error i la confusió i viure encaminats vers els valors: altruisme, noblesa, transparència, proximitat, saviesa, diàleg, compassió... La recta intenció qualifica els nostres actes, posa al descobert la seva autèntica condició, mostra realment als altres allò que som. Per això el Salmista pot dir que Déu renova la nostra vida com l’aigua renova l’estepa, com els cants dels qui van a segar la collita, com la joia dels qui creuen que Déu actua a favor d’ells.

Francesc-Xavier Marín

Activitats parroquials i Notícies

NOVENA DE LA IMMACULADA. Hi ha la tradició de dedicar nou dies abans de la festa de la Immaculada per preparar-nos adientment per a l’esmentada festa. Per la qual cosa, enguany tindrem, de 19:15 a 20h de la tarda, des del dilluns dia 30 de novembre fins el dilluns dia 7 de desembre inclòs, l’exposició amb el Santíssim, el res del rosari i estona de silenci per a la pregària personal.

ACCIÓ SOCIAL. Com cada any, el grup d’acció social demana la col·laboració de tota la parròquia per portar a terme les seves activitats i, en concret, la campanya de Nadal. Per la qual cosa, es prega la vostra generositat per poder confeccionar els lots d’aliments que es lliuren sempre per aquestes dates, i per donar suport al nostre banc d’aliments. Es necessita especialment oli, conserves, torró, polvorons, llaunes, i coses que no caduquin a curt termini. Per facilitar-ne la recollida es farà els dies 5 i 6 de desembre, per a disposar de suficient temps. Tanmateix s’accepten aliments fins el dia 20.

CATEQUESI D’ADULTS. Aquest dimarts, dia 1 de desembre, primer dimarts de mes, tindrem la propera sessió de catequesi d’adults. Tractarem sobre alguns aspectes d’història de l’Església.

GRUP DE JOVES PROFESSIONALS. Aquest dijous, dia 3 de desembre, el grup de joves professionals tindrem exposició amb el Santíssim i meditació per preparar l’Advent. Començarà a les 9 del vespre i en acabar soparem plegats.

RECÉS D’ADVENT. El dissabte dia 5, d’11 a 13:30h, tindrem un recés d’advent obert a tota la parròquia per preparar l’Advent. Hi hauran dues meditacions, temps de pregària personal i disponibilitat per a confessar-se.

LOTERIA. Com cada any, la nostra parròquia ofereix la possibilitat de participar en la Loteria de Nadal que té lloc el dia 22 de desembre. El número d’enguany és el 22460. El preu de cada butlleta és de dos euros, 40 cèntims dels quals resten per la parròquia.

SOBRE L’ADVENT. L’Advent té, com a teló de fons principal l’Esperança, esperança que no es pot assimilar ni a la confiança en Déu ni, menys encara, a les diverses esperances humanes, les quals, si bé n’hi ha que són bones, no són el mateix que l’esperança cristiana centrada en l’arribada d’Aquell que ha de venir i l’adveniment del cel nou i la terra nova, que és la que demana l’Església especialment durant aquest temps d’Advent. Les dues formes litúrgiques més habituals de l’esperança cristiana són el Parenostre, quan diem "vingui a nosaltres el vostre Regne", i l’aclamació després de la consagració de la missa, en dir "esperem el vostre retorn, Senyor Jesús".

SANTS DE LA SETMANA. El dilluns, dia 30 de novembre, festa de sant Andreu, apòstol. El dijous dia 3, memòria de sant Francesc Xavier.

L’art d’esperar

No conservem ni una sola paraula de sant Josep; no és algú que parli o arregli les coses a la seva conveniència; es limita a escoltar el que l’àngel li descobreix de la veritat. La veritat de Déu és més important que el que viu Josep. I Josep respecta aquesta veritat sense agressivitat, sense pensar fins i tot en defensar-se. Tant per a Maria com per a Josep, l’anunciació és una mica increïble. Ningú no és capaç d’estar a l’altura de semblant veritat. I, no obstant això, no hi ha en ells escepticisme, ni un comportament dubitatiu; cap distanciament, res de semblant al «ja veurem...». Únicament fe i abandonament.

I nosaltres? No podrem ser feliços mentre no esfondrem les muralles que envolten el nostre jo, mentre no ens obrim al misteri dels altres, l’altre i l’Altre. Tampoc podrem ser feliços si no arribem a contemplar en profunditat els esdeveniments passats i presents de la nostra existència. Déu hi és present: no hi ha cap circumstància que no hagi estat fruit del seu pla, o amb la qual no hagi volgut dir-nos alguna cosa. Encara estem a temps de descobrir-la. És impossible viure sense confiança.

L’única via cap a la felicitat és la de ser un home, una dona, d’advent: algú que escolta més que parla, algú que sap, sobretot, que per a Déu res no és impossible. Com esperem tan poc, Déu només ens pot donar poc: és impossible alimentar a qui no té fam. Els nostres contemporanis no es limiten a desitjar aconseguir la felicitat per si mateixos, la volen en plenitud i immediatament. La nostra època és impacienti: esperar és gairebé impossible. El conegut eslògan «Emporti-s’ho ara i pagui demà» és la traducció popular i comercial d’aquesta disposició de la ment.

Esperar ajuda a madurar. Si alguna cosa es manifesta al llarg de tota la Bíblia, és l’art d’esperar. No serà la nostra falta d’alegria, d’esperança i de fervor el major obstacle per a l’evangelització?

Godfried Daneels, Una mirada d’esperança (ed. Palabra)