Lleó XIII, preocupat per la «qüestió obrera», és a dir, pels problemes derivats de la deplorable situació en què es trobava el proletariat industrial, intervé amb l'encíclica Rerum Novarum (1891), un text coratjós i clarivident, que preparà els desenvolupaments de la doctrina social fets pel magisteri en els documents successius. En l 'encíclica , el Pontífex exposa els principis doctrinals que poden servir per a guarir el «mal social» latent en la «condició dels obrers». Després d'haver enumerat els errors que han portat a la «immerescuda misèria» del proletariat i després d'haver exclòs, com un remei a la «qüestió obrera», el socialisme, la Rerum Novarum precisa i actualitza la doctrina catòlica sobre el treball, sobre el dret de propietat, sobre el principi de col·laboració contraposat a la lluita de classes com a mitjà fonamental per al canvi social, sobre el dret dels febles, sobre la dignitat dels pobres i sobre les obligacions dels rics, sobre el perfeccionament de la justícia mitjançant la caritat, sobre el dret a tenir associacions professionals.