La TMS és hereva dels Manuals dedicats als deures ètics que imposaven el Setè manament o la virtut de la Justícia. Té, entre d'altres, els seus antecedents en els Tractats de iustitia et iure. Darrerament, i des de l'àmbit del magisteri, recolza en la Doctrina social de l'Església.

L'objecte de la TMS és la reflexió teològico-moral en l'àmbit de la vida social, és a dir, familiar, cultural, econòmic, polític i de les relacions internacionals.

TMS: la fe aplicada a la vida social que demana una comprensió racional.

Podem dir, alhora, que la fonamentació de la TMS és Déu, l'home (la seva dignitat i els seus drets i deures) i la societat.

Per ser una ciència teològica es fonamenta en la Sagrada Escriptura, la Tradició i el Magisteri. Es tracta d'una fe que cerca d'entendre (fides quaerens intellectum).

Pel que fa a l'home, la TMS recolza en una antropologia que entén l'home com a ésser social i polític (Arist., Pol 1,2). Posseeix una naturalesa personal individual i personal social (negacions extremes d'aquest plantejament són l'individualisme i el Col·lectivisme). Des d'aquest punt de vista, no hi ha lloc per a una ètica individualista (GS, 30). L'home és un ésser creat a imatge de Déu, que només s'entén en plenitud a la llum de Crist (GS, 22) i que es realitza en el do sincer de si mateix (GS, 24). Alhora caigut en el pecat, però redimit per Crist i cridat a la plenitud de la caritat. D'aquesta comprensió de l'home sorgeixen les exigències teològico-morals, la reflexió de les quals, en l'àmbit social, esdevenen TMS.

Quant a la societat, ens referim a la comunitat política, la convivència de la qual recolza en la veritat, la justícia, l'amor, en llibertat i igualtat (PT, 35). Societat on trobem:

– Estructures: famílies, empreses, mercat, Estats, nacions, democràcies, Mitjans de comunicació social, partits polítics, associacions, etc.

– Sistemes: econòmics (capitalisme, col·lectivisme, corporativisme, economia social de mercat, etc); polítics (monarquies, aristocràcies, etc.); culturals, etc.

– Ideologies: liberalisme, socialisme, marxisme, etc.

La TMS té el seu origen en el trobament del missatge evangèlic i de les seves exigències ètiques amb els problemes que sorgeixen en la vida de la societat. Les qüestions que d'aquesta manera són posades en evidència arriben a ser matèria per a la reflexió moral [que madura en l'Església =DSE] a través de la recerca científica i àdhuc a través de les experiències de la comunitat cristiana, que ha de confrontar-se cada dia amb diverses situacions de misèria i, sobretot, actualment, amb els problemes determinats per l'aparició i el desenvolupament del fenomen de la industrialització i dels sistemes sòcio-econòmics connexos.

Cal no oblidar que tota activitat humana, pel fet de ser humana, és moral.

La TMS no s'ocupa de les dimensions tècniques de l'àmbit social, malgrat que cal conèixer-les per a poder formular un judici adient. Tampoc és una tercera via (OA, 50) enfront de les dues ideologies preponderants en la societat del segle passat, el liberalisme i el col·lectivisme. La TMS és una manera d'entendre Déu, l'home i la societat que amara totes les realitats de l'home en societat, i que pot concretar-se de modes distints. Dit altrament, la TMS no té un sistema econòmic propi, ni un sistema polític propi ni un sistema cultural propi. Hi ha diversos sistemes econòmics, polítics i culturals que poden adir-se amb la visió cristiana de l'home i de la societat.

La TMS recorre a la teologia i a la filosofia, que li donen un fonament, i a les ciències humanes i socials, que la completen. Es projecta sobre els aspectes teològico-morals de la vida, sense oblidar els aspectes tècnics dels problemes, per jutjar-los amb criteri moral. Basant-se «damunt principis sempre vàlids» comporta «judicis contingents», ja que es desenvolupa en funció de les circumstàncies mutables de la història i s'orienta essencialment a l' «acció o praxi cristiana».

1) Teologia

Des del moment que la doctrina social de l'Església extreu de la Revelació veritats, elements de valoració i de discerniment, reivindicant per a si mateixa el «caràcter d'aplicació de la Paraula de Déu a la vida dels homes i de la societat», aquesta té necessitat d'un sòlid marc filosòfico-teològic. A la seva base hi ha, efectivament, una antropologia extreta de l'Evangeli que conté, com una «afirmació primordial», el concepte d'home «com a imatge de Déu, irreductible a una simple partícula de la natura o a un element anònim de la ciutat humana». Però aquesta afirmació fonamental s'articula en nombroses formulacions doctrinals —com ara la doctrina de la caritat, de la filiació divina, de la nova fraternitat en el Crist, de la llibertat dels fills de Déu, de la dignitat personal i de la vocació eterna de cada home— els quals adquireixen llur ple significat i valor només en el context de l'antropologia sobrenatural i de tota la dogmàtica catòlica.

2) Filosofia

Conjuntament amb aquestes dades derivades de la Revelació, la TMS assumeix, reclama i desenvolupa també diversos principis ètics fonamentals de caràcter racional, tot mostrant la coherència entre les dades revelades i els principis de la recta raó, reguladors dels actes humans en el camp de la vida social i política. En deriva, doncs, la necessitat de recórrer a la reflexió filosòfica, per aprofundir aquests conceptes (com ara l'objectivitat de la veritat, de la realitat, del valor de la persona humana, de les normes d'actuació i dels criteris de veritat), i per il·lustrar-los a la llum de les últimes causes.

3) Ciències positives

La TMS se serveix així mateix de les dades que provenen de les ciències positives i, d'una manera particular, de les socials, que constitueixen un instrument important, bé que no exclusiu, per a la comprensió de la realitat. El recurs a aquestes ciències exigeix un atent discerniment, amb una oportuna mediació filosòfica, ja que es pot córrer el risc de sotmetre-les a la pressió de determinades ideologies contràries a la recta raó, a la fe cristiana, i en definitiva a les dades mateixes de l'experiència històrica i de la recerca científica. De tota manera, un «diàleg fructuós» entre la TMS i les ciències humanes és no sols possible sinó també necessari per a la comprensió de la realitat social.

La TMS no es fonamenta, doncs, en la biologia, ni en els costums, ni en el consens (com ho fan les ètiques procedimentalistes o dialògiques), ni en la sociologia.

Encara que la TMS s'hagués anat formant com un complement del tractat moral sobre la virtut de la justícia, ben aviat conquerí una notable autonomia deguda al continu desenvolupament orgànic i sistemàtic de la reflexió moral dels teòlegs i de l'Església sobre nous i complexos problemes socials. I així es pot afirmar que la TMS posseeix una identitat pròpia, amb un perfil teològic. No és només ètica ni sociologia.

Entre l'Evangeli i la vida real, en efecte, hi ha una interpel·lació recíproca que, en el pla pràctic de l'evangelització i de la promoció humana, es concreta en forts vincles d'ordre antropològic, teològic i espiritual, de manera que la caritat, la justícia i la pau són inseparables en la promoció cristiana de la persona humana. Posseeix, alhora, una finalitat pastoral de servei al món, atenta a estimular la promoció integral de l'home mitjançant la praxi de l'alliberament cristià, en la seva perspectiva terrena i transcendent.

No es tracta de comunicar només un «saber pur», sinó un saber teòrico-pràctic d'abast i de projecció pastoral, coherent amb la missió evangelitzadora de l'Església, al servei de tot l'home, de cada home i de tots els homes. És el recte coneixement de l'home real i del seu destí que des de la fe i la reflexió podem oferir com a contribució a la solució dels problemes humans.

Pel que fa a la DSE, l'Església desplega en la societat una triple tasca: anunci de la veritat sobre la dignitat de l'home i els seus drets, denúncia de les situacions injustes i cooperació en els canvis positius en la societat i en el veritable progrés de l'home.

La TMS comporta una triple dimensió:

- Teòrica: principis teològico-morals permanents

- Històrica: l'ús dels principis està emmarcat en una visió real de la societat, i inspirat per la presa de consciència dels seus problemes. La TMS ha anat prenen consciència de la dimensió obrera, social, i darrerament mundial i planetària dels problemes que afecten els homes en societat

- Pràctica: no s'atura només en l'enunciat dels principis permanents de reflexió, ni en la sola interpretació de les condicions històriques de la societat, sinó que proposa també l'aplicació efectiva d'aquests principis en la praxi, tot traduint-los concretament en les formes i en la mesura que les circumstàncies permeten o reclamen.

Aquestes dimensions configuren la seva estructura essencial i entre ells són connexes i inseparables.

- Discernitiva: No es poden posar en pràctica principis i orientacions ètics sense un adequat discerniment, que porti tota la comunitat cristiana i cadascú en particular a escrutar «els signes del temps» i a interpretar la realitat a la llum del missatge evangèlic.

 

Com ja ha estat dit, la TMS, pel seu caràcter de mediació entre l'Evangeli i la realitat concreta de l'home i de la societat, té necessitat de ser contínuament posada al dia i de respondre a les noves situacions del món i de la història. No és, doncs, un cos doctrinal tancat. Cal aprofundiment i reflexió. I no es redueix a l'aplicació casuística de principis a situacions concretes. Cal una anàlisi acurada de la situació.

L'Església davant la comunitat política afirma la pròpia competència i el propi dret d'ensenyar la TMS i la DSE amb vista al bé i a la salvació dels homes; i amb aquesta finalitat empra tots els mitjans que pot tenir a disposició, segons la diversitat de les situacions i dels temps.

Considerant l'home «en la plena veritat de la seva existència, del seu ésser personal i alhora del seu ésser comunitari i social», l'Església és ben conscient que la sort de la humanitat està lligada d'una manera estreta i indiscutible al Crist. Està convençuda de la necessitat insubstituïble de l'ajut que ofereix a l'home, i per això no pot abandonar-lo. Com s'ha expressat a propòsit d'això Joan Pau II, l'Església participa íntimament de les vicissituds de tota la humanitat, bo i fent de l'home el primer i fonamental camí en el compliment de la seva missió, «camí que immutablement passa a través del misteri de l'Encarnació i de la Redempció». D'aquesta manera continua la missió redemptora del Crist, obeint el seu manament de predicar l'Evangeli a tots els pobles i de servir tots els qui es troben en un estat de destret, ja sigui com a individus, ja sigui com a grups i classes socials, i que senten vivament la necessitat de transformacions i reformes per millorar les condicions de vida.

Fidel a la seva missió espiritual, l'Església afronta aquests problemes sota l'aspecte moral i pastoral que li és propi.

La comunitat cristiana, doncs, té el dret i deure d'amarar de sentit teològico-moral la vida en societat per raó de:

- La seva visió de l'home, revelada en Crist

- La seva funció de discerniment del bé i del mal

- Ser experta en humanitat (Pau VI)

- El manament diví d'evangelitzar tots els pobles amb vista a la salvació integral.