ITINERARI ESPIRITUAL

Tot el cúmul de les experiències viscudes ha de ser vehiculat de manera que pugui consolidar un subjecte capaç de viure amb sentit, de fer front a les circumstàncies de la seva existència, de les seves potencialitats i mancances. Això vol dir disposar d’una identitat consistent i sòlida, alhora ferma i flexible, apte per a posar paraules a les pròpies vivències. I és que hom va perdut si no és capaç de mirar i d’examinar la pròpia vida. No hi ha vida coherent si no tenim una idea clara de qui som i de què fem. Sense aquesta vertebració la nostra identitat es dissol.

La forma narrativa de la nostra vida no és una disfressa. Ben al contrari, és l’escenari on posem ordre a les nostres motivacions i desigs facilitant així la construcció d’una història autènticament personal. En cas contrari la sensació és que les circumstàncies ens arrosseguen fatalment i perdem el control sobre la nostra existència. Així, per a ser autors i no simplement actors de la pròpia vida, cal descobrir aquelles dimensions danyades de la nostra autobiografia per tal de reconciliar-nos amb nosaltres mateixos i fer les paus. En cas contrari ens arrisquem a caure en l’espiral d’una culpabilitat malaltissa que ens aboca al ressentiment.

Aquest és l’itinerari d’aquell fill jove que relata l’evangeli de Lluc. Desitja emancipar-se, fer la seva, allunyar-se de la llar familiar i, lluny dels seus, construir la pròpia història. Però les pròpies decisions i les circumstàncies el porten a la misèria. I les penalitats el condueixen a la reflexió: cal tornar a casa, implorar el perdó del pare i refer la seva vida encaminant-se en una nova direcció. Dit i fet: amb la mateixa impetuositat que havia decidit marxar de casa ara emprèn el camí de retorn. L’actitud acollidora del pare serà decisiva en aquest procés de guarició: el pare se n’alegra del retorn, en fa una festa i reprèn el germà gran que se sent desplaçat.

“Allò que era antic ha passat, ha començat un nou món perquè els qui viuen en Crist són una creació nova”, escriu sant Pau als cristians de Corint. “Déu ens ha reconciliat i ja no ens retreu les culpes”, continua dient. Difícilment avancem cap a la maduresa si no trobem en la nostra vida una mà oberta, una persona acollidora, un plat a taula que permet fer net amb el nostre passat. Difícilment vertebrem la nostra existència sense el suport d’algú que comparteixi la nostra vida. Som éssers de comunicació i necessitem poder-nos situar davant d’un altre disposat a escoltar-nos i acollir la nostra intimitat. Aquells que ens resulten hospitalaris passen a formar part de la nostra vida i configuren la nostra identitat.

Diu el llibre de Josuè que, de la mateixa manera que durant la travessia del desert Déu acompanyava Moisès i el poble hebreu enmig de les penalitats, tampoc no els va abandonar quan entraven a la terra promesa. És l’acció alliberadora de Déu simbolitzada per la substitució del mannà per la celebració de la Pasqua. És el pas de l’opressió a la llibertat, de la penalitat al benestar, de pensar en el passat a fer-ho en el futur. Un itinerari que comporta un canvi radical, una novetat inesperada. Ja no som presoners del destí, un nou horitzó se’ns obre al davant convidant-nos a sortir de la paràlisi i avançar. Aquesta és l’experiència del Salmista: “He demanat al Senyor que em guiés; Ell m’ha escoltat i res ja no m’espanta. Ja no cal que abaixeu els ulls avergonyits; alceu-los amunt cap a Déu i Ell us omplirà de llum”.

Francesc-Xavier Marín

Activitats parroquials i Notícies

VETLLA DE PREGÀRIA. Com tots els dijous tindrem, de 19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària. Hi haurà meditació a càrrec de Mn. Jordi.

CATEQUESI D’ADULTS. El dimarts dia 16, de 20:30h a 21:30h, seguint el costum de la nostra parròquia, tindrem la propera sessió de catequesi d’adults. Tractarem sobre el sentit del dolor a la llum de la carta apostòlica de Joan Pau II, «Salvifici doloris».

VIA CRUCIS. Els dissabtes de quaresma celebrarem el Via Crucis a les 7’15 de la tarda. Hi sou tots convidats!

SANT JOSEP. Atès que el 19 de març d’aquest any, festa de Sant Josep, s’escau en divendres i és dia laborable i preveient que molts fidels poden tenir dificultats per celebrar-la, a causa del treball, l’Arquebisbe ha disposat que queda dispensada l’obligació de participar en la celebració eucarística. Tanmateix, tots el que pugueu, valdria la pena de fer l’esforç per a participar-hi, i pregar especialment per les vocacions. L’horari de misses serà el propi dels dies feiners.