Full parroquial - Barcelona,7 de Febrer de 2010 - n. 952

Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser

Uns dies de treball a París m’han tornat a oferir l’oportunitat de conèixer una mica més aquesta capital europea. El temps no animava a passejar (pluja i neu tots els dies...), de manera que, acompanyat pel director de l’Institut Catòlic de París, he resseguit de cap a fi la línia 4 del metro, aquella que va de la Porta d’Orleans a la Porta de Clignancourt. El meu guia em fa notar que unes quantes estacions d’aquesta línia de metro tenen relació amb un dels personatges més singulars de París: Joris Karl Huysmans (1848-1907). En efecte, originari d’una família d’origen holandès, Huysmans va ocupar fins els 50 anys un fosc lloc de treball en el Ministeri de la Guerra. Durant aquests anys no va dur precisament una vida gaire recomanable ni digna d’elogi; més aviat tot el contrari. Com que era molt apassionat de la història de l’Edat Mitjana i, especialment, de l’art gòtic, va ser incorporat al grup dels intel·lectuals naturalistes que capitanejava Émile Zola. I, d’alguna manera, això va ser la seva salvació: en aquest grup de literats es va aficionar a la litúrgia medieval i, d’una manera especial, al cant gregorià, fet que el va portar moltes vegades a assistir a les cerimònies de l’abadia de Solesmes. Allà va sentir la crida de Déu i la seva vida es precipita: acudeix regularment a la Trapa d’Igny, escriu l’assaig novel·lat titulat “La catedral” on, a partir d’una visita a la catedral de Chartres, evoca el poder transformador de la litúrgia cristiana i, al final d’aquest procés, recupera el cristianisme de la seva infància. Descriu la seva conversió en un llibre deliciós titulat “En camí”, que obre la via a tot un seguit significatiu d’intel·lectuals francesos que al llarg d’aquells anys retornaran al cristianisme. Huysmans ingressarà en l’orde dominicà i viurà retirat en un convent els darrers anys de la seva vida que va dedicar a escriure el seu testament espiritual titulat “L’oblat”. La línia 4 del metro de París passa just sota de la casa on va néixer, d’algunes de les esglésies sobre les quals va escriure i on va recollir-se, del carrer que duu el seu nom i del cementiri de Montparnasse on està enterrat.

espiritual titulat “L’oblat”. La línia 4 del metro de París passa just sota de la casa on va néixer, d’algunes de les esglésies sobre les quals va escriure i on va recollir-se, del carrer que duu el seu nom i del cementiri de Montparnasse on està enterrat.

Huysmans va trobar Déu a través de la bellesa; l’harmonia de l’arquitectura gòtica i l’equilibri del cant gregorià. Per això en totes els seves obres l’eix vertebrador és la bellesa de la paraula de Déu reflectida en pedres, en pintures o en sons. Pocs autors com ell van lloar tant a finals del segle XIX el paper salvífic de la bellesa. Quan sant Pau escriu als cristians de Corint acabats de convertir els adreça aquestes paraules que de ben segur també haurien commogut Huysmans: “No crec pas que us convertíssiu en va a la fe”. En efecte, la resposta a la crida de Déu no es limita a unes simples paraules d’adhesió sinó que reclamen la transformació radical de la persona que sant Pau resumeix amb les expressions “acollir la Bona Nova” i “mantenir-s’hi ferms”.

Les obres d’Huysmans reflecteixen de manera clara aquest canvi complert de la vida d’algú, senyalant emfàticament un abans i un després. El mateix trobarem en la primera lectura d’aquest diumenge, quan la veu de Déu ressoni en el temple de Jerusalem preguntant “A qui enviaré? Qui hi anirà?”, i s’escoli la veu decidida d’Isaïes contestant: “Aquí em teniu, envieu-m’hi”. La imatge es reprodueix en l’escena de l’evangeli, quan Pere, Jaume i Joan deixin les seves barques i esdevinguin deixebles de Jesús. El seguidor de Déu és un enviat a donar testimoni de l’amor que perdura, tal com diu el Salmista.

Francesc-Xavier Marín

Activitats parroquials i Notícies

VETLLA DE PREGÀRIA. Com tots els dijous, de 19:15 a 20h tindrem l’exposició amb el Santíssim.

COL·LECTA DE "MANS UNIDES", CAMPANYA CONTRA LA FAM. El proper cap de setmana farem la col·lecta de Mans Unides. Amb el lema “Contra la fam, defensa la terra”, Mans Unides inicia la seva Campanya bo i volent eliminar la pobresa i la fam, des de la defensa de la terra i la cura del medi ambient, conscients que els efectes dels canvis i els desatres climàtics afecten sobretot la vida dels més pobres.

FEDERACIÓ DE CRISTIANS DE CATALUNYA. El dissabte dia 13 de febrer, tindrà lloc a la nostra parròquia l’Assemblea general ordinària de la Federació de Cristians de Catalunya. Començarem a les 10’30h del matí amb la celebració de l’Eucaristia per pregar per tots els difunts de la Federació d’enguany. L’acte acabarà a les 13h.

DIUMENGES DE SANT JOSEP. Estem ja al segon diumenge de sant Josep, en el qual contemplem el dolor que tingué en veure néixer el nen Jesús en la pobresa, i l’alegria en escoltar l’harmonia del cor dels àngels i observar la glòria d’aquella nit.

ELS SANTS DE LA SETMANA. Dimecres dia 10, recordarem santa Escolàstica, germana de sant Benet, morta l’any 457. Dijous dia 11 celebrem la Mare de Déu de Lourdes. Divendres dia 12, la ciutat de Barcelona celebra la solemnitat de la seva copatrona, santa Eulàlia, verge i màrtir.

El dia de la seva jubilació (si es pot parlar de jubilació) el diable va treure a subasta totes les seves eines. Totes exposades al públic donaven un espectacle una mica macabre.

Hi havia, al costat de l’odi, l’enveja, la luxúria, la mentida, la hipocresia i moltes altres eines de destrucció.

Curiosament, un mica apartada se’n trobava una, d’aparença insignificant, però amb un tall molt afilat. Algú li va preguntar: Per què serveix aquest instrument?

Es tracta del descoratjament, va respondre el diable.

I per què li has posat un preu tan alt?

Perquè l’utilitzo molt més que els altres. Amb alguns cristians no funcionen les altres eines però aquesta sempre és eficaç. Amb ella penetro absolutament en tots els ambientes. I això explica perquè és la que més faig servir.