Missatge del Papa Joan Pau II per a la Quaresma

1. Cada any, la Quaresma ens proposa un temps propici per intensificar l'oració i la penitència i per obrir el cor a l'acollida dòcil de la voluntat divina. Ella ens convida a recórrer un itinerari espiritual que ens prepara a reviure el gran misteri de la mort i resurrecció de Jesucrist, abans que res mitjançant l'escolta assídua de la Paraula de Déu i la pràctica més intensa de la mortificació, gràcies a la qual podem ajudar amb major generositat al proïsme necessitat.

És el meu desig proposar aquest any a la vostra atenció, germans estimats i germanes, un tema de gran actualitat, il·lustrat apropiadament per aquests versicles del llibre del Deuteronomi: "D’Ell és la teva vida, així com la prolongació dels teus dies" (Dt 30,20). Són paraules que Moisès dirigeix al poble convidant-lo a estrènyer l'aliança amb el Senyor al país de Moab, "escull la vida, perquè visquis, a tu i la teva descendència, estimant al Senyor el teu Déu, escoltant la seva veu, vivint unit a Ell" (Dt 30, 19-20). La fidelitat a aquesta aliança divina, constitueix per a Israel una garantia de futur, "mentre habitis a la terra que el Senyor va jurar donar als teus pares Abraham, a Isaac i a Jacob" (Dt 30,20). Arribar a l'edat madura és, en la visual bíblica, signe de la benedicció i de la benevolència de l'Altíssim. La longevitat es presenta d'aquesta manera, com un especial do diví.

Desitjaria que durant la Quaresma poguéssim reflexionar sobre aquest tema. Això ens ajudarà a assolir una major comprensió de la funció que les persones ancianes estan cridades a exercir en la societat i a l'Església, i, d'aquesta manera, disposar també el nostre esperit a l'afectuosa acollida que se’ls hi deu. En la societat moderna, gràcies a la contribució de la ciència i de la medicina, estem assistint a una prolongació de la vida humana i a un consegüent increment del nombre de les persones ancianes. Tot això sol·licita una atenció més específica al món de la "tercera edat" cridada, a fi que ajudin aquestes persones a viure les seves grans potencialitats amb major plenitud, posant-les al servei de tota la comunitat. La cura de les persones ancianes, sobretot quan travessen moments difícils, ha de ser en el centre d'interès de tots els fidels, especialment de les comunitats eclesials de les societats occidentals, on l'esmentada realitat es troba present en manera particular.

2. La vida de l'home és un do preciós que cal estimar i defensar-se en cada fase. El manament «no mataràs», exigeix sempre el respecte i la promoció de la vida, des del seu principi fins al seu ocàs natural. És un manament que no perd la seva vigència davant la presència de les malalties, i quan el debilitament de les forces redueix l'autonomia de l'ésser humà. Si l'envelliment, amb els seus inevitables condicionaments, és acollit serenament a la claror de la fe, pot convertir-se en una ocasió meravellosa per comprendre i viure el misteri de la Creu, que dóna un sentit complet a l'existència humana.

És en aquesta perspectiva que l'ancià necessita ser comprès i ser ajudat. Desitjo expressar la meva estima a tots els qui treballen amb esforç per afrontar aquestes exigències i us exhorto a tots, estimats germans i germanes, a aprofitar aquesta Quaresma per oferir també la vostra generosa contribució personal. La vostra ajuda permetrà a molts ancians que no se sentin un pes per a la comunitat o, fins i tot, per a les seves pròpies famílies, i evitarà que visquin en una situació de solitud, que els exposa fàcilment a la temptació de tancar-se en si mateixos i al desànim.

S’ha de fer créixer en l'opinió pública la consciència que els ancians constitueixen, en tot cas, un gran valor que ha de ser apreciat degudament i acollit. Han de ser incrementats, per tant, els ajuts econòmics i les iniciatives legislatives que evitin la seva exclusió de la vida social. És just assenyalar que, en les últimes dècades, la societat està prestant major atenció a les seves exigències, i que la medicina ha desenvolupat teràpies pal·liatives que, amb una visió integral de l'ésser humà, resulten particularment beneficioses per als malalts.

3. Disposar de major temps en aquesta fase de l'existència, dóna a les persones ancianes l'oportunitat d'afrontar interrogants existencials, que potser havien estat descuidats anteriorment per la prioritat que s'atorgava a qüestions considerades més urgents. La consciència de la proximitat de la meta final, indueix l'ancià a concentrar-se en l'essencial, en allò que el pas dels anys no destrueix.

És precisament per aquesta condició, que l'ancià pot desenvolupar una gran funció en la societat. Si és cert que l'home viu de l'herència de qui l'ha precedit, i el seu futur depèn de manera determinant de com li han estat transmesos els valors de la cultura del poble a què pertany, la saviesa i l'experiència dels ancians poden il·luminar el camí de l'home en la via del progrés cap a una forma de civilització cada vegada més plena.

Que important és descobrir aquest recíproc enriquiment entre les diferents generacions! La Quaresma, amb la seva forta crida a la conversió i a la solidaritat, ens ajuda aquest any a reflexionar sobre aquests importants temes que incumbeixen a tots. Què succeiria si el Poble de Déu cedís a certa mentalitat actual que considera gairebé inútils aquests germans nostres, quan minven les seves capacitats per les xacres de l'edat o de la malaltia? Que diferents seran les nostres comunitats si, a partir de la família, tractem de mantenir-nos sempre amb actitud oberta i acollidora vers ells!

4. Benvolguts Germans i Germanes, durant la Quaresma, ajudats per la Paraula de Déu, meditem que important és que cada comunitat acompanyi amb comprensió i amb afecte aquells germans i germanes que envelleixen. A més, tots hem d'acostumar-nos a pensar amb confiança en el misteri de la mort, perquè l'encontre definitiu amb Déu s'esdevingui en un clima de pau interior, en la certesa que ens acollirà Aquell "que m'ha teixit en el ventre de la meva mare" (Sal 139,13b), i ens ha creat "a la seva imatge i semblança" (Gn 1, 26).

Maria, la nostra guia en l'itinerari quaresmal, condueixi tots els creients, especialment les persones ancianes, a un coneixement cada vegada més profund de Crist mort i ressuscitat, raó última de la nostra existència. Ella, la fidel serventa del seu diví Fill, al costat de Santa Anna i de Sant Joaquim, intercedeixin per cada un de nosaltres "ara i en l'hora de la nostra mort."

Amb afecte us dono la meva Benedicció. Joan Pau II.