ESCOLTAR EL SENYOR
Simeó el Teòleg
(949-1022) va ser un dels monjos que amb més fervor va viure la vida monacal en
el pas al segon mil·lenni del cristianisme. Afectat des de jove per molts dubtes
i temptacions, explica que va patir molt fins que la misericòrdia de Déu se li
va revelar en forma d’una llum resplendent. Va ser abat durant 29 anys, però el
seu entusiasme espiritual suscitava alguns recels i va acabar els seus dies
refugiat en un petit monestir a la vora del Bòsfor. Simeó, en la seva Catequesi,
explica el procés d’asserenament d’aquell adolescent que és ell mateix amb
aquestes paraules: “Cada nit les llàgrimes vessaven dels seus ulls mentre ell
recitava amb fervor les pregàries amb gemecs.Com si el Senyor estigués realment
davant seu ell es llençava als seus peus i, com el cec de l’evangeli, li pregava
que tingués pietat d’ell. I de sobte va brillar sobre ell una llum amb una
profusió d’il·luminació divina que va omplir completament l’habitació on es
trobava. Davant d’això, aquell adolescent no va saber què pensar, i es va
oblidar que estava a casa seva i que es trobava sota una teulada ja que per tot
arreu veia aquella llum. Es va posar dempeus sense adonar-se’n, però no temia
caure ja que només estava concentrat en aquella llum immaterial; i fins i tot va
arribar a veure’s ell mateix convertit en llum. Llavors es va veure inundat de
llàgrimes de joia i d’una alegria inexpressable. La seva intel·ligència va ser
enduta al cel i allà va descobrir una altra Llum encara més lluminosa que
aquella que l’envoltava. Llavors se li va aparèixer l’Angèlic Ancià que havia
rebut la llei espiritual”.
Explica sant Joan en el llibre de l’Apocalipsi que va tenir la visió d’una immensa multitud de gent provinent de tots els pobles, drets davant l’Anyell. I, com li va passar a Simeó, l’Ancià li va aclarir l’enteniment dient-li que eren els qui provenien del patiment del món i havien estat purificats per l’Anyell. Tots aquells que havien patit les inclemències de la vida van veure com l’Anyell els eixugava les llàgrimes i els conduïa cap a la font de la vida. És aquesta mateixa vivència la que explica Simeó el Teòleg en el llibre titulat Filocàlia: “Sovint veia la llum; a vegades se m’apareixia a l’interior de mi mateix, quan jo estava en pau i en silenci; o bé em semblava que la veia de lluny, o fins i tot a vegades em feia l’efecte que s’amagava del tot. Llavors experimentava una immensa aflicció ja que creia que mai més no la tornaria a veure. Però, quan començava a vessar llàgrimes de pena, quan mostrava que res no em podria consolar, quan em sentia profundament humil i obedient, la llum reapareixia de nou com el sol que esvaeix els núvols,i es mostra a poc a poc i transmet alegria. Així Tu, Déu que no podem dir, invisible i impensable, que tot ho mous, sempre present en tot, que tot ho satisfàs, que et mostres i t’amagues cada hora, desapareixes i reapareixes de nit i de dia. Mica a mica vas esvair la tenebra que hi havia en mi, vas allunyar el núvol que em tapava, vas obrir la meva oïda espiritual, vas purificar la pupil·la dels meus ulls de l’esperit. Finalment, havent-me fet com tu volies, es vas revelar a la meva ànima il·luminant-la, venint cap a mi tot i ser invisible. I, de sobte, vas aparèixer com un Sol amb la teva condescendència divina”.
Explica els Fets dels Apòstols que, quan els jueus els van prohibir predicar a les sinagogues, van decidir predicar la Paraula de Déu a tothom que la volgués acollir. I l’evangeli de Joan posa en boca de Jesús aquelles paraules segons les quals “Les meves ovelles reconeixen la meva veu i em segueixen”. Res no atura el dinamisme de la Paraula.
Francesc-Xavier Marín
MARE
DE DÉU DEL MONTSERRAT. El dimarts dia 27 celebrarem la solemnitat litúrgica de
la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.
Un banquer d’inversió
americà estava al moll d’un poblet costaner mexicà quan va arribar una barqueta
amb un sol pescador. Dins la barqueta hi havia diverses tonyines força grans.