Full parroquial - Barcelona, 6 de desembre de 2009 - n. 943

Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser

TRANSFORMACIÓ

Pocs autors com Marc Chagall han sabut expressar la dimensió sublim de l’espiritualitat. Nascut en el si d’una família jueva tradicional el 1887 a Vitebsk (Bielorússia), va estar marcat des del moment mateix del naixement per l’excepcionalitat. Així, mai no va saber amb exactitud quin any va néixer, ja que el seu pare va falsificar la data de naixement per tal d’estalviar-li a la llarga fer el servei militar. El part va ser llarg i, per fer-ho encara més complicat, es va desencadenar un incendi i la família va salvar el nadó traient-lo de la casa dins d’una olla. Chagall recorda que els seus pares sempre li van dir que aquell dia l’havia salvat un àngel. Per això abandonarà el seu nom originari (Moyshe) i adoptarà el de Marc. Amb 20 any es desplaça a Sant Petersburg per estudiar dibuix i, només amb 3 anys, rebrà el títol de Belles Arts. Llavors s’instal·larà a París per perfeccionar la seva tècnica i el 1914, quan esclati la Guerra Mundial, tornarà al seu poble on serà nomenat comissari artístic. Rebrà el seu primer gran encàrrec: pintar el teatre jueu de Moscou i farà un mural immens representant al·legòricament el cant, la dansa, la recitació i la literatura. El seu pare, jueu ortodox, li recordarà sempre la prohibició bíblica de representar figures humanes per tal evitar la temptació d’adorar les imatges. Per això Chagall mai no serà un pintor realista: les seves figures són sempre esquemàtiques, com si es tractés simplement d’un esborrany, com si de pressa fes un gargots davant una figura que irromp sobtadament. Chagall dirà que va aprendre del seu judaisme que allò important no és la representació de la realitat sinó l’experiència interior de l’artista. Segurament per això els seus amics pintors de les avantguardes de Paris l’anomenaven "el poeta". El poeta Apollinaire explica que la primera vegada que va ser convidat a l’estudi de Chagall, sorprès per l’expressivitat d’aquelles pintures, només va poder exclamar: "Això és sobrenatural".

Chagall està també molt influït per l’art de les icones del cristianisme ortodox rus. Les icones també estan molt més preocupades per expressar el sentit de les coses que no pas per reproduir-les amb fidelitat de retratista. Els colors de les icones de les esglésies ortodoxes seran predominants en les pintures de Chagall. Il·lustrarà Les Faules de La Fontaine i Les Ànimes Mortes de Nicolai Gogol però, sobretot, la seva pintura és de temàtica religiosa, espiritual, mística... Pintarà moltes escenes del Gènesi i de l’Èxode, dels llibres del profetes i dels evangelis. I arribarà al seu cim quan a finals dels anys 50 rebrà l’encàrrec de fer els vitralls del baptisteri de l’església de Nostra Senyora de Totes les Gràcies a la ciutat d’Assy: una impressionant escena del pas de la Mar Roja impressiona els fidels per la seva immensitat, per l’esclatant claredat dels vidres i per la vibrant llum acolorida que banya la nau de l’església. "La meva funció bàsica com a artista ha estat il·lustrar els efectes de la presència de Déu en el món" va dir Chagall poc abans de morir el 1985, gairebé centenari. En efecte, Chagall és feliç dibuixant quadres foscos travessats literalment en diagonal per un raig de llum que simbolitza la irrupció de la gràcia divina; o dibuixant els àngels que, de manera discreta, guien els éssers humans pel camí recte; o representant figures humanes reduïdes a la simplicitat més absoluta com a expressió de la senzillesa que resulta del contacte amb Déu. Com diu l’evangeli d’aquest diumenge d’Advent, la presència de Déu transforma el paisatge: els camins s’aplanen, les fondalades s’alcen, s’abaixen les muntanyes i el terreny escabrós esdevé una vall. Tal com va pintar Marc Chagall, la salvació de Déu ho renova tot.

Francesc-Xavier Marín

Activitats parroquials i Notícies

ACCIÓ SOCIAL. Com cada any, el grup d’acció social demana la col·laboració de tota la parròquia per portar a terme les seves activitats i, en concret, la campanya de Nadal. Per la qual cosa, es prega la vostra generositat per poder confeccionar els lots d’aliments que es lliuren sempre per aquestes dates, i per donar suport al nostre banc d’aliments. Es necessita especialment oli, conserves, torró, polvorons, llaunes, i coses que no caduquin a curt termini. Per facilitar-ne la recollida es farà els dies 5 i 6 de desembre, per a disposar de suficient temps. Tanmateix s’accepten aliments fins el dia 20.

NOVENA DE LA IMMACULADA. Recordem que aquest diumenge i dilluns continua la novena de la Immaculada amb l’exposició del Santíssim i rosari, de 19:15 a 20h de la tarda.

FESTA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ. El dia 8 de desembre, dimarts, se celebra la solemnitat de la Immaculada Concepció. És festa de precepte i l’horari de Misses serà el propi dels diumenges.

VETLLA DE PREGÀRIA. Com tots els dijous, de 19:15h a 20:00h, tindrem la vetlla de pregària amb l’exposició del Santíssim.

VIDEOFORUM. El dissabte, dia 12, a les 17:30h de la tarda, passarem la película "Damasco", sobre la vida de sant Pau, i tot seguit la comentarem. Hi sou tots convidats.

SANTS DE LA SETMANA. El dilluns, dia 7, memòria de sant Ambròs, bisbe i doctor de l’Església. I aquesta setmana tindrem moltes festes marianes: el dimarts, solemnitat de la Immaculada Concepció. Dijous, dia 10, Nostra Senyora de Loreto. I dissabte, dia 12, Nostra Senyora de Guadalupe.

RECOLLIDA D’ALIMENTS. El dijous dia 10, a les 9:30h, l’escola del Sagrat Cor farà una celebració de la paraula en la qual els infants oferiran els aliments recollits en la campanya de Nadal per l’Acció Social de la parròquia.

Paciència i esperança

Un pastor tenia dues ovelles i estava content perquè les dues havien parit i tenien uns bells i juganers xais.

Durant la nit el pastor tancava les seves dues ovelles en un corral que tenia molt a prop de la casa. Així s’assegurava que llops i guineus no les matessin.

Durant el dia les deixava anar perquè anessin a pasturar pels turons. I aquell dia les va deixar anar com sempre i va deixar els xais al corral. És molt arriscat deixar-los tan petits.

Les dues ovelles van creuar el riu caminant a peu ferm sobre les pedres. Les aigües del riu eren poc profundes i el creuaven diàriament. Però tot seguit es va deslligar un temporal molt fort amb una pluja torrencial. Les aigües van descendir dels turons i van arribar tèrboles a la llera del riu i aquest es va desbordar.

El pastor va sortir fins a la riba, perquè sabia que s’acostava l’hora que les seves ovelles tornarien, per alletar les seves criatures i passar la nit en el corral i va veure que seria impossible qualsevol intent per creuar aquell torrent d’aigües, sense exposar-se a ser atropellat i colpejat contra les pedres.

Una ovella es va posar a pasturar pacient en la riba, esperant que les aigües baixessin; l’altra es va impacientar i va començar a lamentar-se: «Aquesta aigua no descendirà i els meus petits es moriran de fam, aquí ens sorprendrà el llop i ens morirem». L’altra ovella va tractar de calmar-la: «No t’impacientis, recorda que ja vam veure moltes crescudes del riu i sempre vam veure les aigües descendir, no ens passarà res greu i demà alletarem els nostres fills».

De res van valer les seves reflexions, l’ovella es va llançar a l’aigua. El pastor la mirava impotent des de la riba oposada. La pobra ovella va avançar un parell de metres, però les aigües la van vèncer i la van arrossegar riu avall, el pastor i la companya van veure com el cos de la desgraciada era dut pel corrent, que la colpejava contra totes les roques.

En fosquejar, les aigües ja havien descendit bastant, pastor i ovella es miraven des de les dues ribes, el pastor, que coneixia bé els passos menys arriscats, va entrar a l’aigua i lentament i curosa, va arribar fins a l’altra riba, va lligar una corda al coll de la seva ovella i ambdós van tornar a creuar el riu.

Els xais petits belaven en el corral, el pastor va fer que els dos orfes mamessin de l’ovella que havia sobreviscut, que es va constituir en la seva mare adoptiva.

Sense esperança és impossible tenir paciència, perquè ningú espera l’impossible i l’esperança més bella és la que neix en situacions més desesperants. La impaciència, amb la que volen assolir-ho tot avui i de seguida, és la que et fa perdre l’oportunitat d’assolir-ho demà.