Full parroquial - Barcelona, 21 de març de 2010 - n. 958

Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser

Iuri Govòrov va néixer el 1815 a Rússia, fill d’una família d’eclesiàstics de l’església ortodoxa. Als 12 anys va entrar al seminari i, vistos els seus excel·lents resultats acadèmics i bona predisposició, va ser enviat a ampliar estudis a Kíev. El 1840 s’incorpora a l’anomenat grup dels “monjos doctes” i l’any següent fa la professió religiosa adoptant el nom de Teòfanes. A partir d’aquí la seva carrera és meteòrica: publica la seva tesi doctoral (Visió de conjunt sobre la religió de l’Antic Testament), és nomenat professor de psicologia i lògica al seminari de Novgorod, i de moral i pastoral a Sant Petersburg. Desbordat per l’activitat acadèmica, demana al seu bisbe que més s’estimaria anar a l’església i simplement quedar-s’hi assegut. Dit i fet, el 1847 li concedeixen un període de repòs per a la pregària, que ell aprofita per viatjar a Jerusalem, a Egipte, a Roma i a Alemanya. Quan torni a Rússia serà nomenat rector del seminari d’Olonets, rector de l’acadèmia eclesiàstica de Sant Petersburg, bisbe de Tambov i de Xatsk i, finalment, bisbe de Vladímir. Al cap de 20 anys d’episcopat va demanar recuperar la condició de monjo i va ser nomenat al monestir de Vixen on, a partir de 1872, va viure en absoluta reclusió resant, fent de fuster, relligant llibres i pintant icones. Durant aquest tram final de la seva vida va escriure 466 llibres fins que la ceguesa el va deixar incapacitat. Va morir el 6 de gener de 1894 i va ser canonitzat el 1988.

Un dels millors escrits de Teòfanes el Reclús és aquella obra de 1878 titulada “La vida espiritual; què és i com disposar-s’hi”, escrita en forma de cartes a una dona que li demana que sigui el seu director espiritual. En un moment donat aquesta dona li demana què ha de fer de la seva vida, i Teòfanes li escriu el següent: “Actueu amb el que tingueu a mà, dins del vostre cercle i en les circumstàncies que us són pròpies, i tingueu per cert que aquesta és i serà la vostra autèntica obra, i que ningú no us ha d’exigir res més. No cal fer coses monumentals ni sorolloses. Obrar segons els manaments del Senyor vol dir fer allò que exigeixen els casos particulars amb què tots ens trobem. És així, senzillament. Posem, per exemple, que un pobre se us atansa;és Déu qui l’ha enviat. Què heu de fer? Ajudar-lo. Algú cerca ajuda? Ajuda’l. T’ha ofès algú? Perdona’l. Has ofès algú? Corre a demanar-li perdó i reconcilieu-vos. Algú t’ha lloat? No et mostris orgullós. T’han insultat? No t’enfadis. Ha arribat l’hora de la pregària? Prega. Cal treballar? Treballa... i així una cosa rere l’altra. Cal que us tragueu del cap les obres ultraútils, ultraabastadores, per a la humanitat en general. Recordeu que el Senyor no oblida el got d’aigua fresca que oferiu al qui té set”.

L’evangeli d’aquest diumenge ens explica com aquella dona adúltera va quedar atrapada en mans dels Mestres de la Llei que actuaven moguts pels principis generals. Ben al contrari,a Jesús li preocupa més atorgar aquell perdó que permet passar de la mort a la vida. És aquesta atenció al cas concret allò que reclama Teòfanes quan parla de la vida espiritual:Jesús no acusa ni condemna, sinó que perdona per tal que es pugui seguir endavant. També, com ho recorda Isaïes, el poble d’Israel deportat a Babilònia per la seva infidelitat a l’Aliança va ser alliberat i retornat a la Terra promesa amb l’avís que no penés més en el passat. “Estic a punt de fer una cosa nova”, diu Déu al seu poble. És bo de recordar-ho quan som a punt de celebrar la Setmana Santa.

Francesc-Xavier Marín

Activitats parroquials i Notícies

VETLLA DE PREGÀRIA. Com tots els dijous tindrem, de 19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària.

DIA DEL SEMINARI. Aquest diumenge, 21 de març se celebra el dia del Seminari, dia en el qual l’Església prega especialment per les vocacions sacerdotals. Enguany el lema de la Jornada és "El sacerdot, testimoni de la misericòrida de Déu". Us demano una pregària insistent per les vocacions i farem la col·lecta per ajudar el nostre seminari diocesà. Gràcies per la vostra col·laboració.

ORDENACIÓ SACERDOTAL. El proper dia 21 de març, Dia del Seminari, José Fernando Campoverde, seminarista de l’Arquebisbat de Barcelona, rebrà l’ordenació diaconal de mans del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, en una celebració que tindrà lloc a la Capella del Seminari, en una celebració que començarà a les 19h. Preguem per la seva fidelitat.

RECÉS DE QUARESMA. Hem organitzat un recés de quaresma pel dissabte dia 27 de març, obert a tota la feligresia. El dit recés constarà de dues meditacions, exposició amb el Santíssim Sagrament i estona de pregària personal. Començarà a les 10:30h del matí i acabarà a les 13:00h. Hi sou tots convidats. És una bona ocasió per fer una parada en la nostra vida i reflexionar com portem la nostra vida cristiana. Reserveu-vos la data.

CATEQUESI. El dilluns i dimarts d’aquesta setmana, dies 22 i 23, a les 18:10, tindrem les darreres sessions de catequesi d’aquest trimestre i ho celebrarem amb l’Eucaristia, a la que són convidats també els pares de la catequesi.

GRUP DE JOVES PROFESSIONALS. El dijous, dia 25, el grup de joves professionals tornarem a trobar-nos després de la missa vesperitna.

Es diu que fa temps, en un petit i llunyà poble, hi havia una casa abandonada. Un dia, un gosset, tot cercant refugi del sol, va assolir ficar-se per un forat d’una de les portes d’aquesta casa. El gosset va pujar lentament les velles escales de fusta.

En acabar de pujar les escales va trobar una porta mig oberta; lentament, va entrar a la cambra. Per a la seva sorpresa, es va adonar que dintre d’aquesta cambra hi havia cent gossos més observant-lo tan fixament com ell els observava a ells. El gosset va començar a moure la cua i a aixecar les seves orelles a poc a poc. Els cent gossets van fer el mateix. Posteriorment va somriure i va bordar alegrement a un d’ells. El gosset es va quedar sorprès en veure que els cent gossets també li somreien i li bordaven alegrement!

Quan va sortir de la cambra, es va quedar pensant per a si mateix: "Quin lloc tan agradable! Haig de venir més sovint a visitar-lo!"

Temps després, un altre gosset rondaire va arribar al mateix lloc i es va trobar entrant a la mateixa habitació. Però, a diferència del primer, aquest gosset en veure als altres cent gossets de la cambra es va sentir amenaçat ja que ho feien agressivament.

Posteriorment va començar a grunyir; òbviament, va veure com els cent gossets també li grunyien. Va començar a bordar-los feroçment, i els altres cent gossets li van bordar també. Quan aquest gosset va sortir de la cambra va pensar: "Quin lloc tan horrible és aquest! Mai més no tornaré a entrar-hi!"

En la llinda d’aquesta casa es trobava un vell rètol que deia: "La casa dels cent miralls".

"Tots els rostres del món són miralls". Decideix quin rostre duràs per dintre, i aquest serà el que mostraràs. El reflex dels teus gests i accions és el que projectes davant els altres.

Les coses més belles del món no es veuen ni es toquen, només se senten amb el cor. No ets responsable de la cara que tens, ets responsable de la cara que poses.

Horaris de Setmana Santa