Aquests
dies ha fet 10 anys de la mort del dramaturg francès Bernard-Marie Koltès. Mort
prematurament amb només 41 anys, la seva breu vida només li va permetre
d’estrenar 6 de les seves obres teatrals però adquirir una gran anomenada
internacional. Poc sabem de la seva vida personal, de manera que ens resulta
pràcticament impossible evitar fer-nos-en una idea a partir de la seva obra
literària. Les sis peces estrenades per Koltès estan farcides de llargs monòlegs,
de personatges afectats per un desemparament gairebé absolut, de marginats
socials que no troben el seu lloc en l’existència; són autèntics drames humans,
despullats de qualsevol artificiositat, amb una estructura senzilla però
altament efectiva.
Així, per exemple, l’obra titulada “La nit just abans dels boscos” és un pur monòleg d’un immigrant irregular, sense casa ni feina, que intenta trobar una mica d’escalfor humana en un invisible interlocutor anònim. Una altra de les seves peces, titulada “Combat de negre i de gossos”, se situa a Nigèria, en un conjunt de 6 cases protegides per un filferro de pues, amb torres de vigilància i un petit exèrcit de mercenaris; la història narra la singular peripècia d’un misteriós personatge del qui no se’ns diu res que reclama entrar en una d’aquestes cases per endur-se’n sense èxit el cadàver d’un treballador negre mort d’accident laboral. La tercera obra de Koltès es titula “Moll oest” i explica com uns rodamóns que malviuen en un magatzem abandonat del port de Nova York assisteixen muts a l’arribava d’un home de classe mitjana que hi acudeix per suïcidar-se. La quarta peça teatral es titula “En la soledat dels camps de cotó” i relata els llargs monòlegs d’un venedor que no sabem exactament què ven i d’un comprador que no sap exactament què vol comprar. La cinquena obra duu el títol de “Retorn al desert” i és una visió esperpèntica de la infància de Koltès en la ciutat de Metz durant els convulsos anys en els quals Algèria es va independitzar de França. Finalment, la seva darrera obra, titulada “Roberto Zucco”, es basa en el cas real d’un noi que va assassinar els seus pares,va cometre tota mena de delictes i va acabar suïcidant-se a la presó.
L’obra de Koltès és profundament desencoratjadora sobre la societat contemporània. Tots els seus personatges són individus aïllats i desarrelats que busquen desesperadament algú que els escolti, algú que estigui pendent d’ells, algú que, almenys durant una estona, els mostri una mica d’afecte. Són gent sense expectatives, sense il·lusions ni ganes de viure com a resultat d’haver patit l’oblit dels altres. El text que Koltès va enviar als mitjans de comunicació just abans de morir reflecteix clarament el missatge que volia transmetre en els seus drames: “Davant del misteri de l’existència ens hem d’obrir completament per tal de forçar el Misteri a mostrar-se”.
Aquest diumenge el salmista aconsella dient: “Descarrega la teva preocupació en el Senyor i ell et sostindrà”. Koltès aspirava a que tots els espectadors dels seus drames se sentissin d’alguna manera reflectits en els seus protagonistes: superats per les circumstàncies i atabalats perquè no troben ningú en qui recolzar-se. Les lectures d’avui ens presenten el cas contrari: Maria pren la decidida iniciativa d’anar visitar la seva cosina Elisabet i fer-li companyia en el tram final del seu embaràs. Què és Nadal sinó la commemoració de Déu mateix que s’encarna per fer estada entre nosaltres?
Francesc-Xavier Marín
NADAL. El proper
divendres, dia 25 celebrarem amb goig la festa de Nadal. Per la qual cosa, queda
suprimida la missa vespertina del dia 24 de les 20h i tindrà lloc la Missa del
Gall a les 12:00h de la nit. En acabar la celebració hi haurà l’adoració a
l’infant Jesús i un piscolabis de germanor per desitjar-nos un bon Nadal.
La Parròquia de la