Full parroquial - Barcelona,
13 de desembre de 2009 - n. 944Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser
La Paraula
No
conservem cap retrat fidedigne d’Eckhart ni cap descripció que ens permeti
fer-nos-en una imatge. No sabem, per tant, quin aspecte tenia. Però ens ha
quedat allò més interessant que la història ens en podia haver llegat: la seva
paraula sota la forma de 128 sermons, pronunciats en alemany i adreçats a un
públic no especialitzat. Simplement llegint-los s’entén perquè Eckhart ha passat
a la història com un dels místics més importants de tots els temps. Així, el
filòsof Martin Heidegger va resumir la seva importància dient simplement: “D’ell
hem après a viure”.
Eckhart neix el 1269 en el si d’una família acomodada de Turíngia. Va entrar en els dominics i aviat va destacar per la seva intel·ligència. Així, va ser enviat a fer estudis a Colònia i a París i començà una meteòrica carrera: prior del seu monestir a Erfurt, professor a la Sorbona, responsable dels 56 convents dominics de Saxònia, vicari general de Bohèmia, secretari particular del superior del dominics a Estrasburg, professor a Colònia... Va ser una vida de gestió i de reflexió en un moment fortament convuls de la història europea: la confrontació entre el rei Felip de França i el Papa Bonifaci VIII que arriba al moment culminant amb el procés contra els templaris, o els durs conflictes entre el príncep Lluís IV de Baviera i el Papa Joan XXII d’Avinyó que van ser un excel·lent reflex del mal ambient regnant: el Papa (considerat herètic per molts teòlegs) va excomunicar el príncep, i aquest va reaccionar ocupant Roma, deposant el Papa i imposant l’antipapa Nicolau V... Eckhart viu aquest ambient, i d’una manera especial pateix la pressió provocada per l’aparició de molts grups de creients que s’oposen al centralisme papal i reclamen més llibertat espiritual: Margarita Porete serà cremada viva, les beguines seran condemnades pel concili de Vienne i molts d’aquests nous grups reclamaran a Eckhart un clar posicionament. Eckhart té llavors 65 anys i un prestigi notable: les seves obres són llegides amb fruïció i els seus sermons circulen àmpliament en els cercles de renovació espiritual. Per això passarà a ser sospitós, la Inquisició l’investigarà i acabarà insinuant que el poden acusar d’heretgia. Eckhart replica diverses vegades reclamant la seva ortodòxia i, en no obtenir resposta de la Inquisició, es desplaça en persona a Avinyó per exposar el seu cas al Papa Joan XXII. Morirà en el camí de retorn a casa seva el 1328. Segles després serà rehabilitat i les seves tesis místiques seran assumides per l’oficialitat teològica: la gràcia de Déu habita l’ànima dels justos, els santifica i els divinitza a través d’allò que s’anomena la inhabitació de Déu.
No se’ns ha conservat cap retrat d’Eckhart, però en conservem la paraula potent. Igual com en el cas de Joan Baptista o de Jesús. La gent acudia a ells, en temps convulsos, demanant-los una paraula que els ajudés a saber què havien de fer. La seva resposta va ser sempre la mateixa:cal estar amatents a la Paraula de Déu que ens convida a viure d’acord amb els principis de justícia i amor. Tal com diu el profeta Sofonies, quan tot sembla convidar al desànim perquè es torcen les nostres expectatives no hem de deixar caure les mans; quan les circumstàncies de la nostra vida provoquen inquietud cal conservar l’alegria i el bon tracte. La justificació de sant Pau als cristians de Filips és la mateixa que va defensar fa 700 anys Eckhart: el Senyor és a prop. Bona lliçó per al temps d’Advent.
Francesc-Xavier Marín
Activitats parroquials i Notícies
ACCIÓ SOCIAL.
CATEQUESI D’ADULTS. El dimarts, dia 15 de desembre, a les 20:30h, tindrem la propera sessió de catequesi d’adults.Tractarem sobre el sentit de la “feminitat” en el pla de Déu. Hi sou tots convidats.
VETLLA DE PREGÀRIA. Com tots els dijous, de 19:15h a 20:00h, tindrem la vetlla de pregària amb l’exposició del Santíssim.
COL·LECTA DE CÀRITAS. El proper cap de setmana, dia 20, farem la tradicional col·lecta de Nadal per Càritas Diocesana a fi i efecte d’ajudar els més necessitats. Confiem en la vostra generositat.
SANTS DE LA SETMANA.
El dilluns, dia 14, celebrarem la memòria de sant Joan de la Creu. El dimecres, dia 16, sant Josep Manyanet, prevere.
Per què el Verb es va fer carn?
El Catecisme de
l’Església Catòlica es fa aquesta pregunta i respon tot aportant cinc respostes.
1. La primera és, tot seguint el Credo, «Per nosaltres els homes i per la nostra salvació va baixar del cel, i per obra de l’Esperit Sant es va encarnar de Maria la Verge i es va fer home».
2. El Verb es va encarnar aquest és el segon motiu per a salvar-nos reconciliant-nos amb Déu: "Déu ens va estimar i ens va enviar el seu Fill com a propiciació pels nostres pecats" (1 Jn 4,10). "El Pare va enviar el seu Fill per a ser salvador del món" (1 Jn 4,14). "És va manifestar per a llevar els pecats" (1 Jn 3, 5).
La nostra naturalesa malalta exigiria ser sanada; estripada, ser restablerta; morta, ser ressuscitada. Havíem perdut la possessió del bé, era necessari que se’ns retornés. Tancats en les tenebres, calia que ens arribés la llum; estant captius, esperàvem un salvador; presoners, un socors; esclaus, un alliberador. (Sant Gregori de Nisa).
3. El Verb es va encarnar, perquè nosaltres coneguéssim així l’amor de Déu: "En això es va manifestar l’amor que Déu ens té: que Déu va enviar al món el seu Fill únic perquè visquem per mitjà d’ell" (1 Jn 4, 9). "Perquè tant va estimar Déu al món que va donar el seu Fill únic, perquè tot el qui cregui en ell no mori, sinó que tingui vida eterna" (Jn 3, 16).
4. El Verb es va encarnar per a ser el nostre model de santedat: "Preneu sobre vosaltres el meu jou, i apreneu de mi ... "(Mt 11, 29). "Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida. Ningú no va al Pare sinó per mi" (Jn 14, 6). I el Pare, en el cim de la transfiguració, ordena: "Escolteu-lo" (Mc 9, 7). Ell és, en efecte, el model de les benaurances i la norma de la llei nova: "Estimeu-vos els uns als altres, com jo us he estimat" (Jn 15, 12). Aquest amor té com a conseqüència l’ofrena efectiva de si mateix (Mc 8, 34).
5. I l’últim motiu que esmenta el Catecisme és que el Verb es va encarnar per a fer-nos "partícips de la naturalesa divina" (2 P 1, 4): "Perquè aquesta és la raó per la qual el Verb es va fer home, i el Fill de Déu, Fill de l’home: Perquè l’home en entrar en comunió amb el Verb i en rebre així la filiació divina, es convertís en fill de Déu" (S. Ireneu,). "El Fill de Déu es va fer home per a fer-nos Déu" (S. Atanasi). "El Fill Unigènit de Déu, volent fer-nos participants de la seva divinitat, va assumir la nostra naturalesa, perquè, havent-se fet home, fes déus als homes" (Sant Tomàs).