Missatge de Nadal de Benet XVI

«Avui brillarà una llum sobre nosaltres, perquè ens ha nascut el Senyor». La litúrgia de la Missa de l’aurora ens ha recordat que la nit ja va passar, el dia està avançat; la llum que prové de la gruta de Betlem resplendeix sobre nosaltres.

Però la Bíblia i la Litúrgia no ens parlen de la llum natural, sinó d’una llum diferent, especial, d’alguna manera projectada i orientada cap a un "nosaltres", el mateix "nosaltres" pel qual el Nen de Betlem "ha nascut". Aquest "nosaltres" és l’Església, la gran família universal dels creients en Crist, que han esperat amb esperança el nou naixement del Salvador, i avui celebren en el misteri la perenne actualitat d’aquest esdeveniment.

Al principi, entorn del pessebre de Betlem, aquest "nosaltres" era gairebé invisible als ulls dels homes. Com ens diu l’Evangeli de sant Lluc, incloïa, a més de Maria i Josep, a uns pocs senzills pastors, que van arribar a la gruta avisats pels Àngels. La llum del primer Nadal fou com un foc encès en la nit. Tot al voltant estava fosc, mentre en la gruta resplendia la llum veritable "que il·lumina tot home" (Jn 1,9). I, no obstant això, tot succeeix amb senzillesa i d’amagat, segons l’estil amb el que Déu actua en tota la història de la salvació. Déu vol anar posant focus de llum concrets, per a donar després claredat fins a l’horitzó. La Veritat, com l’Amor, que ella conté, s’encén allí on la llum és acollida, difonent-se després en cercles concèntrics, gairebé per contacte, en els cors i en les ments dels quals, obrint-se lliurement a la seva resplendor, es converteixen al seu torn en fonts de llum. És la història de l’Església que comença el seu camí a la gruta pobra de Betlem, i a través dels segles es converteix en Poble i font de llum per a la humanitat. També avui, per mitjà dels qui van a la trobada del Nen Jesús, Déu segueix encenent focs en la nit del món, per a cridar els homes que reconeguin en Ell el "signe" de la seva presència salvadora i alliberadora, estenent el "nosaltres" dels creients en Crist a tota la humanitat.

Onsevulla que hagi un "nosaltres" que acull l’amor de Déu, allí resplendeix la llum de Crist, fins i tot en les situacions més difícils. L’Església, com la Mare de Déu, ofereix Jesús al món, el Fill que ella mateixa ha rebut com un do, i que ha vingut per a alliberar l’home de l’esclavitud del pecat. Com Maria, l’Església no té por, perquè aquell Nen és la seva força. Però no l’ha guarda per a si: l’ofereix a quants el busquen amb cor sincer, als humils de la terra i als afligits, a les víctimes de la violència, a tots els que desitgen ardentment el bé de la pau. També avui, dirigint-se a la família humana profundament marcada per una greu crisi econòmica, però abans de res de caràcter moral, i per les doloroses ferides de guerres i conflictes, l’Església repeteix amb els pastors, volent compartir i ser fidel a l’home: "Anem drets a Betlem" (Lc 2,15), allí trobarem la nostra esperança.

[...] Fidel al mandat del seu Fundador, l’Església és solidària amb els afectats per les calamitats naturals i per la pobresa, també en les societats opulentes. Davant l’èxode dels que emigren de la seva terra i a causa de la fam, la intolerància o la deterioració ambiental es veuen forçats a marxar lluny, l’Església és una presència que crida a l’acollida. En una paraula, l’Església anuncia per onsevulla l’Evangeli de Crist, malgrat les persecucions, les discriminacions, els atacs i la indiferència, de vegades hostil, que més aviat li permeten compartir la sort del seu Mestre i Senyor.

Benvolguts germans i germanes, quin do tan gran és formar part d’una comunió que és per a tots. És la comunió de la Santíssima Trinitat, del cor de la qual ha descendit al món l’Emmanuel, Jesús, Déu-amb-nosaltres. Com els pastors de Betlem, contemplem embargats de meravella i gratitud aquest misteri d’amor i llum. Feliç Nadal a tots.