VEURE EL SENYOR
Michel
de Certeau (1925-1986) va entrar a la Companyia de Jesús el 1950 amb la intenció
de ser destinat com a missioner a la Xina. El seu destí va ser, però, força
diferent: ordenat el 1956,passarà la resta de la seva vida (de 1977 a 1984) com
a professor a Ginebra i a Califòrnia dedicat a una varietat impressionant de
disciplines: el grec, la teologia i la filosofia, la història i la
lingüística,la psicoanàlisi, l’antropologia i la sociologia. Ment enciclopèdica,
de Certeau va aprofitar els molts viatges que va fer arreu del món per construir
un peculiar sistema de pensament que inclou des dels Sants Pares fins els
místics, des de Sant Ignasi de Loiola fins a la política nordamericana, des de
la història medieval fins a la literatura. Quan la malaltia li anuncià el 1985
la seva mort imminent, va preparar com a testament un dels textos (publicat
pòstumament) més impactants i amb més influència del segle XX titulat “La
feblesa de creure”.
Les últimes frases d’aquest llibre tenen un indiscutible aire pasqual; no en va les va escriure en el llit de mort pensant en l’esperança cristiana. Diu de Certeau que li costa descriure la marxa mil·lenària de totes aquelles persones que s’han posat en camí anhelant veure Déu. Però, en tot cas, té la impressió que ens tots aquests personatges arriba un punt en el qual la visió creix però la forma de les coses visibles es difumina. No sabem ben bé que és veure Déu, assegura de Certeau, però, com els deixebles després de Pasqua quan el Ressuscitat se’ls fa present, sembla que es tracta de participar d’una visibilitat universal que disminueix el nombre de coses vistes.
En efecte, justament aquesta vivència és la que ens narren les escenes de les aparicions de Jesús que llegim en les lectures d’aquest temps pasqual. Jesús, aparegut en el cenacle o a la vora del llac de Tiberíades, fa invisible tot allò superflu (els edificis, la platja, les barques, el peix...) per centrar-se només en allò veritablement essencial: el vincle d’amor entre el Senyor i els seus deixebles. En aquell diàleg entre Jesús i Pere que ens recorda l’evangeli d’aquest diumenge hi ha només el desplegament del vincle entre tots dos, sense plegaments ni forats, sense secrets, escriu de Certeau. Es dóna aquí el nucli del testimoniatge cristià i de la vida comunitària:la presència de Jesús entre nosaltres, donant conversa, orientant sobre allò que de debò interessa a la humanitat. Ningú no pot ser cristià tot sol, recorda de Certeau. No és possible la fe sense l’obertura a Déu i a la comunitat acceptada amb gratitud. I és que aquesta disponibilitat no és en absolut quelcom complementari, com un vestit que ens podem posar o treure, sinó allò essencial a la fe: una fragilitat que despulla les nostres pretensions i introdueix en el nostre cor aquella feblesa necessària per a què ens posem en mans de Déu.
Quan els deixebles estaven desanimats per com havia acabat la vida de Jesús, el Senyor se’ls torna a fer present per ensenyar-los a rellegir la realitat: quan un es lliure totalment a Déu i als altres no hi ha mai la possibilitat del fracàs. Així ho proclama el Salmista quan diu: “Us exalço amb alegria, Senyor, perquè m’heu rescatat quan m’ofegava, perquè m’heu arrencat de la terra dels morts quan ja m’hi enfonsava i m’heu retornat la vida. Cap al tard tot eren plors, però l’endemà tot van ser crits d’alegria, perquè el favor de Déu dura tota la vida. Déu converteix en joia les nostres penes”.
Francesc-Xavier Marín
CATEQUESI D’ADULTS. El
dimarts, dia 20 a les 20:30h, tindrà lloc la catequesi d’adults. Parlarem
d’alguns aspectes de la nostra fe, com és la figura de L’Esperit Sant des d’un
punt de vista dogmàtic. 
-
Per a tots els que d’entre vosaltres tenen fills i no ho saben, tenim un espai
preparat per als nens.