Full parroquial - Barcelona, 10 de gener de 2010 - n. 948

Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser

Els fets de Nadal conviden a la reflexió meditada: misteri del Déu Infant, novetat sorprenent que anuncien els àngels, adoració meravellada dels Mags, anys d’infantesa i de creixement en família... Festes que culminen avui amb la celebració del Baptisme de Jesús. Quasi sense solució de continuïtat, en pocs dies, passem de l’infant al Jesús adult a punt de començar la seva predicació.

El misteri és, tanmateix, idèntic: en la pobresa de la cova de Betlem hom ha de descobrir-hi l’estada de Déu, en la senzillesa de Maria i Josep cal veure-hi el compromís comunitari de Déu, en la candidesa de l’Infant hom hi intueix la calidesa d’un Déu proper, en la proximitat dels pastors hi trobem el poble receptiu a la novetat, en l’adoració dels Mags hom hi albira els savis que saben on trobar l’autèntic Coneixement. Aquest és el missatge de Nadal: els ulls transparents traspassen la superfície dels fets per aprofundir el fenomen de l’encarnació. Un Déu fet home, un Déu que es posa a l’abast, un Déu que es manifesta en gestos i paraules. Aquesta serà la missió dels creients: aprendre a mirar de nou per descobrir l’empremta divina arreu i ser-ne testimonis.

En efecte, es tracta de descobrir els signes dels temps, els senyals que per a cadascun de nosaltres Déu ha disposat per obrir-nos la via a la Saviesa. Aquells Mags que van recórrer terres per acudir a la vora de Jesús en són una prova: res no els va aturar en el seu itinerari espiritual fins Jesús. El poeta Carles Riba expressa la força d’aquesta esperança amb versos inspirats: “Dormen tots tres sota una sola capa; han menjat, han begut, de savi cor beatament rigut amb camellers i pòtols al taulell de l’etapa. Per cada nit, inconfortable pont, passen cap a un nou dia amb reial paciència; un poc de llur closa ciència cau dins el temps obscur que corre sota el son. Dues llunes i escaig, més o menys ben comptades vindrà que ja no comptaran- hauran així de llurs mirades abolit la tristesa d’estar sempre lligades pels nombres i pels mots sabuts per endavant. Els estels havien fins ara  marcat la xifra erta d’un destí o d’un estil, presidit una vetlla clara: aquest, sense ésser allò que es diu gentil, atreu estranyament, com un amor que empara tot semblant que allunya la cara. Fan via els tres; sol, però, cadascun amb imatges humanes que brusques obsedeixen des dels anys exhaurits i dolçament cedeixen. La terra és broixa al llarg del riu profund. Els camellers rondinen i els secretaris abominen de no saber tanta esperança on va. Déu, però, en cada instant, és un pur començar”.

Jesús es posa a la filera, allà a la riba del Jordà, per fer-se batejar i es compleix la profecia d’Isaïes: la Veu el proclama Servent, Escollit, Preferit per implantar la justícia i el dret arreu. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, assegura el Profeta. N’hi haurà prou amb el seu exemple perquè viurà d’acord amb el voler de Déu. En el Baptisme el cel s’esquinça per proclamar la veritable naturalesa de Jesús, de la mateixa manera que el cel es va esquinçar la nit del Naixement per proclamar la vinguda del Messies. A partir de llavors es tracta d’estar a l’aguait per escoltar la Veu que no deixa de mostrar el camí de la justícia i la saviesa que condueix cap a Déu.

Francesc-Xavier Marín

Activitats parroquials i Notícies

VETLLA DE PREGÀRIA. Reprenen tots els dijous, de 19:15 a 20h l’exposició amb el Santíssim.

REUNIÓ DE CATEQUISTES. El dilluns dia 11 de gener, de 5 a 6 de la tarda, tindrem la reunió de catequistes de segon curs per preparar les properes sessions.

Missatge de la Pau de 2010, de Benet XVI

En el Missatge d’aquest any, el Papa ofereix "una visió còsmica de la pau (...) que es realitza en un estat d’harmonia entre Déu, la humanitat i la creació" i "en aquesta perspectiva l’ambient degradat expressa no solament una ruptura de l’equilibri entre la humanitat i la creació, sinó un profund deteriorament de la unió entre la humanitat i Déu".

El Sant Pare manifesta la "necessitat d’actuar", però "no proposa solucions tècniques, ni parla de polítiques governamentals", sinó que "crida al compromís de l’Església en defensa de la terra" i enumera una sèrie de "perspectives per a un camí comú de la humanitat" que parteix de "una visió no reductora de la naturalesa i del ser humà", una crida a la responsabilitat col·lectiva, "una revisió profunda del model de desenvolupament".

En el text es demana també "coherència en matèria de la destinació universal dels béns de la creació", es ressalta la "necessitat d’una solidaritat renovada entre les generacions, (...) projectada en l’espai i el temps" i "entre els països desenvolupats i els que es troben en vies de desenvolupament, sense alimentar visions parcials que tendeixen a extremar algunes responsabilitats respecte a unes altres".

Finalment, el Papa advoca per "una utilització equilibrada dels recursos energètics". El Papa Benet XVI conclou expressant "esperança en la intel·ligència i la dignitat del ser humà" i traçant un "recorregut de profund equilibri interior i exterior, entre el Creador, la humanitat i la creació".

Finalment, el president emèrit del Pontifici Consell Justícia i Pau va subratllar que no era casual la decisió del Papa de dedicar el Missatge d’aquest any al tema de l’ecologia, ja que coincideix amb el 30è aniversari de la proclamació de Sant Francesc d’Assís, l’autor del Càntic de les Criatures, com a patró dels cultors de l’ecologia. "L’amor per la creació, si es projecta en un horitzó espiritual -va acabar- pot dur al ser humà a la fraternitat amb el proïsme i a la unió amb Déu".