Full parroquial - Barcelona, 4 d’Abril de 2010 - n. 960

Gran Via de les Corts Catalanes, 796; 08013 Barcelona; Tel. 932324657; mdroser41@arqbcn.org; sedase.net/Roser

PASQUA

Des del mateix moment de la fundació del cristianisme,la pregunta sobre allò que és essencial al testimoniatge proclamat per Jesús no ha deixat de plantejar-se de manera explícita o implícita en les comunitats cristianes. Allò que seria l’imprescriptible cristià significa evocar el criteri fonamental i decisiu de la vida cristiana. D’alguna manera, totes les respostes donades a aquesta qüestió giren al voltant de la dimensió ètica concreta que provoca la irrupció de Déu en la vida humana. Des de l’encarnació, Déu es fa present a través de les respostes als interrogants i als reptes inherents a la nostra singular història humana. Si Déu és matèria d’interès per a moltes persones és precisament perquè han assumit que Déu es fa present d’una manera privilegiada en el nostre proïsme i, d’una manera específica, en el rostre desfigurat de tot home o dona que pateix la injustícia.

Aquí rau un significat precís del relat pasqual en els evangelis: Jesús,imatge visible del Déu invisible, continua present a través del signe de l’eucaristia i de la vida concreta dels homes i dones. Per això l’obra de Déu passa indefectiblement per la nostra sensibilitat per la història humana d’aquells que trobem al llarg del nostre camí. La salvació consisteix en aprendre a reconèixer el rostre de Jesús en aquells que passen gana o set, estan malalts o a la presó i necessiten el més bàsic per viure. L’apropament a l’altre serà sempre la nota essencial de la Bona Notícia evangèlica: Jesús no va passar mai de llarg dels qui precisaven escalfor humana, una paraula de consol o una mà amiga.

El missatge de Jesús queda exemplicat en el seu comportament, tal com d’una manera eminent celebrem durant els dies de Setmana Santa: el seu compromís no va defallir, no va deixar de fer o de dir allò que calia malgrat les conseqüències que se’n derivarien, i mai no va deixar de plantar cara a les dificultats. Per això, aquells que creuen en Jesús i en el seu exemple sintonitzem amb el seu missatge i actuen per tal de col·laborar en l’edificació del seu projecte; saben escoltar el clam dels febles i es commouen davant del patiment humà; es revolten contra la injustícia i viuen escampant misericòrdia al seu voltant; la seva paraula és sincera perquè és el reflex de la transparència de Déu.

Déu no va abandonar Jesús al fracàs ni el va deixar sol a la creu; ben al contrari,li va retornar la vida com a signe que havia viscut d’acord amb el seu voler. Aquest és el Déu capaç de renovar-ho tot, capaç de treure vida de la mort, clam del silenci, esperança del desànim, forces de flaquesa, impuls de la por, canvi de la rutina... “Tu segueix-me”, va dir Jesús als seus deixebles. I aquesta és la crida que, des de Pasqua, reben tots aquells que s’apropen a Jesús. Cal no defallir mai en la tasca de testimoniar amb paraules i amb obres la vitalitat d’aquell Déu que no es complau en el fracàs ni en la derrota. Vet ací la lliçó de Pasqua: l’exigència ètica del missatge evangèlic es mostra amb tota la seva radicalitat quan vivim d’acord amb el testimoniatge de Jesús. Va escriure Climent d’Alexandria que coneixem Déu quan som capaços de reconèixer el nostre germà en un foraster, en un estrany, en un desconegut. Aquesta és la conversió de la mirada que ens permet fer el pas de la Quaresma a la Pasqua.

Francesc-Xavier Marín

Activitats parroquials i Notícies

CATEQUESI D’ADULTS. El dimarts, dia 6 a les 20:30h, tindrà lloc la catequesi d’adults.Hi sou tots convidats!

VETLLA DE PREGÀRIA. Com tots els dijous tindrem, de 19:15h a 20:00h, la vetlla de pregària. Hi haurà meditació a càrrec de Mn. Jordi.

SORTIDA ARXIPRESTAL. El dissabte, dia 24 d’abril, tindrà lloc la XII Jornada Arxiprestal. Anirem a Valls. Sortirem al matí de l’església de la Sagrada Família i tornarem a les 18h de la tarda. Cal inscriure’s a la sagristia abans del 18 d’abril. El preu de l’excursió és de 45 €.

DIUMENGE DE LA DIVINA MISERICÒRDIA. Així s’adreçà Jesús a santa Faustina Kovalska, bo i parlant de la seva misericòrdia: «Desitjo que la Festa de la Misericòrdia sigui la salvació i el refugi de totes les ànimes, més particularment de les dels pobres pecadors. En aquest dia s’obriran les portes de la meva Misericòrdia. L’ànima que aquell dia confessi i combregui obtindrà la remissió completa de les seves culpes i de les penes merescudes. Que ningú no temi apropar-se a Mi, encara que les seves culpes fossin les més espantoses. [...] Desitjo que se celebri solemnement el primer diumenge després de Pasqua.» Joan Pau II concedí aquesta gràcia el 29.6.2002.

El diumenge dia 11 d’abril, se celebrarà la festa de la divina misericòrdia a la parròquia de sant Agustí. A les 14h hi haurà exposició amb el Santíssim Sagrament, i rés del Rosari. A les 15h, rés de la Coroneta. A les 17:30, veneració de la relíquia de santa Faustina, a les 18h, Missa presidida pel nou bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull. Durant tota aquesta estona hi haurà confessions.

Jo, el teu Déu, conec la teva misèria, els combats i les tribulacions de la teva ànima, les febleses i les xacres del teu cos; sé de la teva covardia, dels teus pecats, de les teves defallences.

Tanmateix, et dic:

“Dóna’m el teu cor, estima’m tal com ets”

Si esperes a ser un àngel per a llençar-te a estimar, no m’estimaràs mai.

Encara que recaiguis sovint en les faltes que no voldries haver conegut mai, encara que siguis mandrós en practicar la virtut, no et permeto que no m’estimis.

“Estima’m tal com ets”

En cada instant i en cada situació en què et trobis, en el fervor o en la sequedat, en la fidelitat o en la infidelitat.

“Estima’m tal com ets”

Vull l’amor del teu cor indigent.

Si per estimar-me esperes a ser perfecte, no m’estimaràs mai.

Fill meu, deixa’m estimar-te, vull el teu cor.

Penso formar-te bé, anar-te transformant, però mentrestant, t’estimo tal com ets. I desitjo que tu també ho facis.

Tinc ànsia de veure sortir l’amor del fons de la teva misèria.

De tu estimo fins i tot la teva feblesa. Estimo l’amor dels pobres.

Vull que, des de la teva indigència, s’elevi contínuament aquest clam:

“Senyor, t’estimo”

És el cant del teu cor el que m’importa.

Potser tinc jo necessitat de la teva ciència o dels teus talents?

No són pas virtuts el que et demano, i si te’n donés, ets tan feble, que aviat l’amor propi es barrejaria.

Estima!. L’amor, sense que hi pensis, et farà tota la resta.

No pensis més que a omplir d’amor el moment present.

Avui m’estic a la porta del teu cor com un captaire, Jo, el Senyor.

Truco i espero, afanya’t a obrir-me, no prenguis per pretext la teva misèria.

Si coneguessis plenament la teva indigència, en moriries de dolor.

L’únic que pot ferir-me és veure’t dubtar i faltat de confiança.

Vull que pensis en mi a cada hora del dia i de la nit, no vull que emprenguis l’acció més insignificant per un altre motiu que l’amor.

Quan et caldrà sofrir, jo et donaré la força.

M’has donat l’amor i jo et donaré la capacitat d’estimar més enllà del que has pogut somniar. Però recorda:

“Estima’m tal com ets”

No esperis a ser un sant per llançar-te a estimar.

Si no, no m’estimaràs mai.