GLÒRIA
Quan es produeix un
lapsus i algú és confós amb algú altre pot derivar-se’n una situació còmica i bé,
al contrari, un autèntic drama. Potser no sempre és fàcil dibuixar la línia que
separa la comèdia de la tragèdia i, justament per això, la confusió de
personatges és un recurs tan emprat en la novel·la, en el teatre o en el cinema.
Una obra mestre en aquest sentit és “L’inspector”, de Nikolai Gògol. La peça
teatral explica com l’alcalde d’un poble recòndit de Rússia és advertit del fet
que un inspector d’incògnit ha estat enviat al poble per investigar unes
denúncies a propòsit de mala gestió municipal. Preocupat perquè els veïns
denunciïn els seus abusos sistemàtics, s’adreça corrents a l’hotel del poble per
veure si pot parlar en privat amb l’inspector i evitar ser detingut per estafa i
corrupció. A partir d’aquí l’obra teatral descriu amb detall com l’alcalde
convida el visitant a àpats descomunals i li ofereix diners a canvi del seu
silenci. La gràcia de l’afer rau en què l’espectador de la peça teatral sap que
s’està produint un malentès: en realitat aquell visitant no és l’inspector
governamental, sinó un jove de bona família que ha perdut tots els diners en un
casino i es veu forçat a romandre en aquell poble recòndit fins que no li
arribin diners. Aquest malentès provoca pràcticament sempre el somriure de
l’espectador que observa el desvergonyiment de l’alcalde corrupte i la no menor
cara dura del visitant que accepta fer-se passar per inspector mentre vagi
rebent suborns... No és aquest l’efecte que Gògol esperava dels espectadors de
la seva obra; més aviat tot el contrari: marxava irat dels teatres si el públic
reia i, fins i tot, va escriure articles als diaris insistint en el fet que el
seu objectiu era criticar durament la manca d’ètica dels uns i dels altres. Així,
escriu en un diari: “Lamento que els espectadors no s’hagin adonat que en el
decurs de tota l’obra només hi ha un personatge honrat: el riure ingenu”.
Aquest diumenge l’evangeli de Joan ens presenta Jesús convidat a unes noces a Canà de Galilea. Aquest poble encara existeix i va esdevenir tristament famós fa un parell d’anys, no per unes altres noces, sinó per ser bombardejat durant l’últim conflicte entre Israel i el Líban. No sabem exactament per quin motiu Jesús va ser convidat a aquelles noces. Sigui com sigui, allà es va produir també un malentès, una confusió de personatges: els nuvis i les seves famílies creien haver convidat un simple veí, però l’objectiu de Joan és descriure el primer miracle de Jesús i el començament de la manifestació de la seva glòria.
Hem commemorat durant aquestes passades festes de Nadal que Déu estima la realitat concreta de l’ésser humà. L’estima tant que es va encarnar, va esdevenir un de nosaltres per mostrar com descobrir en la simplicitat de la vida quotidiana la presència oculta de Déu. A les noces de Canà també va haver-hi un tripijoc semblant a de l’obra de Gògol: el cap de servei de les noces, ignorant el miracle, creia que aquells nuvis havien començat la festa servint el vi ordinari i havien deixat per al final el vi exquisit... Però la irrupció de Déu en la història ho capgira tot, transforma totes les realitats millorant-les i fent-les passar de la normalitat a una dimensió extraordinària. Ja ho havia profetitzat Isaïes segles enrere: A Jerusalem la coneixien com “la Desolada”, “l’Abandonada” però, un cop Déu s’hi ha fet present, tothom la coneix com “Déu l’estima”. A Canà Jesús va mostrar per primera vegada la seva glòria, i el Salmista ens convida a contar a tots els pobles aquest glòria. Tenim tot l’any per endavant per descobrir enmig nostre els signes d’aquesta glòria.
Francesc-Xavier Marín
El dissabte 23 de gener
de 2010, a les 11.30 h, tindrà lloc a la basílica de Santa Maria, de la ciutat
de Mataró, la cerimònia de beatificació del que fou rector d’aquella parròquia,
el Dr. Josep Samsó i Elias (Castellbisbal, 1887- Mataró, 1936). Serà la primera
beatificació que es farà a Catalunya des del segle XII, seguint les disposicions
que sobre les beatificacions i canonitzacions ha donat el Sant Pare Benet XVI.